Xavi i el seu nucli dur de Terrassa

Xavi va entrar a Sant Joan Despí amb el mateix grup que va ajuntar el 2019. El nucli dur és de Terrassa, la ciutat natal de la majoria d’ells, on es van teixir les seves relacions, enfortides pels anys fins a sortir al Camp Nou per a un desafiament majúscul.

Òscar Hernández. Més que un segon.

En aquest grup mereix confiança cega el segon entrenador. Per ser el més pròxim i per ser el seu germà. Xavi i Òscar comparteixen una vida comuna en l’àmbit familiar dels Hernández Creus i van viure una carrera futbolística paral·lela –un a Primera, i l’altre entre Segona B i Tercera– que ha confluït a la banqueta de l’Al-Sadd i continuarà en el club de la seva vida. L’Òscar ha viscut el Barça des de la grada. Amb 15 anys va viatjar com a aficionat a Wembley i a gairebé totes les finals jugades pel club azugrana des d’aleshores, amb l’al·licient afegit posterior de la participació de Xavi.

L’Òscar era també centrecampista i va començar a Terrassa, però va dibuixar una trajectòria a menor nivell amb l’equip egarenc. Va continuar al Tàrrega i el Balaguer durant la seva estada a Lleida per estudiar INEF, el Mataró i el Gavà. Al Tàrrega va tenir d’entrenador Joaquim Hernández, el pare de tots dos, en el seu últim equip abans d’acomiadar-se de les banquetes.

Aquesta carrera esportiva tan diferent, més prosaica, amb un altre tipus d’entrenadors (des de Jaume Creixell a Joan Vilà), companys i objectius ha reportat a l’Òscar (45 anys) coneixements i experiències perfectament aplicables en el Barça, segurament d’índole més humana. Va passar per la desgràcia, igual com Xavi, de trencar-se els lligaments encreuats del genoll. Amb el títol d’INEF obtingut, i retirat, va fundar l’empresa Players Sport i Gestió dedicada a organitzar esdeveniments esportius, i supervisa les activitats empresarials de la família. Un organitzador en la vida privada, com ja ho era en el terreny de joc i ho és a la banqueta.

Va anar a Qatar per treballar a l’Aspire Academy com a cap del departament d’evolució (perfeccionament) dels seleccionats qatarians quan el seu germà va fitxar per l’Al-Sadd després de sortir del Barça. Durant la seva estada volava a Barcelona per cursar els tres cursos federatius exigits per obtenir la llicència d’entrenador i poder ser l’adjunt de Xavi.

«És un tresor tenir una persona com l’Òscar al costat», confessa el cap, que té delegada en el seu germà gran la responsabilitat de l’organització defensiva.  

Sergio Alegre. Una anònima ascensió

«Em va trucar Joaquim Hernández, el pare de Xavi, per entrenar a l’Aleví C, el meu primer equip com a tècnic». Així va recordar el nou tercer entrenador del Barça a aquest diari el seu llarg i desconegut camí abans d’arribar al Camp Nou. Era el 1995.

Després, se’n va anar al futbol base del Barça abans de tornar a la seva ciutat natal per dirigir el Juvenil A, explorant l’ofici d’analista a l’Olot incloent un pas pel Jabac de Terrassa abans de dirigir el Rubí, ja a Primera Preferent. Llavors, el va trucar Félix Sánchez (2016) per integrar-se a l’equip tècnic de la selecció sub 23 de Qatar. I d’allà a l’absoluta. Després, va rebre la trucada del fill del Joaquim perquè s’unís amb ell a l’Al-Sadd.

Prats, García i Lobo. Els analistes

David Prats, Toni Lobo i Sergio García són amics i excompanys de Xavi en les categories inferiors del Barça. Van jugar tots a diversos equips, però sense perdre mai la connexió. Tots tres, per exemple, van ser entrenadors del Sant Gabriel de Barcelona. Es van preparar com a tècnics al saber que Xavi seria algun dia entrenador.

Van viatjar una setmana a Qatar com a banc de proves per comprovar si funcionarien en un país tan diferent i van ser contractats per dirigir els equips sub 21 i sub 23. A l’Al Sadd analitzaven rivals, supervisen els entrenaments i dissenyen les accions d’estratègia, tasca que mantindran a Sant Joan Despí.

Iván Torres. El ‘prepa’ de confiança

Notícies relacionades

Xavi ja dirigeix el Barça i instaura les seves normes

Xavi impedeix a Piqué anar a ‘El hormiguero’, segons la COPE

Natural de Terrassa, amic de la infància de Xavi, amb qui va jugar a l’equip vallesà, va ser un futbolista nòmada (de Manresa a Àvila, de Tomelloso a Villarrubia) i un tècnic explorador (selecció olímpica de Bahrain, AEK Lamarca i Apoel de Xipre, Leeds United i Al-Sadd).

La seva tasca cobra especial rellevància en el Barça per aturar la crisi de les lesions musculars. La deficient preparació física dissenyada en l’etapa de Koeman des de la pretemporada s’endevina una de les raons, potser la principal, que ha generat una inusual quantitat de baixes que ha condicionat el passat i amenaça el futur. Xavi n’estava al corrent i vol enfortir l’equip.