Europa League: un altre salt sense xarxa del Barça, contra el Galatasaray

Segon salt mortal sense xarxa. El primer va ser a Nàpols, on el Barça defensava la seva continuïtat a l’Europa League amb un empat de l’anada. No només va caure dempeus, ovacionat al tornar amb una vigoritzant victòria, sinó que es va sentir capaç de majors i millors piruetes. El Galatasaray l’obliga a repetir l’acrobàcia. Tan difícil com la de guanyar en un escenari hostil. Per molt que Domènec Torrent, l’entrenador gironí de l’equip turc, afirmi que el Barça «és un dels cinc millors equips del món».

Serà una visita calenta a Turquia, com la primera de la història, la de 1993. Mai abans el Barça havia visitat Istanbul i el Galatasaray tenia el privilegi d’acollir tan il·lustre compareixença. Era el dream team de Johan Cruyff, recent guanyador de la Copa d’Europa (1992) i que hi anava amb les seves estrelles (Laudrup, Stoichkov i companyia, sense Koeman, lesionat) amb l’afegit de Romário. El vell Ali Sami Yen va cremar, amb el foc d’una grada apassionada i de les bengales. El Galatasaray va conservar l’empat a zero, però va caure al Camp Nou per 3-0.

Aquest Galatasaray també va conservar l’empat a Barcelona, i ara espera el Barça amb una renovada expectativa de fer-lo fora. Sense bengales –teòricament– però amb la mateixa calor de la grada, incandescent pel triomf al derbi davant el Besiktas. L’estadi, nou del 2011, entrarà en combustió amb 52.000 espectadors.

Una oportunitat

«És la mateixa situació de Nàpols, i d’allà en vam sortir reforçats. Ho veig com una oportunitat». Era la lectura positiva que sempre fa Xavi Hernández, justificada, segurament, pel reimpuls adquirit per l’equip aquest diumenge. «La referència és el partit davant l’Osasuna, que en mitja hora gairebé els vam sentenciar perquè vam ser intensos i vam jugar amb els cinc sentits», va dir.

Aquest va ser el pecat del Barça fa una setmana, amb sis rotacions que no van ser, assegurava Xavi, una mostra de subestimació del rival. «No vam fer els deures i vam venir sense un gol a un estadi dels que criden i animen més», lamentava Xavi ahir.

El Barça es juga la continuïtat europea, els 1,8 milions per passar a quarts (més els 630.000 de la imprescindible victòria), una dosi de prestigi davant un rival inferior i una porció de confiança per viatjar al Bernabéu diumenge, tot i que l’Europa League i la Lliga siguin competicions tan dispars. Els diners, per molt pírrica que sigui la quantitat, alleujaran més el balanç econòmic del curs que apunta més a deficitari que a l’ampliació del límit salarial.

No deixa de ser també un salt sense xarxa per al Galatasaray, enfonsat a la Lliga, que s’agafa a la possibilitat de la gesta per a la salvació de la temporada. Torrent va avisar davant els indicis d’optimisme detectats a Istanbul recordant els quatre gols endossats a l’Osasuna després de la seva visita al Camp Nou. El 0-0 de l’anada no ha canviat l’opinió del tècnic, que considera l’onze de Xavi «individualment molt superior» al seu.

Un pla, dos plantejaments

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Ha pensat un pla, a part de preparar els jugadors «per passar moltes dificultats durant molts minuts». El de Barcelona va sortir rodó, gairebé perfecte. «Hem preparat dos plantejaments diferents segons el resultat, perquè és una final, és només un partit», va dir Torrent. Xavi repetia el mateix hores després. 

Aquest pla no és el de plantejar un partit «obert» davant un adversari «de tanta qualitat individual que et domina tants minuts del joc», sinó el de combatre el Barça amb un joc col·lectiu fort i compacte. I on no arribin els futbolistes, hi arribarà la grada. «Som més forts amb els aficionats. Sempre ajuda jugar a casa, perquè quan passes mals moments treus forces d’on no n’hi ha», reflexionava. L’únic que li faltarà al Barça: l’afició.