55 + 10 EN VARIABLES

Ferran Torres, el segon fitxatge més car de Laporta

El davanter valencià (55 milions) queda per darrere d’Ibrahimovic, que va costar 66 milions el 2009 i va durar només un any

Ferran Torres, el segon fitxatge més car de Laporta

Jordi Cotrina

4
Es llegeix en minuts
Joan Domènech
Joan Domènech

Periodista

Especialista en Futbol, Barça, Esports.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Ferran Torres tindrà l’honor (si ho és) de ser el segon fitxatge més car que haurà firmat mai Joan Laporta. El primer en la classificació del nou mandat del president que va començar el mes de març. És també el primer pel qual s’ha pagat un traspàs, deixant al marge el mig milió d’euros que va costar la cessió de Yusuf Demir procedents del Rapid Viena.

Una inversió modesta la de Ferran, per al ritme que portava el Barcelona en els últims anys fins que va caure a la ruïna després d’encadenar diversos fitxatges superiors als cent milions. Moderada, si es compara la quantitat (55 milions més 10 en variables) amb la projecció que apunta el davanter valencià, de 21 anys i internacional absolut. El futbolista procedent del City firmarà per cinc temporades.

Un fiasco d’un any

El rànquing de despesa de Laporta el lidera àmpliament Zlatan Ibrahimovic, que va resultar un fiasco. Només va durar una campanya de les cinc que constaven en el seu contracte. No es va entendre amb Pep Guardiola i no va tolerar que Lionel Messi va ser el referent d’aquell equip per davant seu. Per Ibrahimovic, que tenia 29 anys al firmar pel Barça –avui en té 40 i allà segueix, donant guerra al Milan–, Laporta va pagar 66 milions d’euros.

Bitllo-bitllo se’n van pagar 43. Aquella operació amb l’Inter de Milà es va compondre de la cessió d’Aleksander Hleb, valorada en 3 milions, i el traspàs de Samuel Etoo per 20.

El canvi va ser improductiu. Fins i tot dolent, per més que Ibrahimovic col·laborés amb 21 gols en 45 partits perquè el Barça conquistés quatre títols a la campanya 2009-10: Lliga, Copa i les dues Supercopes.

Com que el traspàs a l’Inter es va tancar a finals d’agost, Ibrahimovic va poder jugar un partit dels dos de la Supercopa davant el Sevilla i es va emportar el cinquè títol de propina. El suec no va igualar els números d’Etoo de l’any anterior, pitxitxi de la Lliga, al qual es va clausurar la seva estada al Camp Nou (també de mala gana) amb 36 gols en 52 partits oficials. Ibrahimovic continua allargant la seva carrera i va tornar el 2019 al Milan, el club que el va fitxar del Barça pagant 24 milions el 2010.

Recanvi més barat

La irrupció de Ferran Torres abreuja la bretxa que existia entre Ibra i el següent de la llista. El substitut del suec va ser David Villa (40 milions), firmat per Laporta el maig del 2010, un mes abans d’abandonar el càrrec. Un altre contrastat golejador i més barat. Sandro Rosell va apadrinar l’adquisició no sense expressar les seves reticències: «Fitxar-lo ara costaria el doble que fer-ho després de les eleccions», va assegurar el futur vencedor dels comicis.

Rosell va batre clarament el sostre de despesa del seu examic quan va firmar Neymar el 2013. Va ufanejar d’haver invertit 17 milions, una quantitat que va anar incrementant-se a mesura que s’anaven destapant irregularitats i els documents passaven pels jutjats, fins a traspassar la barrera dels 100 milions.

Josep Maria Bartomeu es va instal·lar a l’altre costat d’aquesta barrera: va fer un salt d’escalfament amb Luis Suárez (81,25 milions al Liverpool el 2014) i després va franquejar el llistó folgadament repetides vegades amb Ousmane Dembélé (135) el 2017, Philippe Coutinho (140) el 2018 i Antoine Griezmann (135) el 2021.

Gestionant ruïnes

Laporta gastaria més diners si pogués per reconstruir l’equip. Però ha hagut de gestionar la ruïna que li ha deixat el malgastador Bartomeu (1.350 milions de deute), com va haver de gestionar la que va heretar de Joan Gaspart el 2003, un mestre del malbaratament des que es va gastar els més de 10.000 milions de Luis Figo el 2000 en els fitxatges d’Emmanuel Petit i Marc Overmars.

Amb Laporta ha tornat un dels seus fitxatges més productius de la primera època. El més productiu en la divisió entre el cost i els partits jugats i els títols conquistats. Amb Laporta ha tornat Dani Alves, que ja té 38 anys. Aquesta vegada gratis. Com gairebé totes les incorporacions d’aquest estiu: Eric Garcia, Sergio Agüero –dos excompanys de Ferran es van anticipar i gratis– Memphis Depay i Luuk de Jong. Per Emerson Royal es van pagar 9 milions al Betis, i se’n van cobrar 25 del Tottenham Hotspur abans que acabés l’agost.

El 2008 va costar una fortuna en aquella època, sobretot tractant-se d’un lateral dret: 29,5 milions més 6 en variables que es van pagar totes per la ratxa de títols que es va iniciar i el rendiment del jugador, fins a situar-se en el segon estranger amb més partits jugats de blaugrana. Després de Messi.

Amb Ibrahimovic, Txigrinski

Notícies relacionades

Ronaldinho, l’emblema del Barça del 2003, l’home que va fer girar el cercle virtuós, va costar 27 milions més 3 en variables pagats al París Saint Germain. Thierry Henry va arribar un any després del previst (2007) a canvi dels 24 milions més 1 d’un amistós que reclamava l’Arsenal.

Amb Ibrahimovic va arribar una altra punxada de fitxatge, cara i improductiva que va durar només un any: el defensa ucraïnès Dmitró Txigrinski. 25 milions es va embutxacar el Xakhtar Donetsk, que el va recuperar per 15. Guardiola volia donar-li una segona temporada per comprovar si s’aclimatava i obtenia el rendiment esperat. No obstant, Rosell el va traspassar adduint «falta de liquiditat» aquell estiu per la mala situació econòmica que havia deixat Laporta.