El fantasma de la societat anònima esportiva, ¿un perill real per al Barça?

Després, amb la llarga auditoria al descobert, s’escenificarà una Assemblea de Compromissaris (el 17 d’octubre) en què els números es pintaran del color vermell de la crisi aguda. En suma, en pocs dies el barcelonisme podrà contemplar el mapa complet de la seva pròpia devastació.  

Des del club s’ha anat parlant d’«una gestió delictiva» i d’un maneig il·lícit dels diners dels socis. De la boca de Reverter sortiran les dades de l’auditoria que conduiran irremeiablement a accions legals. La via ja es veurà. Potser una demanda, potser una acció de responsabilitat. La voluntat ferma de Joan Laporta és demanar comptes. I més des d’aquella carta de Bartomeu en què el va acusar d’«inacció» en vista de l’adversitat.

Socis o accionistes

I mentre tot això es va dirimint, i en vista del dantesc del quadro, el fantasma de la SAE (Societat Anònima Esportiva) sobrevola les tertúlies blaugrana sense fer soroll. Pot ser que ningú cregui realment que el club algun dia deixi de pertànyer als socis, pot ser que no es vegi com una amenaça real. Potser és l’elefant a l’habitació.

ℹ️ El Club pone a disposición de los socios los detalles del cierre económico de la temporada pasada y del presupuesto de este ejercicio

Más información ➡ https://t.co/7wqYlwldZO pic.twitter.com/1kRpwzk1Cz

— FC Barcelona (@FCBarcelona_es) 1 de octubre de 2021

La junta de Laporta ha repetit que es veu capaç d’espantar el monstre. Però no són poques les veus expertes en el barcelonisme que alerten que el perill de la SAE és molt real. L’excandidat a la presidència Toni Freixa va encendre l’alarma en un tuit recent al conèixer que la directiva de Laporta proposarà a l’Assemblea canvis als Estatuts per no veure’s obligada a dimitir si no eixuga les pèrdues en dues temporades, cosa que és un impossible. El punt de partida, com se sap, se situa en 481 milions de pèrdues i en un deute de 1.350. No és una motxilla pesant; és una catedral sobre l’esquena. Reflotar va per llarg.

L’advocat Freixa va dir al seu tuit: «Suspendre l’article 67 sense una alternativa és el preludi de la SAE». Parla amb aquest diari per explicar què va voler dir: «Si no existeixen uns límits i uns controls i es permet que el Barça s’endeuti encara més, el club quedarà en mans dels creditors», diu remarcant, això sí, que a la junta convé ajudar-la. 

Però alerta: «Els creditors volen cobrar. És com una hipoteca; si no pagues, el banc se’t queda el pis». I remata: «Em preocupa que arribi un dia en què es dibuixi una situació tan dramàtica que se’ns digui: ‘si volem que el club continuï existint, hem de convertir-nos en SAE. I la gent no tindrà més remei que acceptar-ho».

Sobre el romanticisme

El deute pot escalar fàcilment als 2.500 milions, recorden algunes veus, una vegada es posi en marxa la reforma pendent del Camp Nou. «La situació és extremadament complexa. Penja d’un fil», considera preocupat Marc Duch, impulsor de la moció de censura a Bartomeu i que ara treballa en un document sobre el que implicaria convertir-se en una SAE. «El perill és molt real», assevera.

Duch sospita que hi ha molts socis i aficionats a qui no els importa tant que el club acabi en mans d’accionistes o un multimilionari estranger, aquells que només volen que els portin un Haaland i guanyar. Per a ells està pensada la tasca en què està immers. Una advertència de les conseqüències. «Hi ha gent que no és tan romàntica i de fet ja hi ha moviments per aplanar el camí cap a la SAE».

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Laporta sempre s’ha mostrat taxatiu en contra del canvi de naturalesa de l’entitat. Recentment va dir en una roda de premsa que no hi ha res a témer en aquest sentit. «Tenim un pla per sortir d’aquesta situació ruïnosa i tenim clar que el club ha de ser propietat sempre dels seus socis i sòcies». 

El principal acusat d’aquesta crisi comença a retre comptes. Aquest dilluns Bartomeu declara a la Ciutat de la Justícia, igual com la seva mà dreta, Jaume Masferrer, pel cas Barçagate. És un camí que a l’expresident li tocarà aprendre’s bé si Laporta opta per la via judicial per restituir els danys presumptament infringits al club. Falta veure si són danys guaribles o de llarga durada, amb un xeic o un fons d’inversió a la cantonada.