LA INTIMITAT DEL CANDIDAT
Autoretrat de Toni Freixa: confessions personals i barcelonistes
El perfil personal
El regal de Reis més preuat que va rebre. Una pilota de futbol
¿Què sap cuinar? Res. Res. Potser una truita sí que la podria fer, però no gaire més enllà.
El son o malson més recurrent. Dormo profundament. Somni, com a tal, és ser president del Barça.
¿A qui li agradaria haver conegut? Més profundament a Johan Cruyff.
L’esportista més admirat. Dels més propers, Rafa Nadal. De la història, Sebastian Coe, per exemple.
¿Què esmorza? Normalment un entrepà i un cafè amb llet.
¿Quina gamberrada ha fet? Potser tornar de nit molt més tard de l’hora indicada. No vaig fer gamberrades.
¿Quin és el seu ‘hobby’ preferit? Jugar a futbol.
¿Quin vici té? Sortir de festa.
La seva millor virtut. Possiblement la meva valentia.
El pitjor defecte. M’obsessiono molt en algunes coses, hi dono moltes voltes.
¿Qui l’odia? No m’importa qui m’odiï.
¿Què demana en un restaurant? M’agrada absolutament tot. Depèn del moment. No hi ha cap plat concret.
Un llibre recomanable. L’últim capità, d’Enric Calpena.
¿Què demana en un restaurant? Depèn de la gana que tingui. Un plat de pasta, i m’agrada més el peix que la carn. Si no tinc gana, el primer plat serà més lleuger.
¿On anirà de vacances? Acostumo a ser al Maresme a l’estiu. En altres èpoques, vaig a altres llocs
Pel·lícula favorita. De les últimes que he vist, El lobo de Wall Street.¿Per qui ha plorat? Pels meus pares.
¿Quin esport mira per la tele? Possiblement, tennis.
¿Amb qui parla més de futbol? Amb els meus amics, amb la gent de l’equip i la de l’equip de futbol.
Aconselli una sèrie. Soc poc de sèries per falta de temps. Em va fer gràcia seguir ‘Narcos’ a Netflix.

Toni Freixa, amb la Copa d’Europa de fons, després de la trobada amb EL PERIÓDICO. /
El perfil culer
El millor Barça que ha viscut. El de Pep Guardiola.
El que voldria viure. El més semblant possible al de Pep Guardiola.
Un estadi. Anfield.
El rival més antipàtic. El Madrid, no fa falta dir-ho.
El més simpàtic. Per exemple, L’Osasuna.
¿Quin jugador no va suportar veure mai? Em passa pel cap Fernando Hierro. I mira que l’he conegut després i és una bellíssima persona.
La injustícia més gran que ha vist: l’empresonament de Sandro Rosell.
La derrota més plorada. Sevilla, sens cap dubte.
La victòria més celebrada. N’hi ha hagut tantes... El 2-6 al Bernabéu, la final de Wembley i la de Berlín, que vaig viure com a directiu.
El seu somni com a president. Guanyar les set Champions en una sola temporada del primer equip, les seccions i l’equip femení.
Els seus favorits que no pertanyin al Barça actual:El porter. Antoni Ramallets.
Defensa. Carles Puyol.
Centrecampista. Andrés Iniesta.
Davanter. Johan Cruyff.
Notícies relacionadesL’entrenador. Pep Guardiola.
El president. Hans Gamper.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Habitatge El milionari José Elías opina sobre comprar o llogar el 2025: "Si guanyes 2.000 euros al mes..."
- Sergio Peris-Mencheta, actor i director: "Des de la malaltia, la meva imaginació s’ha alliberat"
- 1.080 vivendes i un gran parc Una inversió milionària i el futur Clínic rellancen el sector Can Rigalt al nord de l’Hospitalet
- Atac a Berlín Ferit greu un turista espanyol apunyalat prop del monument de l’Holocaust
- Consum Bon Preu accelera la seva expansió i obrirà 12 nous súpers aquest any
- Càrrecs públics ¿Què ha passat amb els consellers d’ERC sis mesos després del final del Govern d’Aragonès?
- Criança El pediatre Carlos González aclareix la importància d’entendre i gestionar els desitjos infantils: «Cedir no és perdre autoritat…»
- Després les polèmiques declaracions de la 'consellera' Parlon Estigmatizar és pensar que trastorn mental és sinònim de violència
- Consells pràctics El truc casolà perquè la goma de la rentadora quedi com nova
- Més parlants, menys ús habitual, més bilingüisme: la salut del català, en nou gràfics