Koeman trasbalsa Laporta: les quatre raons de la ruptura

El partit de Lisboa va reunir tots els elements discordants que separen Joan Laporta i Ronald Koeman. L’últim va ser el resultat, desastrós per encarar amb certa tranquil·litat un tram delicat de la temporada, tant per a l’equip (visita a l’Atlètic, duel amb el València i clàssic contra el Madrid, més la cita crucial amb el Dinamo de Kíev a la Champions) com per a la directiva, que s’ha d’enfrontar a una transcendental assemblea de compromissaris el 16 d’octubre.

1. Mal joc i pitjors resultats

La química entre el nou president i l’entrenador va desaparèixer quan es van començar a conèixer. Hi va haver un idil·li que s’ha anat refredant fins a derivar en un divorci que s’anunciarà més aviat que tard. Són personalitats antagòniques i el temps les ha convertit en refractàries.

La comunió va durar un mes i mig. Entre l’arribada al poder de Laporta (el 8 de març, l’endemà de guanyar les eleccions, va visitar la plantilla) i la derrota contra el Granada el 29 d’abril que impedeix al Barça accedir al liderat i liderar la Lliga. Un empat digne amb el PSG en l’eliminació europea i una derrota decent en el clàssic van ser les úniques taques enmig de sis victòries de lliga. L’1-2 amb el Granada va obrir un abisme que es va engrandir amb un decadent final amb sengles empats amb l’Atlètic i el Llevant i un altre 1-2 contra el Celta.

«Perdre tindrà conseqüències», va proclamar Laporta el 28 de maig. Les dues derrotes amb el Bayern i el Benfica més els tres empats amb l’Athletic, el Celta i el Cadis d’aquesta temporada han crucificat l’entrenador, que tampoc ha tingut la coartada del bon joc ni una posada en escena que entusiasmi.

2. Els plantejaments tàctics

No se sap a què juga el Barça, irregular i desconcertant en cada partit. Tres sistemes ha fet servir el camaleònic Koeman. Tres diferents en els tres últims partits: el 4-3-3 contra el Cadis i el Granada, canviat al 4-2-3-1 en la victòria sobre el Llevant i recuperant el 3-5-2 del Bayern contra el Benfica per patir una clatellada idèntica. El Barça no arrenca a la Lliga i està encallat a Europa. El plantejament de Lisboa es va revelar desencertat perquè va eliminar les bones sensacions emeses contra el Llevant. ¿Què vindrà ara contra l’Atlètic?, es pregunten els culers. Laporta, el primer. Però ja no s’interessa per la resposta de l’entrenador.

Koeman s’arroga la potestat de triar el sistema que vulgui. Faltaria més. Laporta vol el 4-3-3 amb el nostàlgic record de tots els títols guanyats en el seu anterior mandat, i quan no veu aquest dibuix tampoc obté cap satisfacció en el joc de l’equip, cosa que porta a una altra disparitat de criteris.

3. La gestió dels partits

Koeman no s’ha distingit per ser imaginatiu ni atrevit com a entrenador. Lisboa va ser un clar exemple, sobretot al retirar Nico i Gavi, els interiors que van escortar Busquets. Van ser rellevats per Frenkie de Jong i Pedri, els titulars habituals.

El reforç defensiu i el rendiment de Luuk de Jong, sol·licitud expressa de Koeman, van decebre el president, disposat a sucumbir –fins a cert punt– amb la joventut que ha impulsat a l’entrenador. Forçat per la necessitat, segurament, entre les lesions i la sortida dels futbolistes a qui no es podia pagar. Koeman ha perdut gairebé 60 gols per la marxa de Messi i Griezmann, tots dos per motius econòmics.

La imatge del Barça ha sigut la d’un equip desesperat sense altres solucions que seguir l’abecé: sumar defenses per defensar, afegir davanters per atacar. El final de partit contra el Granada, amb Luuk de Jong, Piqué i Araujo dins l’àrea andalusa, reflecteix la falta d’idees i estratègies per remuntar un marcador. 

4. L’intercanvi de les filtracions

La valoració dels jugadors difereix entre tots dos. De Laporta s’ha sabut que és un devot de Riqui Puig i que vol recuperar Samuel Umtiti perquè el defensa va anar a pregar-li seguir al Barça quan porta dos anys en el mercat. Cap dels dos entra en els plans de Koeman.

Notícies relacionades

Robert Martínez nega «contactes» amb el Barca, però deixa obert el seu futur

El Barça de Flick treu bona nota

Les diferències entre el president i l’entrenador venen de lluny. Es mantenien latents des de la temporada passada i han augmentat a mesura que s’han creuat missatges en públic, no tant els emesos per ells mateixos, sempre formals, com pels seus pròxims.

Per exemple, des de l’entorn de Koeman va transcendir que Laporta li havia demanat dues setmanes per trobar-li un substitut mentre esperava un sí de Guardiola –«un període de reflexió» va ser l’eufemisme del president– i després d’haver fracassat en els seus intents per Julian Nagelsmann (el Bayern va pagar 25 milions per l’entrenador del Leipzig) o Hansi Flick, que va preferir la selecció alemanya. Però també des dels pròxims a Laporta s’ha criticat públicament l’entrenador.