Koeman suma fidels

S’acaba el gener, un mes en què el Barça ha deixat escapar un títol, va perdre la Supercopa d’Espanya en la pròrroga davant l’Athletic («llàstima d’aquells dos minuts», es queixa encara amargament Koeman), però ha guanyat una cosa molt valuosa en aquests temps de dolorosa reconstrucció, que l’ofeguen des de la tràgica nit de Lisboa.

Té, ara sí, una idea estable de joc després de cinc mesos de proves sense trobar el vestit adequat. El tècnic, pragmàtic com és, va virar del seu pla inicial del 4-2-3-1 al tradicional 4-3-3, que ha connectat peces que abans semblaven universos incompatibles.

No és tan sols el canvi del dibuix sinó que han aparegut jugadors (Pedri, Araujo, De Jong...) que resultaran fonamentals en el futur esportiu d’un club que encara avui, tres mesos després que dimitís Josep Maria Bartomeu, continua sense tenir president. I encara queda més d’un mes perquè les urnes s’obrin.

En aquest escenari, on es troba tan desemparat l’equip com el mateix Koeman, que demana Eric García i Depay, però no hi ha ni un euro per licitar per dos futbolistes que queden lliures al juny. Amb Messi, a més, rumiant en silenci si executa al final aquest estiu el que ja va escriure en un burofax de desamor amb el club de la seva vida.

Tènue llum

En aquesta llarguíssima gira per Espanya, el Barça va deixar escapar el títol, però va construir amb set victòries un edifici, petit encara, on s’observa una tènue llum d’esperança en mig d’un club que viu a les fosques des de fa anys.

Té la Lliga molt lluny, està a 10 punts de l’Atlètic, i això que els de Simeone compten amb un partit menys, i a la Champions li espera el megaprojecte del PSG amb Neymar i Mbappé disposats a demostrar-li a Messi que el futur és a París i ja no a Barcelona. 

Però, a poc a poc, i en una situació de precarietat màxima, l’equip emet senyals d’entusiasme. ¿Alegria? En absolut. Paraula massa excessiva per a un club decadent des de fa temps, colpejat per un terrorífic deute de 1.173 milions d’euros.

Aliens al desastre que els envolta, De Jong i Pedri s’han convertit, junt amb Araujo, en la bandera de la renovació. No se sap on arribarà aquest canvi, però, com recorda sempre Koeman, hi ha una cosa en què creure.

Impacte immediat

El neerlandès perquè és ara molt millor jugador del que ja ho era. I això al Barça que devora futbolistes (ni rastre de Coutinho, encara està lesionat, s’espera encara el gran i regular Griezmann i Dembélé insinua, el quart any, això sí, tot el que posseeix), és gairebé tot un esdeveniment.

El canari és una benedicció. Pel seu futbol i perquè li canvia la cara a Messi, mentre l’impacte del central uruguaià ha sigut tan immediat com inesperat perquè s’ha convertit en el cap d’una defensa òrfena del seu líder natural: Gerard Piqué.

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

A poc a poc, i de manera natural, els joves han sigut acompanyats i han rebut el recolzament de les vaques sagrades aquest «duríssim gener», com va precisar el tècnic, que tornarà al Camp Nou diumenge, 31, davant l’Athletic, el mateix que li va treure la Supercopa. Busquets, que no hi serà per sanció davant l’equip basc, disfruta amb De Jong i Pedri; Alba es converteix en el màxim assistent de l’equip (ha regalat nou gols), i al rostre taciturn inicial de Messi han anat apareixent somriures de complicitat amb aquest nou ordre.

Un ordre on Koeman ha guanyat aquest complex gener fidels per a la seva causa, obligat com està per les circumstàncies de debilitat extrema d’una plantilla descompensada, on no arriben reforços i, alhora, peces essencials com Ansu Fati, Piqué i Sergi Roberto, que està a punt de tornar, viuen des del novembre a la infermeria. Fidels com Riqui Puig (marginal al principi) o Umtiti (un altre desaparegut) que no entraven en el full de ruta del tècnic. La necessitat estreny. I el Barça necessita sumar més fidels.