El Periódico entrevista Toni Freixa: «El president del Barça és vulnerable»

¿Quin creu que serà la seva primera decisió? La que sigui més urgent quan coneguem exactament quina és la situació real del club.

¿I la primera reunió? Serà amb els executius, sens dubte, per saber què és més urgent. Són ells els que millor ho saben. I immediatament també anar a parlar amb els jugadors per tenir la primera presa de contacte.

¿Quina és la frase que més ha repetit en la campanya? «Fidels al Barça». I que hem de recuperar la nostra identitat amb el model esportiu tan propi que ens fa diferents, i que solucionem no només la necessitat de guanyar títols, sinó també la situació econòmica.

¿Què és més determinant en les eleccions: el carisma del candidat o el programa i l’equip? Tot suma. El candidat és la persona a qui li fan la confiança els socis, però l’hi donaran en la mesura que tingui un perfil adequat i que el que hagi explicat estigui treballat i vagi ben acompanyat.

¿Ho veuen per igual els socis? Crec que es fixen fonamentalment en el candidat, però no només això. Si calgués posar percentatges, sempre és més de la meitat.

La percepció des de les firmes és que el favorit és Laporta. Respon a una determinada voluntat de determinats sectors que han volgut dibuixar aquest escenari. En aquest escenari, érem els últims. Ningú ens esperava aquí. En dibuixaven dos, als quals el poder polític ha volgut ajuntar, i nosaltres representem els socis del Barça que desitgen mantenir el club independent. Som aquí amb totes les possibilitats perquè el que compta és la voluntat dels socis. Ni dels tertulians ni dels poders mediàtics ni dels polítics.

¿Han estat en contra de la seva campanya? «Hem sigut silenciats, és evident. Ara ja no és possible, perquè ens hem guanyat el dret a ser-hi. Però des de l’inici no comptàvem per a determinats opinants. Fins i tot avui, després de celebrar debats, hi ha qui ve a dir que no hi som. Però sí que hi som.

Denuncia una intencionalitat. Sens dubte. ¿De qui? No ho sé. Quan en la vida passen coses, si no són accidentals obeeixen a una intenció. Això segur.

¿Ideològicament, futbolísticament, de qui és més a prop? De la meva candidatura, que és clarament l’única capaç de trobar la solució futbolística. Ho he demostrat en la campanya. Si parlem de les figures futbolístiques de cada projecte, no hi ha color. Lluís Carreras representa indiscutiblement el talent de casa, va ser jugador amb Cruyff i company de Tito i de Pep, i qui ha explicat als socis com volem treballar. De les altres candidatures, sincerament, no he sentit res que s’hi pugui comparar.

És un perfil pròxim a Xavi... No, no parlo de Xavi perquè no forma part d’aquestes eleccions, com ell ha dit. Xavi no hi és. Parlo de persones que formen part de les candidatures i han explicat les idees futbolístiques, que és el més important. Som un club esportiu, tot i que hi hagi qui parla de generar ingressos, línies de negoci... Tot això no compta si el futbol no està ben gestionat. Tenim la persona amb la idea que es necessita. A la resta no els he vist res, sincerament.

¿És una tàctica electoral anar a la contra o creu que se’l menysprea? «Vaig a favor dels socis i del club. El que fan els altres no ho sé. Potser són ells que van contra mi»

¿Creu que faran falta decisions traumàtiques a la plantilla? Traumàtiques mai. La conversa amb la plantilla ha de ser per trobar una complicitat mútua que permeti al club sortir d’aquesta situació. Confio molt en aquesta complicitat mútua.

¿Qui és el seu economista de capçalera? Tenim un equip que lidera Anna Vila Ferran, que serà vicepresidenta econòmica, amb dos directius, i un comitè assessor no retribuït, a part dels executius.

Té un acord amb el Barça Corporate. ¿Serà el mannà? No és l’única solució que tenim, n’hi ha d’altres, perquè hem treballat. Quan vam conèixer que existia aquesta possibilitat, vam anar al mercat i vam arribar a un acord amb un grup inversor interessat a associar-se amb el Barça, perquè el potencial del club és immens. Ens permetrà créixer molt. Hem sigut els únics a plantejar aquesta solució d’ingressos sense endeutar-nos més. Si ens hem d’endeutar més i emetre bons, ens fiquem en una zona de risc.

¿Quina és la seva postura sobre l’Espai Barça? Coneixem molt bé el projecte, que es va iniciar el 2012 i els socis el van votar el 2014. Caldrà presentar-lo en l’assemblea per un augment del cost. El model de finançament és molt vàlid. No s’ha de perdre més temps. El club treballa en el projecte des de fa nou anys i ja s’estan fent obres. L’estadi Johan Cruyff, les obres d’urbanització, s’ha fet caure el Miniestadi...

¿Caldrà anar-se’n un temps del Camp Nou? Farà falta tenir mentalitat i paciència per suportar les incomoditats i demanar reduccions d’aforament en determinats moments. És un esforç que ens tocarà assumir.

¿Com veu la Superlliga europea? Hem d’optimitzar la nostra participació en les competicions, però això no passa per convertir el futbol en un negoci i només un negoci, basat en les variables econòmiques. El futbol té un origen popular. Part del futbol formatiu, hi ha una rivalitat local que és important per a la promoció de l’esport i generar afició, i cal competir internacionalment. Cal compatibilitzar-ho tot. No som partidaris de trencar amb l’estatus actual ni a liderar un conflicte institucional amb les federacions. Ho estudiarem. El que sabem és que el projecte vol trencar determinades situacions actuals i no ens sembla bé. Si serveix per millorar les condicions de la competició actual...

¿Els culers tenen en el subconscient l’error de 1955 al no secundar la creació de la Copa d’Europa? El futbol de llavors no és el d’ara. No concebo cap gran competició sense que hi participin els principals clubs, i el Barça n’és un. El Barça sempre tindrà l’última paraula perquè aquesta competició funcioni.

Tres presidents han acabat a la presó. «El president del Barça és vulnerable» Sí. La història ho demostra. I no només la recent, sinó la passada. Només cal remuntar-se a Josep Suñol i Garriga, que va ser afusellat, o al període en què el club va ser intervingut i es van suspendre les seves activitats sis mesos durant la dictadura de Primo de Rivera. Hi ha molts episodis. «El Barça és una institució amb molt pes, però hi ha gent de fora que vol ficar-hi mà i fer-li mal» Representa la nostra història, cultura, la nostra tradició i una significació social incòmoda per a determinats cercles de poder.

¿Cercles de poder espanyols? Sí, de Madrid. El cas d’Alfredo di Stéfano va ser evident, no el descobreixo jo.

¿Però aquestes coses no els passen a altres presidents? Vaig estar en una entrevista en què van repassar tots els episodis judicials d’altres presidents i no en van esmentar cap dels del Madrid.

Dos dels casos judicials han vingut de denúncies de socis. ¿Això és bo o dolent per a la salut democràtica? Allò del cas Neymar és un escàndol majúscul: un soci que va a l’Audiència Nacional amb l’excusa que no li donaven informació acusant d’apropiació indeguda en la modalitat de distracció, que es va arxivar. Però clar, si serveixes una querella a l’Audiència Nacional contra el FC Barcelona, et pot passar qualsevol cosa, en aquest cas una condemna de delicte fiscal.

¿I en el cas de les xarxes socials? Amb independència de les responsabilitats que hi pugui haver, sense conèixer els fets, qui l’hagi fet, que la pagui. Al final, l’espectacle que s’ha produït en la setmana de les eleccions persegueix alguna finalitat.

¿Neymar ha creat més complicacions que satisfaccions? Soc molt futboler i Neymar m’ha fet disfrutar moltíssim amb la samarreta del Barça i em va decebre que marxés. En aquell moment era clarament el segon millor jugador del món. Els altres fets, fonamentalment, el que comporten és que Neymar no ha de tornar al Barça. Si el balanç és positiu o negatiu, ho deixaria en neutre.

La pèrdua d’imatge, el cost econòmic... Però vam ingressar 222 milions. El balanç econòmic no és dolent. És més l’erosió que ha comportat i la relació amb el futbolista. No vam ser capaços de fer-li veure què era el Barça. És una assignatura pendent. Ens diuen que els jugadors no estan pendents de l’afició, no entenen el sentiment, no comparteixen els moments que deurien amb la gent... Hauríem de fer-los veure que quan venen al Barça no estan a qualsevol club. Neymar no ho va entendre.

Si és president, ja no podrà fer tuits contra els àrbitres. ¿O sí? Tindré el mateix sentiment, perquè quan els faig em surten de dins, i m’hauré de controlar; però per contra, podré fer coses més efectives per defensar el soci que com a mer soci.

¿No l’espanta el que li pugui passar com a president del Barça? No, no m’espanta. M’ho prenc com l’ocasió de defensar el club i plantar cara. Quan estàs en un camp de guerra, el primer que has de saber és d’on venen els trets; el que no hi ha estat mai, a aquest l’enxampen. Jo tinc molt clar d’on venen els trets i tinc moltes ganes de ser allà per defensar el club.

¿La família pensa igual? La família m’ha conegut així en la meva vida en el futbol, el Barça i el meu temperament. Per això estic en les eleccions amb opció de guanyar-les. Perquè ningú m’hi ha convidat, ningú m’ha ajudat, m’ho he guanyat jo sol, amb el meu equip i la feina que ha fet.

¿Ni tan sols amb el que li ha passat a Bartomeu? Amb la família, no. Amb els amics més pròxims, és clar que ha sortit el tema. Però els que hem de defensar el club som els socis, no ho farà ningú més.

Ha reivindicat la seva aportació i els títols del 2010 al 2014. El meu últim dia com a directiu va ser la final de Berlín.

Correcte, el 2015. En aquella etapa hi ha la sanció de la FIFA i el contracte de Neymar. ¿També ho assumeix? Sí, sí. Per això em vaig presentar a les eleccions. Perquè detectava deficiències en la gestió i les vaig manifestar. No tot era el trident i el triplet. Hi havia coses per millorar, com el model presidencialista, que va comportar la sanció de la FIFA i els problemes del fitxatge de Neymar.

¿Veu el futbol femení? Sempre que puc. De vegades me’n perdo algun.

¿Celebra les victòries de la selecció espanyola? Jo celebro les victòries del Barça, el sentiment és amb el Barça. Quan hi ha competicions com ara Mundials i Eurocopes, acabes seguint les seleccions on juguen els del Barça. La majoria estan a l’espanyola. També segueixo l’argentina, la brasilera i la croata quan hi era Rakitic.

Notícies relacionades

¿Quan són les eleccions del Barça 2021? Data i calendari electoral

El Barça de Flick treu bona nota

¿Celebra les derrotes del Madrid? Això sí. I molt. Sí que tinc clar que quan juga el Madrid està jugant el Barça.

Imaginem que guanya les eleccions i compleix els sis anys. ¿Quin balanç li agradaria fer-ne? M’agradaria tornar a la meva butaca amb tota la naturalitat del món i sense que hagués sigut un mandat convuls. Ja veiem el que va passar amb Gaspart, Laporta, ara amb Bartomeu, amb Rosell, que va haver de dimitir i després complir dos anys presó preventiva injusta que el va convertir en un màrtir... Tornar a la normalitat. Que la gent digués que ho vaig intentar fer bé i que el Barça estigués millor que com el trobem.