El Barça proposa per carta a les ‘vaques sagrades’ pagar-los el 60% del contracte i diferir-ne la resta

No s’ha d’oblidar que ja sota la gestora que va presidir Carles Tusquets es va crear una taula de negociació en què hi havia un munt d’advocats, per exemple, Óscar Tena, nominat per Josep María Orobitg, representant de Busquets i Sergi Roberto; un dels lletrats de Messi, Jorge Pecourt; diversos advocats del Barça, com Berenguer Tomàs i Bernat Antràs i, fins i tot, l’exfutbolista i president de l’AFE, David Aganzo. Ara segueixen els estira-i-arronsa d’aquells mesos, ja que els futbolistes, especialment els que tenen contractes blindats (bé, tots ho són) no volen que els seus descomptes engreixin el compte de Messi, que hauria acceptat reduir-se el milionari sou a la meitat en un preacord per cinc anys.

La carta que el Barça va entregar als advocats dels futbolistes més afectats pel descompte no planteja, en cap moment, una rebaixa salarial. Com que cap de les dues parts vol arribar als tribunals (on, possiblement, un jutge donaria la raó al club: algú que ingressa 600 milions d’euros a l’any no pot pagar contractes per 700), és evident que el que proposa el Barça és una doble o triple fórmula: us paguem ara, cada any, el 60% del vostre contracte, i l’altre 40% de cada any us el paguem allargant el vostre contracte dos o tres anys més, és a dir, el que s’ha anomenat ‘pagament diferit’. Pel que sembla, aquesta fórmula ja va ser la que va sorgir com a proposta o solució en les reunions amb la gestora.

Pendents dels responsables econòmics

Busquets, que té contracte fins el 2023, no veuria amb mals ulls aquesta fórmula, ja que la seva intenció és anar-se’n a jugar als Estats Units el 2024; Piqué, que ha allargar el seu contracte fins el 2024, ja hi ha donat el vistiplau; Sergi Roberto, a qui només queda un any més de contracte, no sembla posar-hi dificultats, i més si li allarguen l’acord un o dos anys més. I el que sembla que s’hi resisteix, tampoc gaire, és Alba, que conclou el seu contracte el 2024.

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

El que no és clar en cas que les dues parts es posin d’acord és si els responsables de la mecànica econòmica i fiscal del Barça, o de LaLiga, o, fins i tot, del Ministeri d’Hisenda i, també, els auditors que practiquen en aquests moments les quatre ‘due diligences’ al club, acceptin que aquests pagaments són rendes de treball i no pagaments diferenciats, ja que alguns d’aquests jugadors podrien cobrar aquestes quantitats quan ja no defensessin la samarreta del Barça. En definitiva, el que un dia Javier Tebas, president de la patronal futbolística, va definir com «contractes ficticis»: cobrar sense estar en actiu al club que et paga.

Dos advocats, més experts laboralistes que en dret esportiu, han assenyalat a EL PERIÓDICO que atesa la situació econòmica del Barça, el manteniment de la pandèmia, que allunya el públic dels estadis i, sobretot, les grans limitacions a l’hora d’arribar a la xifra rècord somiada dels 1.000 milions d’euros de pressupost (tothom parla d’ingressos mai superiors als 600 milions), els representants i lletrats de les ‘vaques sagrades’ no tindran més remei que acceptar la fórmula proposada pel club, «excepte que a ells se’ls ocorri una altra manera de cobrar el 40% restant de cada contracte, que no sigui diferint aquesta quantitat allargant el contracte».