Barça, el relat d’una frustració

Quan més a prop està de l’objectiu de ser l’amo del seu destí a la Lliga, més avall cau. Després de firmar una espectacular reacció el 2021, la derrota davant el Granada, que mai havia guanyat al Camp Nou, ni tan sols a les Corts, fa tornar el Barça al punt de partida.

No ho té tot perdut, però s’acostava al moment de guanyar-ho depenent de si mateix, fins que la letal combinació de dos errors defensius (Mingueza en l’1-1 i Piqué i Umtiti en l’1-2) afegida a una caiguda tan imperdonable com irracional de l’equip en la segona meitat –ni un xut a porta– li van provocar una ferida que fa pinta d’irreparable, tret que la bogeria d’aquesta Lliga pandèmica li obri una altra porta.

Tot el caos va quedar resumit en l’expulsió de Koeman, que va veure la targeta vermella, segons va recollir després l’acta del col·legiat González Fuerte, per dir «quin personatge» al quart àrbitre. El tècnic va pujar a la llotja, va agafar el mòbil i va creuar missatges sense parar amb Alfred Schreuder, el seu ajudant, l’home que dirigirà el Barça aquest diumenge a Mestalla. Però va fer la sensació que la connexió s’havia trencat.

Jordi Alba: "Un palo muy duro". #LaCasaDelFútbol pic.twitter.com/wvRqukjMWy

— Fútbol en Movistar+ (@MovistarFutbol) 29 de abril de 2021

Tant en la defensa, només dues rematades a porta va necessitar el Granada per marcar els gols de Machís i Jorge Molina, com en atac, en què el Barça va exhibir la pitjor imatge possible en un dels moments més decisius del campionat. Es va trencar de manera inesperada.

Ensorrament en la segona meitat

Després d’una més que correcta primera meitat del Barça (cap xut del Granada en els primers 45 primers minuts a la porteria de Ter Stegen), es va enfonsar en la segona. Totes les vaques sagrades eren a la gespa, però va faltar govern futbolístic per mantenir sota control el partit i canvis des de la banqueta per activar un equip que va entrar en pànic amb l’1-1.

Hi havia Messi, l’autor del gol que havia de ser el del liderat, acompanyat per Busquets, superb en el repartiment de passades que no van ser aprofitades pels seus companys, al costat de Sergi Roberto, tímida ala dreta de la dèbil defensa, i jugava també Piqué, primer va fer de central, després va actuar de ‘nou’ d’emergència, però sense eficàcia en cap de les dues àrees. 

Amb els tres centrals el Barça va encaixar el gol de Machís. I amb una línia de quatre va rebre el gol de Jorge Molina. «Els seus gols venen per la nostra falta de concentració defensiva», va denunciar després Koeman, que va ser incapaç de tallar aquesta hemorràgia que tant mal li ha fet al seu equip. No va trobar respostes per mantenir l’equilibri que requeria el Barça quan havia fet el més difícil: batre el Granada.

A Koeman, que va fer les dues primeres correccions en el minut 72 (Pedri per Ilaix Moriba i Dembélé per Mingueza per desfer la línia de tres centrals), se li va fer un nus a la gola amb el plantejament del Granada, que el Barça no va saber atacar amb la paciència i velocitat de pilota necessàries.

Ni va esgotar els cinc canvis el tècnic, amb una última modificació (Trincao per Busquets) que no va fer més que amuntegar davanters i més davanters per davant d’Aarón, el porter del conjunt andalús, que va viure una plàcida segona meitat, sense veure’s amenaçat pràcticament en cap moment. A més davanters, menys perill. 

I així, atrapat per la desesperació i paralitzat per la frustració, el Barça veia com el Camp Nou s’ha convertit en un estadi on se li pot escapar aquesta Lliga en què ni creia al desembre i ara, a l’abril, podia tocar amb els dits si hagués sigut més precís en atac i, sobretot, més fiable en la defensa. Dues derrotes (Madrid i Granada) més quatre empats (Cadis, València, Eibar i Sevilla) certifiquen l’extrema debilitat de l’equip de Koeman. Fins a 14 punts ha deixat escapar de casa i tot i així lluita per la Lliga.

Però lluita amb una autoestima tan tocada («és un cop duríssim», va dir Koeman) que no sabrà si tindrà la capacitat per aixecar-se de forma immediata. Mestalla l’espera diumenge amb un València, que ja va guanyar el Madrid, instal·lat en una crisi cíclica, només separat per sis punts dels llocs de descens.

«És un partit crucial», va apuntar el tècnic, que tot just consumar-se la tragèdia del ‘Granadazo’ va tenir una reunió d’urgència «amb diversos jugadors, els més veterans» amb un triple objectiu: «Assumir la derrota, posar energia i aprendre de les coses que hem fet malament, sobretot en la segona part».

Una desastrosa segona part que, potser, el privi del doblet, tot i que ningú queda lliure de culpa en aquest embogit campionat. El Madrid va cedir quatre punts amb dos empats (Getafe i Betis), l’Atlètic queia a San Mamés amb l’Athletic i el Barça s’estavellava contra les seves angoixes a casa.

Un equip que topa amb els grans (no ha guanyat el Madrid a la Lliga ni l’Atlètic, pendent de la cita del Camp Nou del 8 de maig), obligat a demostrar que la rebel·lia que va mostrar a la Copa és el camí que li queda per lluitar fins a l’últim sospir per una Lliga que ja havia donat per perduda fa mesos. Molts mesos.

Mentrestant, Laporta intenta reorganitzar el club, apressat en la recerca de diners per construir un projecte que sedueixi Messi i li permeti abandonar la temptació del París SG. Després de la seva reunió amb Jorge Messi, revelada per TV-3, el capità té més opcions d’acabar al Camp Nou, però necessita títols que alimentin aquesta esperança.

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

El president, mentrestant, continua sense pronunciar-se encara obertament sobre el futur de Koeman, malgrat que va guanyar la Copa, ni presentar tampoc de forma pública les claus del seu projecte esportiu, pilotat, això sí, als despatxos per Mateu Alemany.

I cada derrota suposa un desengany per a un club que necessita la victòria per reconstruir-se amb calma, per la qual cosa cada derrota, i més les del Granada, el fa tornar a un estat de xoc.