REIAL MADRID 0 - 4 FC BARCELONA
El Barcelona esclafa el Madrid en una golejada per a l’eternitat al Bernabéu
Silenci, sisplau. Silenci, ha tornat el Barça. Silenci perquè el Barça de Xavi va tornar disfressat del Barça de Cruyff quan agonitzava el franquisme. Silenci perquè el vell i modern Barça, encarnat en Guardiola, va renéixer al Bernabéu amb una golejada espectacular, una golejada per a l’eternitat. Va firmar una obra d’art que va expulsar el madridista del seu estadi, ridiculitzat com va quedar pel desastre consumat per Ancelotti. I Xavi, amb tot just quatre mesos a la banqueta culer, ja té un partit per a la història, perquè va resumir tot el que pretenia i volia del seu equip. No, no va arribar el cinquè. Però era igual, perquè el Barcelona va dibuixar una nit increïblement perfecta perquè tenia ganes de tornar a veure el Bernabéu.
Busquets va agafar la pilota i va dictar una lliçó monumental. El Barça va rubricar una càtedra en la primera part governant el clàssic amb una autoritat descomunal, aferrat a la personalitat que tenia cadascun dels jugadors quan rebia la pilota. No li va cremar en cap moment ni tan sols quan Vinícius va driblar Araujo tot just començar el partit. El brasiler va detectar l’arribada de Valverde, que va engaltar un xut verinós que va ser repel·lit per l’elàstic Ter Stegen amb una mà providencial.
Ball al Madrid
Curiós. Aquesta mà va fer ballar el Madrid. Curiós. Aquesta mà va fer callar el monumental Bernabéu, ple de grues, que perfilen la seva silueta de plat volador. Curiós. Aquesta mà va agitar els peus dels 10 jugadors blaugranes de camp. A partir d’allà, un bany de futbol blaugrana, capaç de trobar els grans defectes d’Ancelotti. El Madrid va rebre dos gols en menys de nou minuts, tot i que el Barça va produir molt més futbol i n’hauria pogut fer més. Molt més futbol per arribar al descans amb un resultat escandalós, però va topar sempre amb Courtois, que va sostenir amb vida l’estrany i desfigurat Madrid.
Estrany perquè és molt menys equip sense Benzema, una cosa que ja se sabia, però l’esfondrament va superar qualsevol expectativa prèvia. Desfigurat per la solució que va fer servir Ancelotti per tapar el devastador forat negre deixat per l’absència del francès. El tècnic italià va recórrer a Modric, investit amb la disfressa de fals nou. El que mai s’havia vist. Ni era fals. Ni nou. Ni deu, l’amo de la construcció del futbol blanc. L’invent de Modric li va esclatar a les mans
El Barça, mentrestant, anava a la seva. A poc a poc va inclinar el Bernabéu cap a la porteria de Courtois, que veia espantat com la seva defensa era un flam. Els errors de Carvajal, incapaç de controlar els moviments de Ferran Torres. La fragilitat, dramàtica fragilitat, de Nacho, a qui li tremolaven les cames quan Dembélé, després d’una arrencada irregular, va engegar la seva moto per viatjar feliç i ufà per la gespa madridista.
La paciència com a bandera
El gol va arribar com a conseqüència d’un futbol delicat i espectacular. I no al revés. Amb la bandera de la paciència, es van passar la pilota com si estiguessin jugant a la ciutat esportiva de Sant Joan Despí, van armar un rondo gegant per fer callar el Madrid, que va entrar al túnel de la tortura. La ‘meneo’, que diria Cruyff, va ser espectacular, inoblidable, perquè va reconciliar l’equip amb la seva essència, aquesta que l’emparentaria en el viatge amb aquell equip del 0-5 en l’eclosió de ‘l’Holandès Volador’ el 1974 o el 2-6 del Barça de Pep (2009).
Hi ha partits que són meravellosos viatges a l’eternitat perquè entren en la memòria culer, ja que suposen, a més, una destrossa de proporcions catastròfiques per al Madrid. I, sobretot, per a Ancelotti. Anaven caient els gols amb tanta dolçor que semblaven llaminadures plovent del cel.
Notícies relacionadesEl primer va ser un regal de Dembélé perquè Aubameyang demostrés que els centrals del Madrid (Alaba i Militão) són menys del que ells es creien. El segon va portar la firma de l’estratègia amb un córner servit per Ousmane i rematat de cap de manera imponent per Araujo, que va tornar a guanyar Alaba i Militão. El tercer, producte de la pressió, amb un Madrid atordit (mai va saber on era), permetent un cop de taló d’Auba perquè Ferran Torres rebentés la pilota a l’escaire de Courtois després de fallar just abans el gol més fàcil de la seva vida. I el quart va resultar un premi per a la tenacitat del davanter gabonès mentre el públic va abandonar el Bernabéu, turmentat de tal manera que va presentar la dimissió.
Com el Madrid. Com Ancelotti, mentre el Barça es passejava altiu disfrutant d’una nit celestial amb un estadi banyat en el silenci.
Fitxa tècnica:
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
Fa 955 dies
- De l’avís a Vinícius a la filtració al City
- El temporal descarrega a València i Albacete i causa set desapareguts
- LA GALA DE LA PILOTA D'OR ¿Com es va blindar Aitana Bonmatí?
- Mapes Aquesta és la zona zero de València on ha colpejat la pitjor dana del segle
- Begoña Gómez, imputada per apropiació indeguda i intrusisme