▾ .com .cat
Esports Barça
¿Per què s’ha desplomat la Superlliga i s’ha derrotat Florentino?

UN PROJECTE QUE HA DURAT 48 HORES

¿Per què s’ha desplomat la Superlliga i s’ha derrotat Florentino?

  • La força dels aficionats anglesos i la pressió política han forçat l’abandonament del City, United, Liverpool, Arsenal, Tottenham i Chelsea

  • L’amenaça als ‘sis grans’ de ser exclosos de la Premier va provocar també l’immediat abandonament del nou projecte europeu

  • La idea desenvolupada per Florentino els tres últims anys s’ha enfonsat en just dos dies

  • L’Arsenal assumeix el seu error davant els aficionats i el propietari del Liverpool demana disculpes a fans, jugadors i tècnics

  • La UEFA es felicita pel sobtat pas enrere dels ‘sis grans’ i els allarga la mà per «reconstruir la unitat»

¿Per què s’ha desplomat la Superlliga i s’ha derrotat Florentino?
10
Es llegeix en minuts
Marcos López
Marcos López

Periodista

ver +
Per què confiar en El Periódico
0 Comentaris

De matinada va néixer l’ambiciosa Superlliga europea, impulsada per Florentino Pérez, i de matinada també es va esfumar el desafiador projecte que havia de canviar les estructures del futbol. En tot just 48 hores s’ha enfonsat una obra que s’havia anat construint en silenci durant gairebé quatre anys, tot i que l’origen d’aquesta idea data des de fa dècades. I la UEFA en surt triomfadora.

Dos caòtics dies que han provocat la caiguda de la Superlliga, després de la retirada dels sis clubs anglesos (United, City, Chelsea, Liverpool, Tottenham i Arsenal), que componien el 50% del grup fundador, per això, el projecte com s’entenia ja no té sentit.

Han abandonat per una triple pressió. Primer, la pressió dels aficionats; després, la política, amb el primer ministre Boris Johnson al capdavant i, finalment, la de la mateixa Premier, que els va amenaçar d’excloure’ls de la competició domèstica si continuaven vinculats a la Superlliga.

¿Per què abandonen els sis anglesos?

Perquè no han pogut resistir la pressió popular, simbolitzada en els aficionats del Chelsea, que van esperar l’equip a les portes de Stamford Bridge cridant el seu rebuig a la Superlliga abans del partit amb el Brighton (0-0). Perquè han vist que podien, a més, quedar fora de la Premier, una competició que a Anglaterra resulta molt més important que la mateixa Champions League.

Primer va ser el City i després, com si fossin peces de dòmino, anaven caient, un a un, els cinc clubs restants. «Hem escoltat atentament la reacció dels nostres seguidors, el govern local i tots els que han mostrat interès en aquest assumpte», va tuitejar el Manchester United. «Continuem compromesos a treballar en conjunt dins de la comunitat del futbol per trobar solucions sostenibles als desafiaments a llarg termini que enfronta aquest esport».

El City, United, Chelsea, Liverpool, amb la plantilla amotinada després d’un missatge que van divulgar de manera conjunta en contra de la Superlliga, i l’Arsenal i Tottenham van anar abandonant la idea de Florentino, incapaços de resistir l’enorme pressió que han rebut. «Com a resultat d’escoltar-lo a vostè i a la comunitat de futbol en general durant els últims dies, ens retirem de la Superlliga proposada», va indicar, per exemple, l’Arsenal. «Vam cometre un error i ens disculpem per això», escriu el club londinenc en una carta oberta als seus aficionats.

I fins i tot el propietari del Liverpool va demanar disculpes als seus aficionats en un vídeo que incloïa els jugadors i Jürgen Klopp, el tècnic. A més, el motor que ho va activar tot van ser les declaracions d’entrenadors i jugadors de la Premier, tots contraris a la creació de la Superlliga.

¿Quin paper hi ha tingut la política?

Hi ha tingut un rol fonamental. Tant a Anglaterra com a la resta d’Europa. Des del primer moment, Boris Johnson, el primer ministre britànic, es va mostrar bel·ligerant contra el projecte de Florentino Pérez. No només ell. També Keir Starmer, el líder laborista. Acompanyats, a més, per Ed Davey, líder del partit liberaldemòcrata.

La influència de Johnson va ser determinant, que es va col·locar al bàndol dels aficionats des del primer moment en què es va conèixer el projecte. «Aquest és el resultat correcte per als aficionats al futbol, clubs i tota la comunitat del país. Hem de continuar protegint el nostre preuat joc nacional», va tuitejar orgullós el primer ministre perquè ha aconseguit el que volia.

Emmanuel Macron, el president de la República francesa, va ser el primer polític a rebutjar la Superlliga, perquè la considerava «una amenaça al principi de solidaritat i el mèrit esportiu», a més posar-se del bàndol de les grans lligues per «protegir la integritat de les competicions federatives nacionals i europees». I al Parlament Europeu es van sentir també veus contràries.

¿Per què s’ha quedat sol Florentino?

Seva va ser la idea, seva va ser la posada en escena, de matinada, sense cap pla de comunicació, i seva és també la derrota. Furtivament va aparèixer, furtivament va desaparèixer. Una entrevista a ‘El Chiringuito’, cap a les 12 de la nit, va ser la presentació mundial d’un projecte que havia de canviar el futbol.

Florentino Pérez, president del Madrid i de la Superlliga, va desafiar la jerarquia del futbol mundial. Però ha acabat sent derrotat. La seva idea amb prou feines ha durat 48 caòtiques hores, abandonat pels clubs anglesos, que no han sortit en cap moment a defensar-lo, amenaçats com estaven per la Premier, aficionats i polítics del país.

Florentino creia que tenia la força dels grans clubs europeus per desafiar amb èxit la UEFA, però el seu projecte naixia ferit, perquè ni el Bayern de Munic, actual campió d’Europa encara, ni el París SG, el subcampió, s’unien als 12 equips fundadors. En aquesta lluita diplomàtica i estratègica, el president de la Superlliga no va mesurar bé la força del futbol anglès, que n’era un actor fonamental.

Tampoc va valorar el poder de la UEFA, acompanyada pel futbol alemany i francès, que s’havien convertits en els dissidents del pla traçat per Florentino. Ell volia més diners per «salvar el futbol», mentre Rummenigge, el vicepresident del Bayern, defensava l’altra via: «Ajustar els costos per tenir un futbol més racional».

La primera esquerda ja estava oberta amb Alemanya i França, al marge del projecte. «No em preocupa que algú abandoni la Superlliga», deia el dirigent blanc en una entrevista amb el diari francès ‘L’Équipe’, el mateix que va impulsar la creació de la primera Copa d’Europa a meitat del segle XX.

Creia Florentino que el seu poder, intocable al Bernabéu des de fa anys, seria el mateix a Europa. Va negociar amb els propietaris americans del United i el Liverpool, però la pressió anglesa l’ha fet claudicar d’un projecte que portava la seva firma. La firma del fracàs.

¿Per què ha triomfat Ceferin?

Ha sortit guanyant el president de la UEFA, que va enarborar amb energia la bandera del futbol europeu, tenint l’ajuda de colossos com el Bayern de Munic i el París Saint-Germain per aguantar l’envestida inicial. Després, el poder de la Premier li ha anat de meravella a Ceferin, capaç de sobreviure fins i tot a la traïció del «mentider», com ell mateix el va definir, Andrea Agnelli, el president de la Juventus.

Ha tingut, a més, Ceferin el recolzament de les grans lligues (Anglaterra, Espanya, Itàlia, Alemanya i França) per enfortir el seu projecte. I els fets han acabat donant la raó a Javier Tebas, el president de la Lliga. «Florentino és un desastre de president», va recordar el dirigent, abans fins i tot que es desmantellés la Superlliga, un projecte que sempre havia considerat nascut en «la clandestinitat».

«A la fi sortiran del “bar de les cinc del matí”, de la “clandestinitat”, els “gurus” de la Superlliga de «PowerPoint, embriagats d’egoisme i insolidaritat», havia tuitejat Tebas al conèixer diumenge a la matinada l’aparició de la Superlliga.

Va resistir al que el dirigent de la UEFA va qualificar de «serps» que intentaven apropiar-se del negoci del futbol. Però han topat amb un mur que no imaginaven. «Ja he dit que és admirable admetre un error i aquests clubs han comès un gran error», va comentar Ceferin. «Però el més important és que ells s’han mogut en la direcció correcta, reconstruint la unitat del futbol per caminar junts».

Es converteix Ceferin en el gran triomfador d’aquestes convulses 48 hores. Ara, la UEFA medita avançar la reforma de la Champions, que estava prevista posar-la en marxa a partir del 2024. Tot i que el diàleg amb Agnelli ha quedat trencat per sempre, i tindrà a partir d’aquesta escissió com a nous interlocutors Rummenigge (Bayern de Munic) i Al-Khelaïfi (París SG). Els altres triomfadors d’aquesta pugna

¿Per què encara guarda silenci el Barça?

Manté silenci Joan Laporta. Va ser l’últim club a firmar la proposta de Florentino. I no ha dit res públicament. Va emetre un comunicat a les xarxes socials, adherint-se a aquesta idea del president del Madrid. Va ser el penúltim club a fer-ho oficial. Després, va arribar la confirmació de l’Atlètic.

Laporta va rebre l’herència de Bartomeu, el primer dirigent que va anunciar el projecte, just el mateix dia, a finals d’octubre, que anunciava la dimissió. El nou president es va reservar, com havia fet Bartomeu, la possibilitat que l’entrada a la Superlliga fos ratificada per l’assemblea de compromissaris.

De moment, el Barça no ha donat cap opinió, més enllà del comunicat difós per les seves xarxes socials, deixant que sigui Florentino el que s’exposi en la defensa d’una idea que ha tingut una vida fugaç. S’ha cremat el dirigent blanc, mentre Laporta espera el desenllaç d’un cas que serà vital en el seu full de ruta econòmic.

Laporta espera el resultat de les quatre auditories que ha encarregat per tenir la fotografia real del club. Tot i que ja sabia que estava en una delicada posició, sense diners, d’aquí la firma amb el projecte de la Superlliga, per regenerar la plantilla i assumir la possible renovació de Messi en uns paràmetres inferiors als que percep actualment l’astre.

¿Per què l’Inter també se’n va?

Primer, els sis anglesos. Ara, l’Inter, el primer club fora de les illes que també abandona la Supercopa, argumentant que «és un projecte que no és adequat» per als seus interessos, segons una nota difosa per l’agència italiana Ansa.

D’aquesta manera, set dels 12 clubs fundadors han desaparegut del pla tramat per Florentino Pérez. El Milan s’ho està pensant i la Juventus, un dels impulsors amb el Madrid, amb la figura d’Agnelli, el gran ideòleg, encara no ha donat cap notícia sobre la seva posició.

¿Quins equips encara queden a la Superlliga?

Notícies relacionades

El projecte continua. De moment, amb el Madrid al capdavant, juntament amb el Barça i l’Atlètic, a més de el Juventus i el Milan. Però ha de ser replantejat, segons va admetre la mateixa Superlliga en un comunicat emès també de matinada, sacsejada per l’envestida que ha rebut dels sis clubs anglesos.

«La Superlliga està convençuda que l’statu quo actual del futbol europeu ha de canviar», va insistir el nou organisme europeu, recordant que «el sistema existent» de l’actual Champions «no funciona». En aquest sentit, va admetre que la sortida dels clubs anglesos s’ha degut «a la pressió que s’exerceix sobre aquests».

Temes:

Superlliga europea Joan Laporta Florentino Pérez

Inicia sessió 0 Comentaris
cargando
  1. Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024
  2. Tres hores que van canviar el Barça
  3. El jesuïta Peris, davant el jutge per la denúncia d’un abús no prescrit
  4. Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental
  5. Europa, en el blanc de les crítiques