EL SEGON DERBI
Xavi: d’Espanyol a Espanyol
Recorregut per la breu etapa de l’entrenador del Barça abans de retrobar-se amb el mateix rival contra el qual va debutar
D’Espanyol a Espanyol. No ha transcorregut una volta completa de Lliga, per obra i gràcia del calendari asimètric. Només 10 partits després (més cinc d’altres competicions), i no 19, retornen Xavi Hernández davant el mateix rival contra qui va debutar amb una agònica victòria. Sense els resultats esperats –tan grans eren les expectatives amb el retorn d’un altre exfutbolista emblemàtic–, però millors que els de Koeman.
Encara ronda pel Camp Nou el desassossec per l’obtenció d’una plaça entre els quatre primers que blindi la participació en la pròxima Champions, s’han perdut la Copa i la Supercopa, i d’aquí quatre dies comença el misteriós camí, per desconegut, a l’Europa League contra el Nàpols. Xavi segueix sota la lupa.
Millora creixent
D’Espanyol a Espanyol s’ha vist un Barça irregular, amb breus episodis entusiasmadors, una millora creixent fomentada substancialment per l’últim gran triomf contra l’Atlètic i sense haver solucionat del tot les badades defensives. Xavi ha dotat l’equip d’una personalitat cada vegada més acusada i cada vegada més ferma, sense eliminar del tot la feblesa darrere.
«Som el Barça. No serveix l’empat ni la derrota. No serveix el notable, sinó l’excel·lent», assumia Xavi el 8 de novembre, quan en la seva presentació Joan Laporta es va aventurar a dir que aquell dia «marcarà la història del club» després d’haver destituït Ronald Koeman deu dies abans i amb el breu parèntesi de Sergi Barjuan.
No ha transcorregut prou temps per confirmar o negar el vaticini del president després de beneir finalment el fitxatge de Xavi com a entrenador. Vencent l’única resistència, la seva pròpia, atrinxerada en dos preceptes: per la inexperiència de l’antic cervell futbolístic –«soc un principiant comparat amb el Cholo», admetia diumenge passat respecte a un Simeone amb deu anys més de carrera a la banqueta–, i per haver sigut el màxima emblema de Víctor Font en les eleccions de març del 2020 que el van tornar a la llotja.
Vuit jugadors del planter
Vuit jugadors del planter apareixien escrits en la primera alineació (Ter Stegen, Frenkie de Jong i Memphis n’eren les excepcions), articulada en un 4-3-3 que ha variat, d’inici, en tres partits. El que no ha canviat és la idea de joc, que va repetint com un mantra en cada roda de premsa: vol un Barça protagonista del joc, posseïdor de la pilota, agressiu per recuperar-la immediatament després de perdre-la...
Xavi, per contra, no ha aconseguit erradicar defectes detectats des de l’inici: la falta de constància a mantenir la línia defensiva, que alguns jugadors «no desconnectin» en les accions d’estratègia o que els extrems vagin a la rematada al segon pal quan l’acció va per l’altra banda.
D’aquí els irregulars resultats, amb diversos partits defensant el resultat de panxa enlaire (el primer derbi, per començar), incapaç de vèncer sobre la inferioritat del rival (l’expulsió de Koundé a SevillIa) o d’aguantar en la pròpia (la vermella de Gavi a Granada), passant penes amb tres gols d’avantatge (Atlètic), fràgil contra un Elx que li va marcar dos gols en dos minuts i molt lax al cedir dos empats al límit contra l’Osasuna i el Granada.
Els vuit jugadors del planter ja eren cinc en l’últim enfrontament, gràcies a l’arribada de reforços hivernals. Dani Alves en va ser el primer, oferint-se abans que Xavi aterrés a Barcelona. El vell company va ser acceptat immediatament, igual que els altres veterans (Piqué, Alba i Busquets), defensats per tots els mitjans, verbalment i activament: són «insubstituïbles».
Ferran Torres, Adama Traoré i Aubameyang han completat la nòmina de fitxatges, reforçant un atac que s’ha debilitat des del dia de la marxa de Lionel Messi i que ha patit una autèntica pandèmia de lesions: Xavi no ha pogut utilitzar Sergio Agüero, només ha tingut dos partits Ansu Fati, i Memphis amb prou feines ha jugat dues estones en dos mesos.
Notícies relacionadesEl partit contra l’Espanyol serà el setzè de Xavi a la banqueta. Els mateixos que va dirigir Ronald Koeman en el primer trimestre. El balanç de l’holandès van ser sis victòries, cinc empats i cinc derrotes. Xavi ja té un triomf més (amb quatre empats i quatre derrotes, una sola a la Lliga).
Els 10 partits de Lliga (i 15 en total)
Xavi només ha dirigit 10 partits de Lliga al Barça. N’ha perdut només un, contra el Betis, convertit en un rival directe per la Champions. Aquest és el trajecte que ha seguit l’equip.
Memphis, de penal, en l’inici de la segona meitat, va avançar el Barça i aquest mínim avantatge va ser suficient per sumar els primers tres punts de Xavi, que haurien pogut desaparèixer al tram final amb dos greus errors defensius que l’Espanyol no va saber aprofitar. Dimata va rematar de cap una pilota que va anar fora i Raúl de Tomas, al pal.
Després del disgust contra el Benfica, on el Barça hauria pogut segellar la classificació europea, el quadro blaugrana es va apuntar un gran triomf a Vila-real. El primer de la Lliga fora de casa. No exempt tampoc de sofriment, després de l’empat local poc abans del final. Memphis i Coutinho van apuntalar el resultat.
La confiança guanyada per l’equip es va esquerdar amb la primera derrota, contra el Betis al Camp Nou. El Barça va anar de menys a més i un contraatac culminat per Juanmi va erosionar el grup abans de la crucial visita al Bayern a Munic.
Es necessitava un miracle davant l’oposada trajectòria del Barça i el Bayern i no es va produir. El 3-0 expulsava el quadro blaugrana de l’aristocràcia i el centrava en la Lliga. Feble i dubitatiu, el calendari oferia una dura visita a Pamplona. La regeneració anímica es va dissipar amb un xut de Chimy Avila quatre minuts abans del final.
La tornada de lliga al Camp Nou va oferir una altra sessió d’angoixa amb l’Elx. El còmode 2-0 es va dissipar en dos minuts amb dos gols visitants i l’ombra del drama que sobrevolava amb una ensopegada inacceptable la van esborrar entre Gavi i Nico per conservar els tres punts.
Visita a Sevilla en el duel ajornat de la quarta jornada. Contra un gran, el Barça va competir com s’esperava d’ell. Notable sessió de control contra l’únic perseguidor del Madrid, consumada amb un gol d’Araujo en un córner llançat per Dembéle. A falta de més joc, bona va ser l’estratègia, però va quedar el regust de no aprofitar la inferioritat local després de l’expulsió de Koundé.
Tot el que no fos guanyar a Mallorca en el naixement del 2022, el partit que Xavi no volia jugar pel cúmul de baixes, era un fracàs. I Luuk de Jong ho va evitar amb una gran actuació com a davanter centre. Començava així una particular ratxa que ja ha acabat amb la desaparició de l’holandès de l’alineació.
Després de superar la primera eliminatòria copera a Linares, remuntant el marcador, la sortida a Granada va deixar un altre disgust amb l’empat d’Antonio Puertas en el minut 89. Nou error defensiu que reduïa el valor del bon cop de cap de Luuk. El Barça no va saber resistir l’expulsió de Gavi.
Amb el breu parèntesi de l’excursió a l’Aràbia Saudita i l’anomenada derrota honrosa contra el Madrid a la Supercopa, i la derrota repetida a San Mamés amb el mateix resultat i el deshonor de l’eliminació copera. També a la pròrroga. Perdudes dues competicions seguides, el drama acaba pels pèls contra l’Alabès a Vitòria. Frenkie de Jong va marcar tard (m. 87), però el quadro vitorià va tenir temps per empatar. Hauria pogut fer-ho, però no en va saber.
La reaparició al Camp Nou davant l’afició 50 dies després de l’enfrontament contra l’Elx va crear un nou Barça. Se l’esperava amb Xavi, aparentment apuntalat en el joc i amb fitxatges d’hivern que auguren expectatives més bones. Han de ser ratificades des del derbi. L’equip va desarborar l’Atlètic però amb tres gols d’avantatge va anar retrocedint.
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia