Messi besa la seva setena Pilota d’Or

Anava amb una jaqueta gens habitual. La seva. I la dels seus fills. Va aparèixer Messi en el centre de l’univers futbolístic per besar la setena Pilota d’Or. Aquesta jaqueta negra ‘brillibrilli’ protegia la camisa blanca i la corbata de llacet negra que adornava l’uniforme festiu d’una família orgullosa: Leo, Thiago, Mateo i Ciro.

«És una nit molt feliç, és la primera vegada que em toca guanyar-lo estant en aquesta ciutat. Vull dir-li a Robert que és un honor lluitar amb ell. Et mereixes una Pilota d’Or. France Football te l’hauria de donar com te la mereixes. Tant de bo te la donin, ets un just guanyador, l’has de tenir a casa teva», va dir mirant a Lewandowski, a qui la pandèmia li va impedir conquerir aquest guardó.

Els sis anteriors (2009, 2010, 2011, 2012, 2015 i 2019) pertanyen gairebé en exclusiva al Messi del Barça. I el setè (2021), en canvi, podria ser tenyit de l’‘albiceleste’ de la selecció argentina. «Diverses vegades he guanyat aquest premi, em quedava una espineta. He pogut aconseguir aquest somni. Després de tenir moltes ensopegades ha arribat alguna cosa. Diverses vegades he guanyat aquest premi, però em quedava aquesta espineta. Guanyar la Copa Amèrica ha fet que estigui avui aquí. Els el vull dedicar als meus companys del Barça i del París. I també al cos tècnic i els companys de la selecció».

Però ningú ha reunit tal col·lecció de pilotes daurades com Messi, el número u, instal·lat al cim del futbol mundial amb una puntualitat rutinària deixant pel camí tots els seus perseguidors. Cristiano, amb cinc Pilotes d’Or (2008, 2013, 2014, 2016 i 2017), ja no va perdre el temps en acudir a París, la nova llar messiànica. 

Ni l’avió va haver d’agafar ara l’astre argentí, que fa anys ja que va deixar enrere els tres de Michel Platini en la dècada dels 80 (1983, 1984 i 1985) o quan Cruyff, també amb tres (1971, 1973 i 1974), arrasava en els 70, quedant com a últim vestigi de domini hegemònic el triplet daurat de Marco van Basten (1988, 1989 i 1992).

Fins que va arribar Messi i va imposar la seva dictadura futbolística a la qual no s’endevinava final, ni tan sols en aquells quatre anys de penúria després d’iniciar el Barça el declivi just després de trepitjar el cim amb el trident que va harmonitzar Luis Enrique en el 2015 per culminar el triplet: Lliga, Copa i Champions, l’última que van besar els blaugrana.

Cristiano, sisè classificat

Però Messi va trencar aquesta ratxa negativa, sense abraçar la pilota d’or en una festa que ha dominat més enllà de l’última dècada perquè des de Cristiano, el 2008, han governat amb autoritat indestructible aquest guardó.

One smile means everything... 😍 #ballondor pic.twitter.com/W8U7lPinlx

— Ballon d'Or #ballondor (@francefootball) 29 de noviembre de 2021

Només es va colar Luka Modric (2018) en la tradicional i anual festa parisenca de Leo i CR7, que, indignat amb Pascal Ferré, responsable de France Football, la revista que atorga el guardó, no va acudir a la cita. «Ferré va mentir, va utilitzar el meu nom per promocionar-se i promocionar la publicació per a la qual treballa», va escriure el portuguès en el seu compte d’Instagram ja sense ganes de veure la gala després d’ocupar la sisena posició en la classificació. 

Vestit singular

Una gala on Messi, acompanyat d’Antonella, la seva dona, i els seus tres fills, va exhibir un altre vestit singular, fidel a aquesta novetat en la indumentària que exhibeix quan trepitja l’alfombra vermella. Messi anava de negre amb jaqueta plena de brillants. Semblava il·luminada. La seva i la de Thiago, Mateo i Ciro, tots vestits com el pare.

Camisa blanca els quatre, corbata de llacet negra i brillantina platejada. O el que la Real Academia Española qualifica com a ‘brillibrilli’ en el que considera paraula d’observatori perquè no apareix encara al diccionari.

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Tampoc hi va ser Benzema. Eclipsat el francès, que va acabar el quart, per Messi. Igual com li ha ocorregut a Cristiano. I en el seu discurs ple d’agraïment, va voler tenir un aire reinvidicatiu. «Fa dos anys vaig dir que estava vivint els meus últims anys. No podia saber el que passaria», ha reconegut l’astre del PSG.

«Em van començar a preguntar quan era la data de la meva retirada. Avui em toca ser a París i estic molt content. Vull continuar lluitant per nous reptes, no sé quant em queda, però espero que sigui molt. Disfruto moltíssim. Estimo molt el futbol». I el futbol li ha tornat aquest amor amb set Pilotes d’Or, una xifra digna d’un extraterrestre.