El fantasmagòric i desmesurat Dembélé

I ara, hivern del 2021, fa moltes setmanes i fins i tot mesos que regateja sobre el seu futur al Barça, i vol ser Ousmane Dembélé amo del seu destí a partir de l’1 de gener. Queda lliure el juny del 2022 i el club blaugrana s’ha cansat d’esperar-lo. Indignat, a més, per les peticions del davanter francès. Peticions inassumibles, sostenen el Camp Nou.

Demanava, per exemple, 30 milions d’euros per renovar. Una bonificació especial, malgrat que quedava lliure. Després, 15 milions més per al seu agent, fixant el nou salari en 30 bruts, el que el convertiria en el més ben pagat de la plantilla, amb un salari digne de la prepandèmia.

Una cosa que ni Joan Laporta ni Mateu Alemany, el director de futbol del club blaugrana, volen acceptar. Rebutjades totes aquestes peticions de l’agent del davanter, el Barça no descarta cap escenari. Ni que Dembélé marxi en aquest mateix mercat hivernal o fins i tot que no jugui més vestit de blaugrana.

Trobar una sortida per alliberar massa salarial

El Barça ja s’ha cansat de Dembélé, mentre a Europa hi ha clubs de la Premier (el Chelsea amb Tuchel, el tècnic que el va tenir al Dortmund), Juventus i Paris SG que vigilen atents i amb les mans buides –sense pagar ni un euro pel fitxatge– perquè creuen que ells sí que sabran domar el rebel, una cosa que no va saber ni tampoc va poder fer ningú al Camp Nou.

Si el francès no renova, el club blaugrana ha de trobar, i de manera urgent, una sortida per alleugerir la massa salarial i permetre així la inscripció dels dos nous fitxatges hivernals: Alves i Ferran Torres. 

Esgotada la paciència del Barça, ell deia una cosa al vestuari a Xavi i després el seu agent defensava el contrari a la taula de negociació, la situació del davanter s’enquista.

Per molt que el tècnic ja va deixar dit que l’utilitzaria encara que decidís no seguir. Però si Xavi té més recursos (Torres, el nou que ha d’arribar, Ansu, Memphis, Abde, Ilias, Braithwaite...) la seva posició sembla molt ombrívola perquè Laporta, al costat d’Alemany, no volen traspassar cap línia vermella del marc salarial, obligats com estan a reduir-lo.

Encara sense Messi ni Griezmann, el Barça gasta 430 milions d’euros en la plantilla. No existeix cap club a Europa que pagui tant. «Per a mi, és millor que Mbappé», va dir el president per redreçar la negociació. «Pot ser el millor del món a la seva posició», va apuntar Xavi.

De res van servir tan bones paraules, més aviat van obrar l’efecte contrari a la negociació perquè l’agent del davanter va entendre que sí que hi havia diners per fitxar ara a Ferran i pensar en l’estiu a Haaland per què no per pagar el que demanava Ousmane per segellar la renovació. A la baixa, això sí.

Driblant el club

A l’octubre es va posar un termini per tancar o no l’operació. No hi va haver resposta. El novembre, el següent. Tres quarts del mateix. I el 29 de desembre, a penes 48 hores abans que Dembélé sigui l’únic amo del seu futur, es van trencar les converses en un clima de tensió. I embafament per part del club. I així, a la manera d’Ousmane, regatejant, driblant, esquivant el pas del temps, es col·loca com desitjava al mercat. 

Notícies relacionades

¿Dembélé s’ha casat?

El Barça de Flick treu bona nota

Amb 24 anys, i després de ser el tercer fitxatge més car de la història del Barça (105 milions) tot i que en el seu moment va ser el primer superat després per Coutinho (160) i Griezmann (135), Dembélé compleix la cinquena i última temporada de contracte.

Però ni amb Valverde, Setién, Koeman o ara Xavi ha sigut la peça desequilibrant que reclamava l’equip ni exigia també el seu salari d’estrella. Ha viscut gairebé més temps a la infermeria (va patir 13 lesions i ara està contagiat de coronavirus) que a la gespa. Queda com a prova del fantasmagòric pas pel Barça la seva aportació actual: vuit partits de 24. I zero gols.