Spotify i la banda sonora del Barcelona

Després que el Barça i Spotify hagin unit els seus camins, fem un passeig per la banda sonora del Barça.

‘Viva la vida’, de Coldplay

«‘That was when I ruled the world’» («Això va ser quan vaig governar el món»). Cap culer pot escoltar aquesta cançó sense que li vinguin immediatament a la ment les imatges del sextet. Pep Guardiola la posava repetidament al vestidor i a l’autobús fins que va demanar que la punxessin també per la megafonia del Camp Nou en els vuitens de la Champions. La cosa va sortir bé i des d’aleshores la veu de Chris Martin va acompanyar una temporada en què el Barça va ser el rei del món. L’any següent, el ‘Human’ dels Killers va ser la banda sonora oficial de la Lliga dels 99 punts.

‘Copa, Lliga i Champions’, del ‘Crackòvia’

L’altre ‘superhit’ del primer any de Guardiola va ser la cançó profètica del programa d’humor blaugrana de TV-3. El que potser molts desconeixen és que els compositors d’aquella cançó van ser els Òscars, Andreu i Dalmau. Aquest últim explicava que si van encertar fins i tot l’ordre dels títols va ser pel seu desconeixement futbolístic. «Segurament alguna persona que hi entengui de futbol no l’hauria escrit així, l’ordre més lògic era lliga, copa i Champions, perquè aquell any el Barça estava molt per sobre dels rivals; semblava més clar que el primer títol que podia guanyar era la lliga». Però la primera a caure va ser la Copa, i la resta ja és història.

‘Corrandes de la parella estable’, de Manel

Vinga, tercera i última oda a l’era guardiolista. El 2010 se li acabava contracte i rebia contínuament supliques culers perquè renovés. Fins i tot en els concerts. El dia del seu aniversari va assistir al concert de Manel al Palau de la Música. Quan va sonar ‘Corrandes de la parella estable’, el grup va convidar alguns fans a improvisar un parellde d’estrofes. «Només volem una cosa, que el Guardiola renovi» va cantar una parella, aclamat per la banda i tota la sala. Al final va acceptar estendre el seu contracte un any, l’únic que va estar sota el mandat de Sandro Rosell.

‘Botifarra de pagès’, de La Trinca

Abans de crear el Dream Team, Johan Cruyff havia posat el 1974 fi a la fam de títols més llarga de la història del Barça. Per això, La Trinca no va dubtar a dedicar-li una cançó entonant a ritme de sardana el cognom «Cruyff, Cruyff, Cruyff». «Catorze anys de passar gana, catorze anys d'anar fent figa, potser si que eren molt anys, catorze anys sense una lliga», entonaven abans de recordar el 0-5 al Bernabéu («sonaren cinc campanades allà a la Porta del Sol»). La «botifarra de pagès» simbòlica no era només al gran rival, sinó a un franquisme que, després de la mort aquella temporada del dictador, feia també olor de mort.

‘Aquest any, sí’, de Dream Team

Sis anys de sequera bé valen un rap. El 1991, després de conquistar la primera Lliga de la dinastia cruyffista, sis dels membres es van llançar a cantar, literalment, la victòria. Sota el nom artístic de ‘Dream Team’, Alexanco, José Mari Bakero, Txiki Begiristain, Eusebio, Ronald Koeman i Michael Laudrup van cantar ‘Aquest any sí’. Seguien així l’estela de l’‘Anfield rap’ dels jugadors del Liverpool, que havia arribat a estar en el número 3 de la llista de ‘singles’ britànica. La versió blaugrana no va arribar tan amunt i segurament no hauria tingut el vot del jurat del Benidorm Fest, però es va guanyar el vot del públic culer. Igual que havia passat amb ‘Azul y grana’, la cançó que va gravar a cor la plantilla barcelonista el 1974.

‘Kubala’, de Joan Manuel Serrat

A més d’immortalitzar-lo a ell i als seus companys de davantera en el Barça de les Cinc Copes («Basora, Cèsar, Kubala, Moreno i Manchón») a ‘Temps era temps’, el noi del Poble-sec li va dedicar una oda que ni la de Rafael Alberti a Platko. «En Pelé era en Pelé, i Maradona un i prou, Di Stéfano era un pou de picardia, honor i glòria als qui han fet que brilli el sol del nostre futbol de cada dia. Tots tenen els seus mèrits, lo seu a cadascú, però per mi ningú com en Kubala» glossava el cantautor d’aquell geni hongarès que «la para amb el cap, que l’abaixa amb el pit, que l’adorm amb l’esquerra...’.

‘Un dia de partit’

«Un dia de partit, al Camp Nou vaig anar. Només entrar a la grada, em vaig enamorar. El cor em bategava, no em preguntis per què, del Barça sóc ‘supporter’, sempre t'animaré...». Un dels càntics més cèlebres del Camp Nou és una adaptació del tema ‘L’estate sta finendo’ del grup italià Righeira. La grada d’animació del Camp Nou va versionar aquesta cançó seguint l’estela del que havia fet l’afició del Nàpols anys després.

‘Endavant Barça’, de Rudy Ventura

Entre els càntics habituals en les celebracions del Camp Nou està la versió «lolololo» de ‘La presó del rei de França’, la cançó més famosa de la Companyia Elèctrica Dharma i que la banda havia interpretat en diverses ocasions al Camp Nou. Una versió instrumental aclamada com ho era en el seu temps la trompeta de Rudy Ventura, que durant molts anys va fer sonar no només al temple blaugrana, sinó també en desplaçaments com la final de la Recopa de Basilea en 1979 o la primera Copa d’Europa, a Wembley-1992. ‘Endavant Barça’ és una de les moltes cançons que va compondre al club del seu amor.

‘El cant del Barça’, de Josep Maria Espinàs i Jaume Picas

El 1974, el llavors president Agustí Montal li va encarregar a Josep Maria Espinàs un himne amb motiu del 75è aniversari del club. L’escriptor i fundador del grup de la Nova Cançó Setze Jutges va escriure «un cant, no un himne, perquè un cant sol ser popular, una cosa afirmativa i mai amb termes bèl·lics». En mitja hora ja tenia el text, que després va comptar amb a l’aportació de Jaume Picas i la música de Manuel Valls. L’històric columnista d’EL PERIÓDICO mai va cobrar drets d’autor pel ‘Cant del Barça’, que «representa un gran club, Barcelona i Catalunya a tot el món»

‘Miquel a l’accés 14’, de Mishima

Notícies relacionades

La història de Spotify, el gegant musical que patrocinarà el Barça

El Barça de Flick treu bona nota

Tornant a Montal, el president blaugrana va comptar en el fitxatge de Cruyff amb l’aportació decisiva d’Armand Carabén, el gerent del Barça. «El meu pare estava casat amb una holandesa i ràpidament van congeniar», relata David Carabén, culer de bressol, que de petit jugava amb Jordi Cruyff davant la mirada del geni neerlandès. De grans, Jordi es va dedicar al futbol i David a la música, creant Mishima. En les seves cançons, sempre plenes de referències, no podia faltar una picada d’ullet a Johan i al Barça com el de ‘Miquel a l’accés 14’.

‘Iturralde González’, d’Estúpida Erikah

Per acabar la llista, res millor que aquesta cançó amb títol d’àrbitre i que relata la història d’amor de dos culers que han aclamat Kubala, Migueli, Xavi i Iniesta per acabar sentenciant que «el millor de ser del Barça és ser-ho al teu costat’».

🎶 Benvinguts a la família Culer! 💙❤️ https://t.co/g4fB2vGSqo

— FC Barcelona (@FCBarcelona_cat) 15 de marzo de 2022