LAPORTA, XAVI, ALVES...
Barça, el club de la nostàlgia permanent

El Barça està mirant cap enrere. Hi mira sense parar. Mira a la recerca del que va ser com a primera pedra per al que vol tornar a ser. No hi ha setmana sense retorn al Camp Nou. Fa una setmana va ser Xavi, ara és el torn d’Alves. I al març, coincidint amb les eleccions, el soci va votar per la nostàlgia representada en Joan Laporta, el president que va impulsar la creació del millor equip de la història. El Barça de Guardiola. Un altre a qui es va proposar tornar a la casa comuna del barcelonisme. Però sense èxit. Fins i tot es va temptar l’opció de Luis Enrique, però aquest té la missió de tornar la selecció espanyola a l’elit del futbol mundial.
Posats a rescatar la nostàlgia com a eix fundacional de la nova obra que intenta edificar Laporta enmig d’una economia de guerra fins i tot es va especular amb dos retorns. Igual d’utòpics en els dos casos. «No puc predir el futur, estan jugant encara, són grans del Barça i han fet gran al club», va assegurar el dirigent blaugrana.
«Els tenim sempre presents, però són jugadors amb contracte en vigor amb altres clubs i s’ha de respectar», va afegir Laporta. Iniesta juga al Japó des de l’estiu del 2018. I va renovar amb el Vissel Kobe el maig passat fins al 2023. Messi volia quedar-se al Barça, però no va poder. Va firmar pel París SG per dues temporades més. Fins al 2023, també.
La porta sempre oberta
Malgrat tots aquests condicionants, el president continua deixant oberta la porta perquè puguin retornar a l’antiga casa seva del Camp Nou. «Jo no els descarto», va remarcar Laporta, especialitzat en contínues picades d’ullet cap al passat per arrencar una delicada reconstrucció esportiva. Delicada perquè no hi ha diners. Ni tampoc temps.
Obligat el club, i per descomptat ell mateix, a viure en la precarietat, una cosa que no va haver de patir, per exemple, en la seva primera etapa a la llotja (2003-2010) i delicada, a més, perquè busca reflectir-se al mirall del que va enlluernar desconeixent ara si aquesta fórmula funcionarà.
L’enyorança resulta inevitable en un club que ha consumit i autodestruït el seu present. Gira la vista cap enrere en una desesperada recerca de retrobar-se amb si mateix, festejant els retorns (el Camp Nou es va obrir per rebre Xavi, una cosa inusual en un tècnic, i també per acollir la tornada d’Alves) com si fossin petits títols. Actes plens de nostàlgica alegria.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Funcionaris La Generalitat convocarà una oferta d’ocupació pública de més de 7.000 places
- Avenços mèdics El Clínic remet la meitat de casos de càncer sense opcions
- Pòdcast José Elías ho deixa clar: en què invertir per tenir rendibilitat sense riscos
- Trump aplica un aranzel mundial del 10% i del 20% per a la UE
- EL DERROTAT Del penal de Julián Álvarez al xandall gris de Simeone
- Amb els agents socials i econòmics Illa convoca una cimera dilluns vinent a la Generalitat per respondre als aranzels de Trump
- Macrofesta de dia L’Hospitalet acollirà aquest dissabte «el tardeig més gran de la història»
- Televisió La marca 2CAT obre una disputa entre TVE i TV3
- En el seu nou llibre Alejandro Fernández reactiva el seu pols amb Génova i acusa el PP de desmantellar el partit a Catalunya
- LES CLAUS TÀCTIQUES I Flick va aixecar un mur al Metropolitano