El car peatge de la presidència del Barça

La maledicció és un terme eteri que només serveix per englobar el cúmul de desgràcies vinculades als, o perpetrades pels, presidents del Barça. La detenció de Josep Maria Bartomeu no fa més que recordar el car peatge que pot comportar la presidència blaugrana.

Ho va viure el dirigent en carn pròpia un cop desvinculat de l’entitat després de dimitir el 27 d’octubre per eludir la moció de censura. Estava fresc el conflicte amb Messi, sens dubte el detonant a una trajectòria amb dos fets particularment deplorables.

El segon és el Bartogate, o Barçagate, per haver tolerat l’inacceptable acord amb I3 Ventures, que ha desembocat en el seu pas per comissaria. El primer va ser una altra assumpció ominosa. Va passar el desembre del 2016.

Bartomeu va acceptar la primera condemna judicial de la història contra el Barça per dos delictes de frau fiscal comesos en el fitxatge de Neymar el 2011 i 2015. El pacte amb la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat va comportar que el club pagués 5,5 milions, quedant ell i Sandro Rosell exonerats de l’acusació i el risc de passar dos anys i tres mesos de presó i set en el cas de l’expresident.

Neymar, al mig

Neymar, l’altra part del trident que va impulsar Bartomeu a les eleccions del 2015, va ser el causant indirecte dels problemes judicials que van turmentar Rosell i que el van induir a dimitir el 23 de gener del 2014 al saber que l’Audiència Nacional admetia a tràmit una acusació d’«apropiació indeguda en modalitat de distracció» en la fosca operació del fitxatge de Neymar. Queda encara un judici pendent.

Però no va ser això el que el va portar a estar dos anys (643 dies, del maig del 2017 al febrer del 2019) en presó preventiva, a Soto del Real, sinó un presumpte blanqueig de capitals del que va quedar absolt tot just començar la vista oral. El jutge va considerar que la investigació no va aconseguir acreditar l’existència del delicte.

Coincidint amb la detenció de Rosell, Joan Laporta guanyava en segona instància l’acció de responsabilitat que li havia presentat Rosell (i Bartomeu i l’aprovació de Toni Freixa, integrant de la seva junta) per, teòricament, haver acabat el mandat amb pèrdues. Laporta va tenir una experiència esquitxada d’incidents judicials. Per exemple, un agent de futbolistes li va reclamar una comissió per uns negocis amb l’Uzbekistan, que Laporta va acabar reconeixent. Abans, va rebre una moció de censura.

Una mera anècdota amb el procés judicial que va conduir Josep Lluís Núñez a la presó per les seves activitats professionals i no directament vinculades amb el Barça. El president més longeu de la història (1978-2000) va ser condemnat (també el seu fill Josep Lluís, vicepresident) a sis anys per suborn i falsedat en una trama de corrupció amb inspectors d’Hisenda. Bernd Schuster el va portar a judici anteriorment.

Desenllaços tràgics

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Molt més tràgic, tràgic de veritat, va ser el pas de dos dels 43 presidents que han passat per l’entitat. Josep Suñol, que dona nom a la llotja del Camp Nou, va ser afusellat a la serra de Guadarrama el 6 d’agost de 1935, acabada d’arrencar la Guerra Civil. Suñol va ser reconegut per les forces franquistes i executat juntament amb els acompanyants que anaven amb ell al cotxe. Només va estar una temporada al capdavant del club: des del 27 de juliol de 1935. La directiva de llavors, com a homenatge, el va continuar considerant el president absent fins a 1939.

El fundador del Barça va inaugurar les desaventures que assetjarien els seus successors. Hans Gamper, tres vegades president per salvar el club de les diferents vicissituds que van amenaçar fins i tot amb la seva desaparició, es va suïcidar el 30 de juliol de 1930. En una època de càrrega política, i que el va obligar a exiliar-se, va sucumbir a l’enfonsament dels seus negocis pel crac de la borsa de Wall Street i es va clavar un tret.