La nit històrica del Barcelona femení al Camp Nou: «És una inspiració per a les nostres filles»

Quan Alexia i companyia tenien l’edat de la Julia el futbol femení no existia mediàticament. No només no es feien partits per la tele sinó que semblava un sacrilegi plantejar que 22 dones poguessin disputar un enfrontament oficial sobre la gespa del Camp Nou. Aquest dimecres als voltants del temple barcelonista no només es veien samarretes amb el nom de Messi i Guardiola sinó també amb els d’Aitana i Jenni Hermoso. L’Aina portava dues samarretes de Mapi León, una lila posada i una altra de blaugrana a la mà per ensenyar-la amb orgull. «Són els meus ídols i volia formar part d’aquest dia. Que serveixi d’inspiració per a les nenes i l’esport femení», comentava als 16 anys. «És una inspiració per a les nostres filles i també per nosaltres. Que aquest moviment pugui arrossegar no només altres esports, sinó en altres àmbits», apuntava la Sandra, la seva mare.

Un somni possible

L’Anna, de 40 anys, va jugar fins i tot a futbol fins als 13 anys. A casa seva eren molt futbolers. Però mentre el seu germà va continuar jugant fins a l’edat adulta ella ho va deixar aviat. Set de cada deu noies deixen l’esport abans de complir els 18, segons un estudi de Sant Joan de Déu. La taxa d’abandonament als 13 en les noies dobla la dels nois. Mentre molts nens comencen a veure en el futbol una sortida laboral a aquesta edat, fins fa res era impensable per elles. «Quan jo jugava sempre hi havia poques noies i no veies que pogués ser una sortida. Les noies d’ara sí, tot i que encara queda molt, a nivell de sous. Mai s’imaginava veure una cosa així aquí». Ara moltes de les nenes que van poder veure a l’estadi o per la tele aquest dia de llegenda potser començaran a somiar ser futbolistes com Graham Hansen, que va rubricar la maneta.

El Barça ja no només és el masculí

«Que les noies puguin jugar a l’estadi em sembla fabulós: es mereixen aquest dia històric i que n’hi hagin molts més», proclamava l’Alfredo, que havia arribat des d’Arenys amb la Mireia, l’Arlet i la Beth. «Que la gent no es perdi sempre la meitat de l’espectacle i que no es faci en un lloc on no hi cap tanta gent», destacava aquesta última. De més lluny encara venia l’Heura, que arribava des de Benissanet, a la Ribera d’Ebre. «Hem fet dues hores de bus per venir, però com a mare crec que val la pena perquè és un dia històric que recordarem». La Giada i la Berta, de 12 i 13 anys, reivindicaven que es parlés de Barça masculí i Barça femení, i que no es donés per fet que quan es diu «el Barça» hagi de ser sempre el de nois.

«És molt important normalitzar que tant les noies com els nois poden triomfar en l’esport i visibilitzar més les dones, que no ho estan tant», incidia la Sònia, mentre la seva filla Júlia, de 4 anys, s’abraçava a les seves cames abans d’entrar per primer cop al Camp Nou. «Aquest dia pot ser un rellançament per al futbol femení», valorava el Jaume, somrient al veure com la seva filla ensenyava la llengua tenyida de blaugrana.

Revenda a 20 euros

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Les entrades s’havien esgotat a les 17.30, quan l’estadi ja estava en plena ebullició i on hi havia fins i tot revenda, a 20 euros, una altra mostra de normalització i l’interès que genera. Igual que la rebuda multitudinària que va tenir l’autocar de l’equip barcelonista a l’arribar a l’estadi.

L’alegria amb què les campiones d’Europa celebraven amb l’afició el final del partit anava molt més enllà de la classificació per a les semifinals de la Champions, era una victòria que anava molt més enllà. Maria Antònia Mínguez i les altres pioneres, que havien quedat per dinar abans de veure el partit, van veure des de la tribuna com la llavor que havien plantat havia florit amb tota l’esplendor.