Spotify i FC Barcelona: 5 claus de l’acord de patrocini

Des que el 2006 Joan Laporta va apostar perquè Unicef fos el primer nom que es llegís al pit de la fins aleshores immaculada samarreta blaugrana, el Barça havia portat tres logos més sota l’escut: Qatar Foundation, Qatar Airways i Rakuten. Javier Faus, vicepresident econòmic rosellista el 2010, va definir com una «monarquia absolutista però tolerant» el país qatarià per defensar que el Barça enviés a la part posterior de la samarreta Unicef per publicitar una dictadura. Primer va lluir Qatar Foundation i després Qatar Airways. Sis anys i uns 200 milions d’euros després es va passar a Rakuten, multinacional japonesa que va entrar el 2017 pagant 55 milions anuals sense peatge reputacional (des de la pandèmia en pagava 30). Ara, sense Messi, però cedint també el nom de l’estadi, buscava algú que pagués més o menys el mateix que Rakuten havia arribat a pagar pel frontal de la samarreta del primer equip (55), Beko per la d’entrenament (10) i Stanley per la del femení (3,5). A l’hora de buscar substitut el Barça havia rebut diverses ofertes del sector de les criptomonedes. Però després d’haver de cancel·lar l’acord amb Ownix, empresa de NFT per la detenció del seu propietari per frau milionari en criptomonedes, el club ha apostat per una empresa sense l’ombra de sospita que pot generar entre algunes persones aquest sector. A més Laporta ja ha anunciat que el Barça tindrà la seva pròpia criptomoneda.

Els suecs Daniel Ek i Martin Lorentzon van fundar Spotify el 2006 amb la idea de crear un servei que acabés amb la pirateria musical. 400 milions d’usuaris al mes fins a final de l’any passat confirmen el seu bon ull. Ek, CEO de l’empresa, a més d’un amant de la música és també un boig del futbol, en general, i fan de l’Arsenal en particular des que el seu compatriota Anders Limpar va jugar allà a principis dels 90. Amb un patrimoni de 4.700 milions d’euros, a l’estiu es va adreçar als seguidors per expressar-los la seva intenció de comprar el club. «He recolzat l’Arsenal des que era un nen, des que tinc ús de raó. Si Kroenke Sports and Entertainment volgués vendre l’Arsenal, seria feliç de tirar el meu barret al ring». Els propietaris ‘gunners’ no van recollir el guant (o barret), però ara el cofundador de Spotify veurà, com Aubameyang, el seu nom unit a un altre gran del futbol.

A més de la potència de la marca del Barça, a Spotify li interessa sobretot la seva alta presència en xarxes socials. El club va registrar el juny de l’any passat 400 milions de seguidors (136 milions a Facebook, 118 a Instagram, 71 a Twitter, 33 milions a Line, 12 a Youtube, 9 a TikTok i 24 milions més entre Viber, Snapchat, Weibo i Douy). Els mateixos mensuals que té la plataforma de ‘streaming’, que veu en l’acord una bona manera de continuar creixent.

Malgrat que en xarxes ja han començat una campanya de madridistes cridant al boicot al Barça per no estar finançant indirectament els fitxatges blaugrana, la veritat és que el boicot que realment preocupa per ara Spotify ve d’una altra part. The Joe Rogan Experience’ és el més escoltat de la plataforma, amb onze milions de seguidors, majoritàriament joves. En el seu programa troben altaveu teories estrafolàries relatives a la covid-19, inclosa la d’un metge nord-americà que ha comparat la campanya de vacunació amb l’Holocaust. «Es venen mentides a canvi de diners. Els joves creuen que Spotify mai oferiria informació greument incorrecta. Desafortunadament, estan equivocats. Sentia que havia de fer alguna cosa al respecte», va clamar Neil Young que va decidir encapçalar una nova causa i treure gairebé tota la seva discografia. Joni Mitchell, David Crosby i James Blunt van seguir el mite canadenc i, amb ells, les accions a la borsa. Una caiguda del 6% va obligar l’empresa a anunciar una nova política d’informació relativa al virus, que passa per enllaçar els seus programes a webs que proporcionin informació oficial i fiable. 

Serà la primera vegada que el temple barcelonista s’associa a una marca comercial, com succeeix a molts estadis europeus i nord-americans. A l’NBA els Clippers han venut a Intuit els anomenats naming rights del seu nou pavelló per 500 milions de dòlars en 23 anys. Crypto.com en desemborsarà 700 per posar el seu nom les dues pròximes dècades a l’Staples Center, la llar dels Lakers (i també de les Sparks de la WNBA). A Europa els acords per vendre el nom del camp són més modestos. El Manchester City és el que més percep per aquest concepte, 17 milions a l’any, per batejar la seva llar com a Etihad (l’aerolínia paga 75 milions en total per ser present també a la samarreta). L’Arsenal va ingressar 150 milions per jugar a l’Emirates Stadium durant 15 anys. També frega els 10 milions a l’any l’Atlètic, que n’obté 9,7 per posar-li Wanda al Metropolitano. L’Allianz Arena li reporta al Bayern de Munic 7,3 milions. El Barça tenia previst firmar un acord de llarga durada, amb un mínim de 15 anys i un màxim de 30, molt habitual en aquest tipus d’associacions. Però Spotify era més partidària de rubricar per un període més curt, una cosa que el club estava disposat a acceptar si es tancava el triple acord amb la multinacional sueca. Mentre que el pacte per a les samarretes de partit del primer equip masculí i femení és per a quatre anys i les d’entrenament serà per a tres, el club no ha comunicat per quantes temporades és el pacte per l’Spotify Camp Nou.