El futur de Koeman s’esgota

A Joan Laporta, el president blaugrana, el removien els dimonis a la llotja, mentre meditava la destitució de Koeman, un tècnic que no ha sentit mai seu.

«Si veus la llista, si veus els convocats, ¿què s’ha de fer? Jugar tiki-taki, tiki-taki. Hem fet el que havíem de fer, intentar canviar el partit d’una altra manera», va dir l’entrenador, ja cansat i fart que es debati sobre l’abandonament de l’estil que ha viscut l’equip en els últims temps.

El seu futur està condicionat al dia a dia. No hi ha més marge i el temps se li acaba. El club busca un entrenador que no sigui interí. Algú que pugui ser el que consideren «un tècnic de mandat», cosa que complica encara més l’elecció del substitut de Koeman, condicionada, a més, per la falta de recursos econòmics.

Laporta ja va anar al mercat a l’estiu i no va trobar el que buscava en aquells 15 dies de «reflexió», que van acabar amb el neerlandès debilitat, però seguint a la banqueta del Camp Nou. Ara el dirigent es troba en el mateix dilema amb el gravíssim problema de tenir la competició en marxa i els grans entrenadors fora del radar del Barça. Econòmicament i esportivament.

Els noms se succeeixen (Robert Martínez, Xavi, Cocu, Löw...) i es repeteixen, faltat com està el Barça d’una estructura que prengui l’elecció adequada, esperant a veure si Laporta té la temperància i serenitat que va exhibir el 2003 després del mal inici de Rijkaard o es comporta com Bartomeu en el traumàtic i estèril intercanvi de Valverde amb Setién (gener del 2020). 

Koeman, mentrestant, mai ha sentit la confiança del president, que va arribar al càrrec a principis del març passat. I des d’aleshores, més enllà d’unes carinyoses i diplomàtiques paraules en el discurs d’investidura, han tingut una complexa cohabitació. Pura diplomàcia de Laporta que ocultava, no obstant, un desacord que es va fer evident amb la pèrdua de la Lliga la temporada passada, tot i que el dirigent va tenir temps de celebrar, amb visita inclosa al vestidor, la Copa del Rei, únic títol en dos anys.

El Barça està en involució permanent, capaç com és de passar d’un trident format per Messi-Neymar-Suárez (2017) a un atac format per un trio tan inusual: Luuk de Jong, Piqué, que va sortir de nou pur, ni es va acostar a Ter Stegen, i Araujo, que va enarborar la bandera de l’esperança. 

«No tenim jugadors que tinguin un contra un o velocitat. ¡No diré res més! Sembla que he de donar arguments en tot, i crec que cal destacar l’actitud de l’equip», va afirmar amb vehemència Koeman, fastiguejat de tanta discussió en un club que ha viscut quatre anys de decadència sense fi erosionant així el model fins a convertir-lo en una pelleringa, amb Messi vivint tristament els seus primers dies a París i Laporta turmentat per l’herència esportiva i econòmica rebuda de Bartomeu.

En 18 mesos, el club està a punt de consumir tres entrenadors. Ernesto Valverde va ser acomiadat de mala manera el gener del 2020, consumant-se el desastre que per primera vegada des de feia dues dècades un tècnic era acomiadat a mig curs. Va arribar Quique Setién i va durar vuit mesos. El 2-8 de Lisboa va ser el seu epitafi.

Ronald Koeman va aparèixer per pilotar l’etapa més complexa de la història contemporània del club, abandonat a mig camí per la dimissió de Bartomeu unit al burofax de Messi, que va provocar una temporada caòtica. I Laporta, ara, planeja fer el que va voler fer a l’estiu però no va poder. També es va voler quedar amb Messi, però tampoc no va poder. El president rumia acomiadar l’entrenador neerlandès, tot i que llavors la falta d’un recanvi va frustrar aquest desig.

Sense estructura interna

«¡No parlaré més del meu futur!», va sentenciar Koeman, conscient que el seu futur s’esgota, tret que Laporta canviï radicalment d’opinió. Sobrevolen noms, però la proximitat del duel amb el Cadis dijous compromet la postura de la junta, que per no tenir no té ni un relleu al Barça B, ja que la figura de Sergi Barjuan no sembla valuosa per canviar el rumb del primer equip.

Ni tampoc té una estructura en la qual pugui trobar el recanvi intern per a Koeman, tret que Laporta es posi la manta al cap i aposti per Albert Capellas, que va arribar al club per enfortir la metodologia al planter (no ha sigut presentat oficialment) i l’últim treball del qual a la banqueta es remunta a la direcció de la selecció danesa sub-21.

Aquestes són les opcions de la casa, ja que el president no vol col·locar Jordi Cruyff (director de l’àrea de captació de talent internacional) en el dilema d’oferir-li, tot i que sigui de manera provisional, el càrrec d’entrenador. I hi ha, és clar, els noms de sempre: Xavi, a qui Laporta no va voler portar a l’estiu; Joachim Löw, l’exseleccionador alemany; Philip Cocu, que va dirigir a Memphis i Luuk de Jong al PSV Eindhoven; Robert Martínez, el seleccionador belga, compromès a curt termini amb la Lliga de Nacions (juga la semifinal contra França), a qui el Mundial de Qatar-2022 se li fa llunyà.

El 2003, Laporta va ser agosarat apostant per Frank Rijkaard, un tècnic que va arribar al Camp Nou després de descendir a Segona Divisió amb l’Sparta de Rotterdam. El 2008 va mantenir aquest aire agosarat i atrevit amb l’elecció de Pep Guardiola, l’èxit més important del qual era fer campió de Tercera Divisió el Barça B. ¿I el 2021? A l’estiu va mantenir, gairebé en contra de la seva voluntat, Koeman. ¿Ara? El mateix. Calla i segueix buscant, però sense èxit.

Mentrestant, Koeman, que trepitja cada vegada un territori més i més pantanós, defensa amb la seva paraula que el Barça se situés als antípodes del seu estil en la segona part contra el Granada, després de recordar que en la primera meitat sí que va jugar amb el 4-3-3. «Amb el que hi ha hem fet el màxim. No hi havia davanters a la banqueta. Hem buscat una altra manera d’empatar o intentar guanyar, posant Piqué i Araujo a dalt. Per mi, cal destacar això i no que no és el futbol del Barça. Una vegada més, el Barça avui dia no és el Barça de fa vuit anys», va sentenciar el tècnic. 

Notícies relacionades

Els lectors opinen: el Barça necessita fer un ‘reset’ total

El Barça de Flick treu bona nota

I ell, que es considera «un realista i no un oportunista», no té dubtes. Laporta, en canvi, sí. Té molts dubtes que sostenir Koeman sigui la solució més adequada, per molt que aquest recordi al president des de la sala de premsa els escassos recursos que té en un club tan precari que ha perdut en un any Suárez, Messi i Griezmann.

Tot i això, si Laporta crema ara el fusible de l’entrenador, el focus passarà directament a la llotja. «No tenim gaire velocitat a la banda. Coutinho és més d’anar per dins; Demir no és d’anar en profunditat. I és així. Amb Ansu i amb Dembélé tens més profunditat a l’equip. Si no n’hi ha, no n’hi ha. Llavors, cal buscar altres coses i altres maneres. «Llavors, perdoneu si no m’enteneu a mi. Si no m’enteneu, la culpa és meva», va confessar ja amb un to derrotat Koeman, sentint-se desemparat i incomprès. I tothom mirant Laporta, al centre del caos.