Així queda la plantilla del FC Barcelona 2021-2022 després del mercat de fitxatges

Alleujament econòmic per la marxa de l’estrella francesa, el segon jugador més ben pagat després de Messi, ara el primer. I alleujament esportiu perquè portava dos anys a Barcelona, però semblava que continuava sota l’influx de Simeone. Va venir al Camp Nou, però la seva ànima va estar sempre amb el Cholo. 

I el canvi –se’n va un campió del món amb França i arriba el descart del Sevilla, el tercer davanter que no vol ni veure en pintura Lopetegui– retrata també la misèria que viu el Barça. Un club arruïnat econòmicament, amb un deute de 1.350 milions d’euros, que en un sol estiu ha vist sortir Messi i Griezmann.

No tenia diners per pagar-los, asfixiat de tal manera que la fotografia del club és devastadora. Una fotografia que presentarà Ferran Reverter, el nou CEO del Barça, en l’assemblea de compromissaris prevista per al pròxim mes d’octubre.

Ja amb tots els números, tots vermells, de l’apocalíptic paisatge que va deixar Bartomeu al Camp Nou. A Messi, el millor jugador del món i, potser, de la història, el supleix Kun Agüero. I a Griezmann el supleix Luuk de Jong, un davanter que és també una concessió a Koeman, assumint, a més, el Sevilla una part de la fitxa del jugador. 

500.000 euros en fitxatges 

500.000 euros en fitxatges Al Barça, una vegada tancat el mercat estiuenc li queda una plantilla pitjor que la del curs passat, però ha fet un pas cap endavant per sobreviure. Està en risc la sostenibilitat del club, que només ha invertit mig milió d’euros en la cessió de Yusuf Demir (Rapid de Viena).

Amb Messi a París i Griezmann a Madrid, la directiva ha reduït la massa salarial. Passa dels 565 milions d’euros, el 110% del que ingressa el club, als 420, entorn del 85%. Xifres encara desbocades, entre un 25% i un 30% superior als grans clubs europeus, pel que resultava inviable sostenir les dues estrelles. Perdut Messi, totes les altres coses eren inevitables.

S’han reduït 145 milions en un estiu ple de penúries on el Barça ha necessitat que Piqué es baixés primer un 25% i diferís després el seu salari perquè Memphis i Eric García poguessin debutar davant la Reial Societat. Busquets i Jordi Alba van haver de fer el mateix perquè la Lliga autoritzés l’últim dia de mercat la inscripció del Kun Agüero.

Sense diners a la caixa, atabalat pels deutes, utilitzant el crèdit de 570 milions de Goldman Sachs per donar aire al club en els dos pròxims anys, la prioritat era rebaixar aquesta massa salarial apostant per fitxatges a cost zero (Kun, Eric i Memphis van haver de reduir un 25% el seu salari abans de firmar) i els canvis per sobreviure.

Guardar per a l’hivern

Guardar per a l’hivernEl club blaugrana tenia, per exemple, tancat l’intercanvi Griezmann-Joao Félix. Hi estaven d’acord Simeone, que no compta amb el jove portuguès, i Koeman, cansat de veure que el francès no exercia de líder. Però, al final es va frustrar l’operació, bloquejada per Miguel Ángel Gil Marín, conseller delegat de l’Atlètic. Tot i així, resultava indispensable per al Barcelona la sortida de Griezmann per tornar amb Simeone, el tècnic que millor l’ha entès.

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

 La política econòmica ha estat sempre per davant de l’esportiva, tot i que en aquest cas coincidissin. Els blaugrana aconsegueixen un saldo brut de 130 milions d’euros en vendes a l’existir clàusula de recompra obligatòria, de 40 milions, per a l’Atlètic. El Barça va poder fitxar l’últim dia un davanter, però va decidir guardar aquesta opció per a l’hivern, assumint el deteriorament social del Luuk de Jong per Griezmann. Fins a l’estiu del 2023 no estarà el club amb opcions d’anar amb potència econòmica al mercat.

Aposta pel planter

Aposta pel planterLa misèria econòmica provoca que la plantilla s’hagi despotenciat notablement. L’herència de Bartomeu, que va fitxar els tres jugadors més cars de la història (Dembélé, Coutinho i Griezman), ha sigut tan perversa i enverinada que va escanyar Laporta, obligat a firmar fins i tot el testament culer de Messi. Obligat queda també ara el club a mirar amb més força que mai a la pedrera, convertida en la bandera de la reconstrucció, amb Ansu lluint el 10 com a signe del canvi. És per convicció i pura necessitat per garantir la viabilitat.