FC BARCELONA 1 - 0 SEVILLA FC

Pedri posa la música al Camp Nou
Una jugada màgica del migcampista tinerfeny provoca el cant del gol que culmina la remuntada a la taula per enderrocar el Sevilla del segon lloc
Del novè lloc al segon en un llarg viatge de cinc mesos. El Barça ha culminat la caça del Sevilla, enderrocant-lo com a primer perseguidor del Madrid, tot i que la distància és massa considerable per augurar un altre canvi d’ordre més amunt.
En aquest futur escenari d’experiències que anuncia el conveni del club amb Spotify, en aquest món digital ja present, qui va posar la música a l’estadi va ser el xaval més analògic, el menys sofisticat. No hi ha millor so a l’estadi que el cant d’un gol. No és una melodia, ni molt menys un soroll.
Obra d’art de Pedri
El xiscle comú no sona mai desafinat i el terrabastall sentit ahir a la nit va ser un crit coral, gutural, que no va fer justícia a la bellesa de la petita i breu obra d’art elaborada per Pedri, el noi de Tegueste, que va amarrar els tres punts tan necessaris per apuntalar la credibilitat del Barça a la Lliga, igual com ho va fer a Europa.
Al camp del Galatasaray va enfilar una jugada amb dues fintes en el moment del xut que van fer rebolcar per terra dos defenses turcs. Contra el Sevilla va repetir l’acció fent anar per terra un parell de rivals, amb la dificultat afegida de ser més lluny de la porteria, havent-hi un bosc de cames i forçat a fer un xut creuat que salvés la immensitat de Bono.
Si el més difícil no és arribar, sinó mantenir-se, com diu l’axioma, al Barça encara li queda un camí dur fins al 22 de maig, data de l’última jornada. Potser el trajecte s’acabi abans si assegura el seu lloc per a la Champions de la pròxima campanya perquè tant és, honor a banda, quedar segon o quart. L’Atlètic continua tan ferm com sempre i el Betis no deixa de creure que es ficarà entre els quatre primers.
Bono, un mur sota pals
Aquestes dificultats l’hi va recordar el Sevilla, al que supera en l’empat a punts, tot i que va quedar la sensació que va ser la seva mala punteria la que va influir més en l’exercici agònic de conservar el tresor trobat per Pedri després que Piqué rematés de cap al travesser, Bono sumés diverses parades i Ferran continuï reclamant més classes individuals d’execució en la rematada. Però el Barça ha crescut una barbaritat, des que el 4 de desembre perdés contra el Betis i el Sevilla va afegir un any més, i ja són 20, als que porta sense guanyar al Camp Nou.
Guanyar el sorteig de camp (i obligar el Barça a canviar el lloc cap al que sol atacar en el primer temps), un cop que va deixar commocionat Busquets i diverses possessions llargues van brindar al Sevilla una certa estabilitat, a més del seu repoblament defensiu. Gudelj va exercir de pivot únic quan el seu equip tenia la pilota, i Jordán l’acompanyava si la possessió era del Barça.
L’onze sevillà va intentar bastir llargues possessions quan podia però més com una estratègia per desactivar el Barça que amb una voluntat veritablement nociva, tot i que és dels equips que vol la pilota. Tanmateix, va desestimar situacions d’avantatge en l’un contra un en les comptades ocasions que sortia de la pressió blaugrana, l’única virtut blaugrana que va perviure del Bernabéu ara fa dues setmanes, i quan va voler ser profund, el van tenallar les presses
L’efecte del clàssic s’havia diluït. Malgrat que Xavi va alinear pràcticament el mateix onze, amb l’excepció de l’entrada de Dani Alves, el gran sacrificat del clàssic, en lloc d’Eric Garcia. Araujo, un dels futbolistes «transcendents» per a l’entrenador, va seguir a l’onze, per descomptat. De lateral dret a central.
És veritat que el Sevilla es va defensar molt millor que el Madrid, tancant amb eficàcia els espais interiors a costa de deixar Rekik mà a mà amb Dembélé a la banda.
Genialitat per trencar el partit
Notícies relacionadesEl pla tenia una base, contrastada la irregularitat de Dembélé, molt actiu al començament i que es va anar diluint a mesura que sumava centrades sense rematada del seu amic Aubameyang i xuts bloquejats pels defenses. Pedri li va enviar una assistència meravellosa al mig de l’àrea i la nova frustració –amb Aubameyang i Ferran a la rematada davant Koundé i Bono no va arribar el gol– va acabar d’excitar-lo. Malgrat que l’ésser més histèric del camp era Lopetegui amb els seus escarafalls, Xavi va veure la primera groga. Dembélé va reclamar la pilota més i més vegades en un exercici de valentia tan destacable com inefectiva per tal de redimir-se i evitar la substitució a què semblava encaminat. Una amenaça que penjava sobre Aubameyang, aïllat i poc actiu, i fins i tot sobre Ferran. Al Pizjuán no hi havia alternatives a la banqueta: Dembélé va jugar els 90 minuts, acompanyat per Jutglà i Abde.
El defecte del Barça, persistent i fred sense abandonar el pla de joc, va estar en una menor creativitat dels interiors. Frenkie de Jong va buscar més les arribades a l’àrea que la combinació del joc. Pedri va tardar a agafar les regnes i l’aparició del geni de la làmpara es va notar. Fins i tot el públic va corejar el seu nom en la segona jugada distintiva que va aportar. La tercera la va començar i acabar ell i va ser la definitiva per posar l’aplicació a tot volum.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
Fa 1095 dies
Fa 1095 dies
Fa 1095 dies
Fa 1095 dies
Fa 1095 dies
Fa 1095 dies
Fa 1095 dies
Fa 1095 dies
Fa 1095 dies
Fa 1095 dies
Fa 1095 dies
Fa 1095 dies
Fa 1095 dies
Fa 1095 dies
Fa 1095 dies
Fa 1095 dies
Fa 1095 dies
Fa 1095 dies
Fa 1095 dies
Fa 1095 dies
Fa 1095 dies
Fa 1095 dies
Fa 1095 dies
Fa 1095 dies
Fa 1095 dies
Fa 1095 dies
Fa 1095 dies
Fa 1095 dies
Fa 1095 dies
Fa 1095 dies
Fa 1095 dies
Fa 1095 dies
Fa 1095 dies
Fa 1095 dies
Fa 1095 dies
Fa 1095 dies
Fa 1095 dies
Fa 1095 dies
Fa 1095 dies
Fa 1095 dies
Fa 1095 dies
Fa 1095 dies
Fa 1095 dies
Fa 1095 dies
Fa 1095 dies
Fa 1095 dies
Fa 1095 dies
Fa 1095 dies
Fa 1095 dies
Fa 1095 dies
Fa 1095 dies
Fa 1095 dies
Fa 1095 dies
Fa 1095 dies
Fa 1095 dies
Fa 1095 dies
Fa 1095 dies
Fa 1095 dies
Fa 1095 dies
Fa 1095 dies
Fa 1095 dies
Fa 1095 dies
Fa 1095 dies
Fa 1095 dies
Fa 1095 dies
Fa 1095 dies
Fa 1095 dies
Fa 1095 dies
Fa 1095 dies
Fa 1095 dies
Fa 1095 dies
Fa 1095 dies
Fa 1095 dies
Fa 1095 dies
Fa 1095 dies
Fa 1095 dies
Fa 1095 dies
Fa 1095 dies
- Funcionaris La Generalitat convocarà una oferta d’ocupació pública de més de 7.000 places
- Pòdcast José Elías ho deixa clar: en què invertir per tenir rendibilitat sense riscos
- Impostos L’Agència Tributària oferirà una ‘declaració exprés’ de la renda a 4,4 milions de contribuents
- Trobada Collboni defensa el model i la gestió del turisme a BCN
- Fòrum El Correo de Andalucía Pregunta Montero demana als jutges la mateixa "contundència" amb el PP que amb ella