Els tres millors blaugrana del clàssic

El defensa uruguaià va ser la sorpresa. Una aposta personal de Xavi, que va prescindir de Dani Alves, un lateral nat, per apostar per Ronald Araujo, un central, per frenar Vinícius. El triomf va ser absolut. Del tècnic i del futbolista que va guanyar els tres duels que va afrontar (un davant David Alaba), sense deixar-se sobrepassar.

L’envergadura li va permetre imposar el seu poder físic defensiu, però també el va manifestar en atac amb el majestuós cop de cap que va suposar el 0-2, apuntalant una victòria que va adquirir rivets d’exhibició.

Carlo Ancelotti va voler tenir superioritat numèrica al mig del camp, incorporant Valverde en aquesta zona i prescindint de la figura del davanter en absència del lesionat Benzema. Va emplaçar aquesta funció Modric, que va ser una ànima en pena perseguint la pilota. Com el mateix Valverde, com Casemiro, com Kroos. Eren quatre contra Busquets, Frenki i Pedri.

Però Busquets en valia per tres o per quatre, amb aquesta qualitat innata per desxifrar el lloc exacte on s’ha d’ubicar, ja sigui per robar una pilota o per atendre un company. En una zona calenta del camp, va exhibir un 93% d’encert en la passada (78 de 84), va fer dues faltes i en va rebre dues (provocant dues targetes).

Va celebrar el segon gol en un córner, representant una imatge del còmic ‘Bola de drac’. «Tenia el desig de guanyar el partit i marcar, per la meva família, que viu a prop d’aquí [a Àvila] i els meus avis, que ja se n’han anat», va explicar Aubameyang, debutant en el clàssic als 32 anys.

Van ser dos gols i una assistència a Ferran de taló en el 0-4. La nit somiada d’un davanter. Va disparar cinc vegades a porteria, cosa que significa que ni Militão ni Alaba van saber com frenar-lo. De dos contra un, Aubameyang en va guanyar un, un davanter centre de garanties que suma 7 gols en els últims 8 partits.

.