Totes les promeses que va descobrir Koeman per Europa

Si alguna cosa uneix Cruyff, Van Gaal, Rijkaard i Koeman, a més de ser holandesos, és que són entrenadors que no van tenir por en apostar pels joves. Hi va haver un Milla, hi va haver un Xavi, hi va haver un Messi i hi ha un Pedri. La projecció de futbolistes quan amb prou feines eren promeses que despuntaven és un dels llegats que ha acompanyat el palmarès més o menys prolífic de cadascú.

A l’agredolç pas de Ronald Koeman per València (2008-09), un club que es va convulsionar quan va apartar Cañizares, Angulo i Albelda, tres vaques sagrades, el tècnic va deixar una Copa del Rei (el penúltim títol del club fins a la Copa del 2019) i va crear dos futbolistes que encara no havien fet ni 20 anys. Encara són a l’elit.

Entre la necessitat i la gosadia, va apostar per Juan Mata, un noi burgalès de 19 anys que el València havia fitxat del Castella i que no entrava als plans de Quique Sánchez Flores, l’entrenador a qui va substituir. Va acabar sent titular indiscutible (24 partits, 5 gols). El 2011 va ser traspassat al Chelsea per 28 milions i, dos anys després, el Manchester United en va pagar 45. Continua a Old Trafford a punt de fer els 33.

Éver Banega va ser l’altra perla polida per Koeman a València. Va arribar al mercat d’hivern procedent del Boca Juniors. Tenia 19 anys. Malgrat la seva edat, va ser un reforç immediat que va començar a jugar sense temps per aclimatar-se. Unai Emery no va tenir tanta fe en ell i el va cedir. Transcorregudes 12 temporades (cinc més al València i també cinc al Sevilla), el crepuscle de Banega és més plàcid. A l’Al-Shabab de l’Aràbia Saudita. Amb tots dos jugava David Silva (21 anys), un titular indiscutible també per a Koeman.

Amb Banega, però en un altre vol, va aterrar Hedwiges Maduro (21 anys), holandès que va reclutar de l’Ajax, on acabava contracte, i que va estar quatre temporades a Mestalla i quatre al Sánchez Pizjuán abans de deixar el futbol per una malaltia cardíaca que li van detectar.

Manuel Fernandes (21) se’l va trobar a Mestalla. L’havia tingut a les seves ordres al Benfica la campanya 2005-06. L’única a Portugal, al no guanyar la Lliga i caure als quarts de final de la Champions davant el Barça, després campió a París.

L’estada a l’Ajax va ser especialment prolífica per a la producció de futbolistes, tot i que el mèrit de Koeman quedi diluït per la tradició del club a ser el planter d’Europa, i del Barça amb freqüència. Quan va tornar a Amsterdam, després dels seus inicis com a tècnic al Vitesse, Koeman va impulsar el brasiler Maxwell (20 anys, del Cruzeiro) i va domar Zlatan Ibrahimovic (19), fitxat del Malmö. Li va costar més domesticar l’egipci Mido (18).

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Ho va tenir més fàcil la temporada següent (02-03) amb Rafael van der Vaart (18), Wesley Sneijder (18) –tots dos van passar pel Reial Madrid–, Nigel de Jong (18), John Heitinga (18) i Ryan Babbel (18). Als 19 va fer debutar el belga Thomas Vermaelen. Al PSV Eindhoven va donar pista a un altre exblaugrana, Ibrahim Afellay, quan tenia 20 anys i al Feyenoord va reimpulsar la carrera del suec John Guidetti (19), que pertanyia al Manchester City i va tornar a Anglaterra per la porta gran.

Koeman va agafar el relleu de Mauricio Pochettino al Sohthampton i va modelar dos futbolistes clau que han sigut campions d’Europa amb el Liverpool: Sadio Mané (22), autor del triplet més ràpid de la Premier, i va apostar per Virgil van Dijk (24), que era al Celtic i el desembre del 2017 es va convertir en el defensa més car del món al ser traspassat al Liverpool per 84 milions.