Xavi, l’aposta desesperada de Laporta

Era també la més natural, perquè Xavi encarna el cruyffisme, la filosofia futbolística amb la qual més identificat se sent el president. I era, tanmateix, la més complexa, perquè Xavi havia treballat durant anys el projecte esportiu de Víctor Font, el candidat derrotat per Laporta, el mateix que el va acusar en una llarga campanya electoral de falta de pla.

Després de la derrota a Vallecas, ja ben entrada la matinada, el president va trucar per primera vegada a l’entrenador de l’Al-Sadd per comunicar-li que era l’escollit, tot i que ara s’haurà de negociar la seva sortida de Doha, trencant així la seva idea que comencés la seva carrera com a entrenador al Barça passant abans pel filial com va fer Guardiola el 2007 abans d’aterrar al Camp Nou.

Xavi i Jordi Cruyff eren, precisament, les banderes escollides per Font per pilotar la reconstrucció del Barça. Ara, gairebé vuit mesos després de les eleccions, tots dos coincidiran al Camp Nou, però amb Laporta com a president. L’un, com a nou entrenador; l’altre, exercint de director de ‘scouting’ internacional.

El record de Núñez, Cambra i Cruyff

L’escenari evoca el moment en què Josep Lluís Núñez va arrabassar, curiosament, la figura de Johan Cruyff a Sixte Cambra. Tot va passar just després del Motí de l’Hesperia (1988) en el qual tota la plantilla, acompanyada pel llavors tècnic Luis Aragonés, va reclamar la dimissió del dirigent, que en un gir inesperat va apostar per Cruyff, descapitalitzant l’oposició perquè era la gran carta electoral de Cambra, que va perdre les eleccions un any més tard (1989).

Amb Xavi, Laporta ha emprès un camí similar, amb el canvi que ha passat després de les eleccions en què va tombar Font. La necessitat l’ha obligat a activar aquesta via quan el president defensava que el seu model d’entrenador preferit era a Alemanya. Volia Nagelsmann, però el Bayern va pagar 25 milions d’euros al Leipzig per emportar-se’l.

Per això, Laporta ha hagut d’acudir, i de manera desesperada, al pòster electoral de Font després de prescindir de matinada de Koeman, el tècnic que va fitxar Bartomeu i a qui no va poder trobar relleu l’estiu passat. Per això se’l va quedar, mal que li pesava.

El que va ajornar llavors li ha esclatat ara a les mans i l’ha obligat a buscar una solució que havia anat retardant perquè volia un entrenador que portés el seu segell, tal com va fer amb Rijkaard (2003) i Guardiola (2008), decisions molt laportianes, avalades en el seu moment per Cruyff, el seu guia espiritual, i Txiki Begiristain, llavors secretari tècnic del Barça.

Ara l’estructura esportiva del club està dirigida per Mateu Alemany, que exerceix de director de futbol, i Ramon Planes, secretari tècnic, que ja va assumir aquest rol amb Bartomeu. Després de l’acomiadament de Koeman, és l’únic executiu que resisteix de l’anterior junta.

La decadència de l’equip

Laporta confiava que el neerlandès, a qui va ratificar provisionalment després de la derrota amb el Benfica, resistís. Però la decadència de l’equip, novè en la Lliga i havent encaixat dues derrotes consecutives (Madrid i Rayo), que ha de guanyar a Kíev dimarts per mantenir la flama de l’esperança a Europa, l’ha empès a prendre aquesta dràstica mesura (Xavi per Koeman), que no entrava en el seu full de ruta inicial.

Indignat per l’actitud del Barça a Vallecas i per les decisions que va prendre el neerlandès, sobretot amb el canvi de Nico, que estava sent el millor contra el Rayo, el dirigent va activar el botó de l’acomiadament que ja va voler prémer a l’estiu.

Però el Barça ha entrat en un declivi sense fi, fet pel qual Laporta es posarà a les mans de Xavi, tot i que no arribarà al Camp Nou amb tot el comandament a l’àrea esportiva que sí que li conferia el programa electoral de Font.

A més, l’excapità blaugrana haurà de gestionar amb un tacte extrem el vestidor, on es trobarà amb cinc excompanys: els quatre capitans (Busquets, Piqué, Sergi Roberto i Jordi Alba) i Ter Stegen.

A Xavi li tocaria, doncs, dirigir els seus amics, que estan enfilant els últims anys de la seva carrera esportiva.

Amb menys poder

A l’encara entrenador de l’Al-Sadd de Doha (Qatar) també se li acabaven les opcions d’anar al Barça, tot i que sigui amb un equip menys ampli de col·laboradors del que ell havia dissenyat amb el candidat que va perdre a les urnes davant Laporta. Està convençut, això sí, que podrà reunir-se amb tot el seu equip d’ajudants (fins a 12 han treballat amb ell a la capital qatariana) a partir de la temporada vinent.

Xavi va dir que no a Bartomeu dues vegades. El gener del 2020, coincidint amb l’acomiadament de Valverde. Llavors, l’expresident va escollir Setién. I després, l’agost del 2020, quan el dirigent va prescindir del càntabre també va pensar en Xavi. Tanmateix, va topar amb una altra negativa.

Set títols amb l’Al-Sadd

A la tercera trucada, l’excapità blaugrana ja té les maletes preparades per tornar a casa després d’estar sis anys a Qatar. Va arribar a Doha el 2015 després de la conquesta del triplet amb el Barça de Luis Enrique per acabar la seva carrera com a futbolista.

Va estar quatre anys jugant a l’Al-Sadd fins que el maig del 2019 va deixar el camp i es va asseure a la banqueta qatariana, on ha conquerit set títols, l’últim va ser la Copa de l’Emir. Al maig, havia renovat fins al 2023, però deixant, això sí, sempre oberta la porta per sortir de Doha camí de Barcelona.

Al club blaugrana li falta negociar amb l’Al-Sadd els termes econòmics d’aquesta desvinculació perquè en l’última renovació es va suprimir la clàusula que pactava un preu fix. Xavi confia que els dirigents del club qatarià negociïn amb celeritat la seva marxa.

Xavi ja se sent preparat per dirigir el Barça després d’haver rebutjat dues vegades aquesta opció. És, no obstant, la primera de Laporta després que visquessin unes setmanes de distanciament coincidint, precisament, amb el procés electoral. Van ser dies de tensió entre tots dos, que s’han anat suavitzant amb la intervenció d’Alejandro Echevarría, exdirectiu i cunyat del president.

Ha sigut el pont que han utilitzat tots dos per reconstruir una relació que va ser excel·lent quan van coincidir en el primer mandat de Laporta (2003-10). Però es va trencar anys més tard perquè Xavi escollia la via Font, amb qui va treballar en la construcció d’un sòlid projecte esportiu en el qual assumia la figura de mànager general esportiu a més, per descomptat, de la d’entrenador.

Aquests camins separats abans i després de les eleccions del 7 de març es van acabar retrobant en les últimes setmanes quan Laporta, que va conviure amb Koeman sense sentir-lo seu (no ho va ser mai perquè estava fitxat per Bartomeu), va entendre, com li suggerien alguns directius i executius, que no hi havia cap altra sortida.

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Era Xavi o Xavi, totes les altres coses haurien sigut una aposta excèntrica de Laporta. I Xavi, ara sí, entenia que no podia tornar a dir-li que no al Barça, al club de la seva vida. Dos anys i mig d’aprenentatge a Doha, allunyat del focus mediàtic, acumula preparant-se per seure a la banqueta del Camp Nou, proporcionant, alhora, una dosi d’imprescindible calma a Laporta, que inicia, ara sí, el seu mandat a nivell esportiu.

El febrer passat, el president va dir: «Xavi ha de tenir una mica més de recorregut». Vuit mesos més tard, Xavi ja ha completat, segons Laporta, el recorregut que necessitava per dirigir el Barça.