Laporta sabia a què s’arriscava al contractar Benaiges

És més, segons han confirmat a El Periódico diverses fonts i empleats barcelonistes de La Masia, quan va començar a sonar el nom de Benaiges com a possible reforç per a l’estructura dirigida per Alexanco, ja hi va haver qui va advertir els responsables d’aquesta contractació, encapçalats per Joan Soler, president del FC Vilafranca i directiu responsable del futbol formatiu, que no era una bona idea tornar a posar a Benaiges a la ‘guarderia’ blaugrana.

Avís a navegants

«És evident», assenyala una de les persones que va advertir els defensors de la tornada de Benaiges al Barça després del seu periple, algun de molt sospitós, pel Guadalajara, el Chivas, la República Dominicana i el Vissel Kobe del Japó, «que cap de nosaltres teníem proves, però tots havíem sentit parlar del seu comportament i n’hi havia que coneixien més que rumors. L’única cosa que els vam dir als responsables de la seva contractació va ser ‘¿ja sabeu el que esteu fent?, mireu que Benaiges té fama de...’ i fins aquí vam poder arribar, per descomptat».

La veritat és que Benaiges ja va començar a aparèixer per La Masia immediatament després que Joan Laporta arrasés a les urnes, malgrat que el tècnic, de 66 anys, també era un ferm candidat a tornar al Barça de la mà de Joan Vilà, la persona que liderava el futbol base en cas de victòria de Víctor Font. En aquest sentit, un membre de la candidatura de Font ha reconegut a El Periódico que «en cap moment ningú va parlar d’aquests temes dins la candidatura, ni se sabia res de res i, el que sí que és cert, és que per a Joan Vilà, Benaiges era una persona molt important en el projecte».

Ja abans de fitxar

Doncs això, Benaiges, abans que Jordi Roura i Aureli Altimira fossin acomiadats del Barça, ja es passejava per la Ciutat Esportiva veient entrenaments de nens i joves de totes les edats, feia informes i parlava, de vegades, amb els responsables del futbol formatiu, sabedors tots que acabaria entrant en l’estructura d’Alexanco, ja que, com es va comprovar poques setmanes després, el club va fer cas omís d’aquestes advertències i va acabar contractant-lo fins que, el 2 de desembre passat, el Barça se’n va assabentar que el diari ‘Ara’ estava elaborant el seu delicat informe.

«Tots els que advertim els actuals responsables del club no només ho vam fer coneixedors de molts rumors, sinó perquè consideràvem –assenyala una altra font de La Masia– que una cosa és col·locar Benaiges dins l’estructura, posem, de Mateu Alemany, i una altra, molt diferent, posar-lo en el mateix centre del cor del Barça, que són els nostres nens, els nostres joves».

Tot sembla indicar que, en cas d’aparèixer més acusacions sobre la persona i el comportament de Benaiges, aquestes farien referència a la seva estada en altres països i mai als seus últims mesos de treball a La Masia, el bressol dels futurs valors barcelonistes. ¿Per què?, doncs per una senzilla raó: Sabine Paquer, la primera Compliance Officer contractada per Josep María Bartomeu, va imposar per protegir els nens i joves de La Masia, i com una de les cartes més importants de la política de protecció del menor, que en cap cas, ¡mai!, els nens, els equips, en entrenaments, vestidors, partits i/o desplaçaments estiguessin acompanyats de només un adult, sempre n’hi havia d’haver dos.

Sempre acompanyat

Notícies relacionades

«Amb sis anys Benaiges em va abaixar les calces i em va tocar per tot arreu»

Laporta nega que conegués les denúncies d’abusos contra Benaiges abans de contractar-lo

En aquest sentit, per molts dels treballadors de La Masia era una cosa que cridava molt l’atenció que Xavier Llorens no se separés ni un metre ni un minut de Benaiges al llarg de la seva estada a la Ciutat Esportiva del Barça, convertit en la seva ombra tot i que, possiblement, l’explicació oficial hagués pogut ser que sempre hi ha d’haver dos adults amb els nois, tal com indica el ‘llibre d’estil’ de l’entitat.

És per això que, de moment, no hi ha cap sospita sobre Benaiges en aquesta última etapa blaugrana, fruit de la seva aproximació a Laporta en els últims dies de campanya en què va aparèixer en diversos actes del vell-nou president, potser al comprovar que fins i tot Xavi Hernández s’allunyava de la proposta de Víctor Font i ell, com ja va fer en el seu moment amb Sandro Rosell, mirava de buscar una nova porta d’entrada a La Masia. Per això, de moment, els fets denunciats es remunten als anys 80 i 90 quan Benaiges era professor a l’Escola Barcelona, de les Corts.