Un golàs de Griezmann per tancar un curs trist

Una jugada de veritat després de 80 minuts de broma per segellar-la Griezmann amb un fantàstic gol que tanca un curs trist, en què la transició s’ha fet tan dolorosa com interminable. La vida sense Messi, que continua sense dir res sobre si seguirà, és dramàtica per al Barça, que va completar un partit mediocre a Ipurua, salvat, al final, per aquesta acció col·lectiva –excel·lent sortida blaugrana de la pressió a què el sotmetia l’Eibar– que va trobar, per fi, el premi d’aquest extraordinari xut que va compensar un matx per oblidar. Aquest és el retrat d’un Barça desconcertant, capaç de jugar amb dos sistemes, símptoma de la seva indefinició.

Va tornar, més enllà de la victòria que no serveix per res, el depriment Barça. Tant que va marxar al vestidor, al final de la primera meitat, sense trepitjar gairebé l’àrea de l’Eibar, firmant un trist balanç ofensiu. Koeman va mantenir, això sí, el dibuix dels tres centrals amb De Jong incrustat a l’eix, escortat per Araujo (central dretà) i Mingueza (l’esquerrà), angoixats tots tres per la pressió del rebel i digne equip basc.

Rebel perquè malgrat estar descendit no va renunciar a la senya d’identitat que l’ha fet ser un Eibar vigorós i amb autoritat, malgrat que desapareix de l’elit. Digne perquè va entendre el seu comiat com un acte de justícia al futbol i no es va voler abandonar en cap moment.

Del 3-5-2 al 4-3-3

Del 3-5-2 al 4-3-3El Barça, en canvi, es va anar apagant. Tot i que, en realitat, no es va encendre mai. Almenys, durant la primera mitjana hora. Ni tampoc després. Koeman va ressituar Dembélé al mig de l’atac exercint de davanter centre, amb Griezmann disfrutant de tota la llibertat que sempre li agrada. Era, o havia de ser, l’amo dels mecanismes ofensius blaugrana, amb Trincao, que va tornar a la titularitat, allunyat de la banda dreta ja que actuava més com a interior que com a extrem.

El dibuix de sempre, el 3-5-2, amb protagonistes nous, incapaç de trobar respostes a l’aclaparadora pressió basca. Al principi De Jong tenia la clau per obrir la porta. De sobte, la va perdre. La clau i la clarividència. No va trobar cap recurs enredat en errors individuals, com un de l’holandès, generant angoixa en Neto, que va estar precís amb les mans rebutjant dos xuts: el primer de Kike García i el segon d’Inui.

Mentrestant, Araujo, el millor darrere, no arribava a totes les disfuncions que va exhibir el Barcelona i Busquets, a qui es jubila cada any, va demostrar que el seu privilegiat cervell mai es rovellarà. La seva monumental passada a Griezmann va quedar com l’únic llegat del que el Barça va ser un dia. Va esperar tant el francès que va acabar fallant, com si es guardés el millor per al final. 

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Tan desastrós era tot que Koeman va desfer el camí i va tornar al 4-3-3 per tancar la temporada amb Araujo i Umtiti com a centrals, incorporant De Jong al migcamp amb Ilaix i Busquets, modificant totalment l’estructura d’atac amb Griezmann confinat a la banda (extrem dret), igual que Dembélé a l’altra punta (extrem esquerrà) per auxiliar Braithwaite (davanter centre), tot i que després els francesos es van intercanviar els rols.

Jugada col·lectiva

I el Barça es va instal·lar alguns minuts al camp de l’Eibar, tot un esdeveniment vista la trista primera meitat blaugrana. Només una mica més. Una mica. No era massa difícil. I als 70 minuts va xutar Dembélé. Alt i malament, però va xutar. El primer xut del Barça fins que en una excel·lent jugada amb participació coral es va endevinar, per fi, un xut d’equip seriós. La pilota va anar de banda a banda, de l’àrea de Neto a la de Yoel, tot i que la jugada s’embrutés quan Dembélé va topar amb una xarxa de defenses de l’Eibar. Però el bonic vol d’Antoine no va amagar el lleig i desesperançador Barça, liquidat ja el canvi de cicle.