Crispat primer debat entre Laporta, Font i Freixa

Tenien tantes ganes de debatre que ho van fer amb la intensitat del que podria ser l’última trobada abans de les eleccions. Però es treballa només del primer, de la primera vegada que es reunien els tres candidats a la presidència del Barça. A l’octubre va dimitir Josep Maria Bartomeu (el dia 28) i no ha sigut fins a l’últim dia de febrer, el dia 28, que es trobaven conjuntament Joan Laporta, Víctor Font i Toni Freixa, per la qual cosa el diàleg de vegades va resultar atropellat, amb constants interpel·lacions en les quals van quedar de relleu més diferències de les que apareixen als seus projectes electorals.

Laporta va voler reivindicar que se sent «molt orgullós» del mandat entre el 2003 i el 2010 remarcant que desitjaria deixar un llegat com llavors, «amb l’Unicef a la samarreta, amb la samarreta lliure per negociar un altre acord, amb els millors contractes del mercat i amb un equip que era referència mundial». La resposta va venir a tomb perquè Freixa va al·ludir al deute que tenia el Barça, que Laporta va rebatre recordant que una sentència judicial va aclarir que durant la seva etapa no hi va haver pèrdues econòmiques. No obstant, Freixa va ser un mer espectador de les constants interrupcions entre Font i Laporta des que el primer va avançar, ja d’entrada, que «les solucions del 2003 i votar partint de les percepcions del passat no ens serveix al segle XXI».

Disparitat en l’economia

Font va recolzar els seus arguments constantment en la preparació del seu projecte i la formació del grup de treball que l’acompanya. Brandint un plec de folis –«el paper ho aguanta tot», va ser una de les frases més repetides, de vegades en to irònic– va ser desgranant xifres i idees en cada un dels apartats en què es va dividir el debat. Estava centrat en l’àrea social, però es van tocar tots els pals, ansiosos tots tres per imposar el seu discurs electoral davant l’audiència de Barça TV. Igual que Laporta va voler fer valer la seva experiència en el govern del club, Freixa va apel·lar als seus coneixements tant per la seva condició d’exdirectiu com de socis que segueix intensament l’actualitat barcelonista.

Per exemple, en el pla econòmic, Laporta defensa l’emissió de bons per ajudar a generar ingressos, mentre que Freixa defensa la venda de Barça Corporate i una millor administració dels recursos propis. «El més important és ser responsables i preservar el club d’ingerències», va dir. Font, en canvi, creu que ha arribat el moment de superar «el marc mental actual» i «un model obsolet» per buscar altres fonts d’ingressos que no va detallar.

Noms per al futbol

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Més diferències hi va haver en el pla esportiu, tot i que les tres conflueixen a preservar l’estil de joc característic del Barça. «Imagineu-vos la il·lusió que fa que sapiguem que Xavi Hernández liderarà el projecte esportiu», va anunciar Font, un altre cop recolzant-se en el nom de l’excentrecampista, que al seu organigrama apareix com a mànager general futbolístic en el qual hi seran, entre d’altres, Jordi Cruyff i Albert Benaiges. «Dius que has treballat moltíssim, però potser no has treballat gaire bé, amb tantes rectificacions i desmentiments que t’han dit», li va etzibar Laporta, al·ludint a la indefinició de Xavi, la intervenció de Jordi Cruyff recordant que té un contracte a la Xina i l’aparició de Benaiges en l’última presentació de Laporta. Freixa va corroborar que el màxim responsable esportiu serà Lluís Carreras.

En l’acord unànime de rebaixar la massa salarial, només Laporta va esmentar Messi i va apel·lar a la seva «credibilitat» davant el capità per convèncer-lo perquè renovi.