¿I si el Barça fos una empresa?

I és que els ingressos, en bona part per la crisi del coronavirus, que va forçar el tancament dels estadis, van ser de 631 milions, davant els 855 milions de la campanya anterior; mentre que les despeses es van disparar el 19%, fins als 1.136 milions d’euros, segons les dades que l’entitat ha facilitat als socis abans que es faci pública la ‘due dilligence’ encarregada per l’actual directiva el pròxim dia 6. Els números vermells es van menjar els fons propis el que, en qualsevol negoci és una fallida tècnica.

En tot cas, no és una empresa com qualsevol altra i compta, en principi, amb capacitat de generar ingressos via màrqueting, samarretes, etc., assegura algun directiu i empresari que va estar vinculat a l’entitat. Però existeix un problema: el seu prestigi s’està deteriorant, cosa que redueix el seu valor de cara a obtenir finançament. Si no es guanyen títols ni existeixen estrelles molt mediàtiques i de què es pugui obtenir rendiment, el club perd atractiu. El seu actiu més gran, que era Lionel Messi, ja no el té. L’astre argentí, que era deficitari en alguns exercicis per al club i que era una de les persones físiques que més contribuïa a la Hisenda espanyola, ja «s’autopagava» gràcies a la publicitat, les samarretes, etc., asseguren fonts coneixedores dels comptes del club.

1.000 milions en fitxatges

Abans que l’actual junta presidida per Joan Laporta aixequés les alfombres per descobrir la complicada situació financera de l’entitat, el ‘Financial Times’, la bíblia del món dels negocis, assegurava en un article a principis d’agost passat que el Barça, amb Josep Maria Bartomeu al capdavant, després de ser el club més ric del món, s’havia ‘polit’ entre el 2014 i el 2019 un total de 1.000 milions d’euros en fitxatges que han donat molt poc rendiment i superava en l’actualitat els 1.300 milions de deute, de la qual més de 500 milions és bancària. El rotatiu desgranava l’historial de despropòsits en la negociació de fitxatges, com rebutjar Mbappé o el noruec Haaland, i la fama que es va guanyar el club de pagar preus molt elevats per jugadors que després no es poden vendre per sobre del preu que es va pagar.

Notícies relacionades

Reverter revela que el Barça estava en fallida a l’abril

El Barça de Bartomeu: improvisació, descontrol...

Com a conseqüència d’això, el Barça ha caigut fins al setè lloc en la llista de límits salarials de LaLiga amb només 97 milions després de ser el segon en la campanya anterior, amb 347 milions. De poc van servir els 220 milions del traspàs de Neymar al París Saint Germain el 2017, operacions com «regalar» Luis Suárez a l’Atlètic de Madrid per fitxar Antoine Griezmann per 120 milions per tornar-lo després al seu club d’origen per un màxim de 50 milions. Una part de la mala situació financera actual es deu als efectes de la pandèmia, però n’hi ha una molt bona part de gestió discutible i mala planificació, assegura algun exdirectiu.

Tot i que la directiva de Laporta ha comunicat als socis que espera rebaixar aquesta temporada el resultat d’explotació negatiu a 19 milions i obtenir un benefici net de 5 milions gràcies a rendiments financers que li permetran obtenir 23 milions, però que no detalla, el cert és que sembla difícil captar recursos per sortir del pou. I més si no s’aconsegueixen títols. Alguns exdirectius apunten com a opció per augmentar els ingressos una derrama als socis com ja va fer en el seu dia Josep Lluís Núñez. Tot abans que un tercer, un inversor o un fons el rescati, però passi a ser una societat anònima i per evitar que el Barça emuli el Milan, que va ser un dels grans i avui trampeja.