L’última crònica electoral: Quan baixa el teló (o la lona)

El 30 de novembre Joan Laporta va presentar la seva candidatura al magne escenari de l’Hospital de Sant Pau. Era l’últim soci blaugrana en anunciar la seva participació. Es va trobar amb tot el camí aplanat, net, i sense obstacles, culminada amb èxit la moció de censura, i ni una gota de cansament. Els vuit rivals ja alineats per a la carrera cap al Camp Nou van torçar el morro. Laporta ho canviava tot. Les enquestes el situaven com a clar favorit abans que digués ni piu. Quatre mesos després ningú li va causar ni una rascada. Va guanyar arrasant.

Perquè va donar primer sent l’últim. Diumenge va baixar el teló de les eleccions, 82 dies després que baixés la lona a l’edifici de Madrid en el gran impacte de la campanya. Va baixar sense ningú de l’equip de campanya de Laporta a la ciutat. Encara no havien arribat. Incrèduls tots, encara, perquè s’hagués mantingut el secret sense que cap inquilí de la finca ho hagués filtrat.

La nostàlgia que tant li va criticar Víctor Font ha sigut una de les principals virtuts del Laporta. Com el sentiment que desprenien els missatges. «M’hi presento perquè estimo el Barça i la seva gent», va dir el primer dia, anunciant el posicionament que adoptaria: «La situació és semblant a la del 2003, i l’experiència ens ajudarà a gestionar-la».

L’estrès de Font

 I aquesta experiència de dues campanyes electorals prèvies (2003 i 2015) era un avantatge sobre Font, amb menys taules i que en el penúltim debat, de dimarts passat a l’Auditori, va arribar al límit de l’estrès i del retard. Va aparèixer al Camp Nou amb una moto i un casc que no eren seus. L’hi van deixar després de trucar a una familiar perquè s’havia quedat atrapat en un embús a la Ronda de Dalt a 12 minuts que comencés la xerrada dels tres finalistes.

Laporta no havia treballat tant com presumia el seu col·lega, però tenia una campanya dissenyada meticulosament i un gruixut argumentari per combatre tots els trets que li disparessin. Folis i més folis, amb flancs febles i respostes preparades. La seva retentiva va sorprendre els seus col·laboradors. Va calcar, recitant literalment, el text de l’últim minut a cada debat.

L’escorta dels ‘motards’

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

També va arribar a l’última setmana amoïnat per la càrrega d’una agenda «inassumible», segons un membre del seu equip. Sense temps ni per fer una partideta al genuí futbolí que presidia la primera cambra de la seva seu electoral. La taula de ping-pong que també s’havia instal·lat va ser apartada després de dos accidents. Eren dues cessions d’un voluntari fidel i entusiasta, com les desenes que van aportar temps i dedicació, no només els de Laporta, sinó també els de Font i Freixa. Joves i no tan joves, els de l’expresident, van competir per veure qui recollia més firmes, esgarrapant-les fins i tot fora de la zona assignada.

Ramon Tomàs, l’amic d’Alcarràs, era qui havia conservat la lona, sense una rascada, quan va ser arriada de Madrid. I la va hissar, de nou, a la visita de Laporta aquesta mateixa setmana, mitjançant dues grues. Un grup de ‘motards’, a cavall de les seves Harley Davidson, va escortar l’autocar de Laporta en la darrera etapa de la seva tornada triomfal al Camp Nou.