Memphis s’ha encallat

Sense la frescor de Memphis, a l’espera que Ansu, després de 10 mesos a la infermeria recuperi el seu millor nivell, l’atac del Barça es torna monòton perquè les altres solucions (acaba de tornar el Kun Agüero amb el seu estèril gol al Madrid en el clàssic i Luuk de Jong no és el recurs que hauria de ser) no satisfan Koeman, un tècnic necessitat de contundència i efectivitat de veritat a l’àrea contrària.

El pes del nou

Memphis no està fi. I ell ho sap. I ho sap, per descomptat, Koeman, que pateix les desaparicions d’un davanter amb una relació amb el gol que no és tan fluida com va exhibir en la seva espectacular arrencada portant el 9 del Barça. Un dorsal que obliga a estar present diàriament perquè no tolera que ningú tingui una tarda lliure.

Un dorsal que tenia un pes en la història que no tothom ha pogut suportar. Ronaldo, l’extraterrestre, sí. Eto’o, també. Suárez, per descomptat. Fins i tot, Kluivert. Però altres com Sonny Anderson, no. Ibrahimovic, malgrat que el seu talent era desbordant, no va resistir la cohabitació amb Messi, el 10. Alexis, tampoc.

I Braithwaite, l’últim amo abans de l’arribada de Memphis, menys encara perquè a més ara està lesionat. Un nou que exigeix sempre ser vist com una solució i l’equip no tolera que sigui un problema. 

En aquest complex procés d’encaix en una nova cultura està submergit Memphis. Desemparat al començament perquè al seu voltant faltaven peces tan essencials com Ansu Fati i Dembélé, amb qui ni tan sols ha jugat ni un minut. No només ha de suportar el pes del 9 sinó el d’un equip que s’ha encongit en atac.

La caiguda en el rendiment és evident. Va començar per la porta gran amb dos gols (l’Athletic i el Getafe, tots dos de jugada) en tres partits de Lliga i després es va apagar. Dos gols més (el Llevant i el València, tots dos de penal), però en sis jornades, el que delata la veritable dimensió de l’altra cara, més trista i meditabunda, de Memphis. 

I el Barça, que està depressiu en aquest gris inici de curs, no es pot permetre perdre el focus de desequilibri més gran en atac. Per molt cansat que estigui, que ho està. Només s’ha perdut un minut en aquestes nou primeres jornades de Lliga. Però Koeman el necessita. I Memphis, que només ha firmat un xut a porteria en els últims 270 minuts (l’Atlètic, el València, el penal que va marcar, i el Madrid) es planteja la necessitat d’una urgent reacció.

No li queda cap altre camí. Koeman l’està collant. «Conec bé Memphis i en els últims partits no ha pogut ser determinant», va remarcar el tècnic mesurant cada paraula que utilitzava sobre el descens de nivell del davanter que va dirigir a la selecció neerlandesa.

«Ell ho sap, ell és crític amb si mateix i intentem millorar coses per veure on pot fer la jugada o no», va afegir l’entrenador reclamant intel·ligència en el joc i, sobretot, en la presa de decisions finals. «Ell sap perfectament que ha de millorar», va afegir Koeman.

Memphis és, de moment, un petit, però important cas esportiu. Dembélé, en canvi, és un cas gran que afecta, a més, la institució. No viatja avui a Madrid, però el seu retorn és molt pròxim. I la gran pregunta és: ¿Què fer amb Ousmane? El Barça el vol renovar en el termini d’un mes abans d’arribar a l’inici del 2022 i sigui l’amo del seu destí.

Però si el davanter s’hi nega, llavors ¿què ha de fer el club? Repetir, per exemple, el cas Ilaix, que al negar-se a continuar al Barça va acabar a la grada sense jugar ni un minut abans d’anar-se’n traspassat al Leipzig per 15 milions d’euros. O utilitzar Dembélé, tal com fa el PSG amb Mbappé, fins a l’últim dia del seu contracte: 30 de juny del 2022.

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

«El més important és que volem que Ousmane es quedi amb nosaltres», va afirmar Koeman. El problema és saber la decisió que prendrà realment Ousmane. «Una altra cosa és si ell vol renovar», va apuntar el tècnic, advertint que el Barça haurà «d’estudiar una estratègia» per a un cas complex. «Llavors com a club haurem de parlar sobre quina és la millor manera d’afrontar aquesta situació», va revelar.

Però, de moment, el que necessita Koeman és que Memphis i el Kun, que podria ser titular contra el Rayo, connectin i que les molèsties al genoll d’Ansu Fati no siguin greus, tot i que potser li impedeixin viatjar a Vallecas. Entre Memphis i Ansu, que amb prou feines han coincidit, hi va haver una química immediata. I el Barça necessita davanters precisos i contundents.