L’equip de Xavi es desploma i entra en un forat negre.
El Barça també es va estavellar contra el Cadis. Va rebre una altra sonora bufetada que el va despullar com ja va fer l’Eintracht. No, no és un accident. Ni de bon tros. És una cosa tan profunda com indesxifrable que va provocar que el Camp Nou en un crit tan fora de lloc («¡¡a Segona, a Segona, a Segona!!!») com antiesportiu reflectís la pèrdua dels nervis i, per descomptat, del futbol, abraçats els jugadors de l’equip andalús a Ledesma, el seu porter, l’home que va parar a un equip, el blaugrana, sense nord i mancat d’ànima que s’ha esfondrat.
De sobte, s’ha tornat vulnerable i transparent en la seva defensa. I trasbalsadament inofensiu on qualsevol arriba a casa seva i s’emporta fins a l’últim coixí del sofà. El Camp Nou és un lloc on tots venen i se senten tan còmodes, siguin milers d’alemanys o centenars de feliços gaditans. Còmodes i feliços venen i tornen a la seva llar perquè el Barça és un drama.
Rotacions en les dues àrees
Va rotar Xavi en totes les àrees de l’equip. De darrere cap endavant. Va improvisar una defensa amb Dest al flanc dret juntament amb Eric Garcia i Lenglet com a centrals, mantenint-se Jordi Alba al costat esquerre. I sense Pedri, la vida és molt més dura per a qualsevol. Per al tècnic, també. L’equip va transitar per un to monocord i pla, mentre Dembélé era Dembélé. Prometia moltes coses bones quan arrencava esquinçant la gespa del Camp Nou amb les seves veloces cavalcades. Tan veloços com estèrils perquè totes aquestes promeses que insinuava el davanter francès van acabar en el no-res. El Barça es pansia. Fins i tot el Cadis, prudent i astut, va disposar, potser, de la millor ocasió de la nit en la primera meitat quan va trenar un contraatac superb que va espatllar Lucas Pérez enviant la pilota a la grada buida del gol nord de l’estadi. Després, ja fregant el minut 40, va arribar el primer i únic xut blaugrana a porta. Obra de Dembélé, es clar. L’únic que ho va començar tot. L’únic que no va acabar res. Tot i que el problema també residia que el joc blaugrana s’inclinés descaradament a la dreta perquè a l’esquerra no hi havia cap rastre de Ferran Torres. Ni tampoc de Jordi Alba, que ja no és aquell lateral esquerrà que percudia, una vegada i una altra, fins a foradar la defensa rival.
Tan asimètric va resultar el Barça com previsible perquè el Cadis, ordenat i còmode en la seva estructura defensiva, no patia el que imaginava. El Camp Nou, més buit que de costum (no hi va acudir la Grada d’Animació), es va anar apagant perquè Xavi veia com el seu equip tenia la pilota (76% en la primera meitat), tenia el control del partit, però no feia cap mal. Les rotacions del tècnic (Dest en lloc d’Alves, l’obligada de Gavi pel lesionat Pedri i la de Memphis, com a nou, ocupant la casa d’Aubameyang) no van reanimar un equip que, de sobte, desprèn un aire trist. Fins i tot melancòlic.
Va tocar el cim del Bernabéu amb el 0-4, es va sentir poderós amb el seu 1-0 al Sevilla i, de sobte, és irreconeixible. Ni el mateix Barça es coneix a si mateix perquè ha perdut tots els trets de vitalitat que l’havien impulsat en sis mesos del novè al segon lloc de la Lliga. La pilota viatja de forma burocràtica, com si necessités un segell d’autentificació a cada passada. Segell fronterer que alentia encara més el futbol del Barça, convertit en un enemic senzill i assumible per a qualsevol. El Cadis ni va patir en la primera part.
Tot passava per Dembélé
Tan malament ho va veure Xavi, com tots els que estaven observant aquest avorrit partit, que va actuar en el descans. Va canviar de posició a Ferran. El va treure de la banda esquerra, on se sent un reclús, i el va enviar a la posició de nou, situant llavors Memphis com a extrem esquerre. Però el pitjor encara havia d’arribar. Un error infantil de Jordi Alba va provocar un catàleg de fallades encara més infantils que van tenir la parella de centrals (Eric i Lenglet) com a convidats especials a la comèdia gairebé d’humor que va servir de pròleg al gol de Lucas Pérez. Fins a tres rematades va permetre el Barça en la seva àrea petita. Dos van ser salvats com bonament va poder per Ter Stegen. Però el tercer va acabar a la xarxa per a desesperació del porter alemany. I de Xavi. Agafat el seu equip, el Camp Nou, amb 57.495 espectadors, poc més de mitja entrada, a Dembélé, símbol de l’estrambòtica situació que sacseja el Barça.
Tot depenia del francès. Era ell o ningú. L’ajust tàctic del tècnic (Memphis, extrem; Ferran, nou) tot just va durar un quart d’hora de la segona meitat. Prova dels nervis i imprecisions que dominaven els blaugrana. Amb la soga al coll, el Barça va abandonar tots els principis tàctics que semblaven inviolables i es va entregar a jugar amb un doble davanter centre (Auba + Luuk de Jong, rebut com un heroi) a la recerca d’una remuntada que no va arribar. Va topar sempre amb Ledesma, aquest estrany porter del Cadis que firma sempre partits monumentals contra el Barça. Ja no és notícia. Són parades rares, però tremendament efectives frustrant un desconcertant equip de Xavi, al qual se li ha escorregut tot entre les mans.
FITXA DEL PARTIT
Barça: Ter Stegen (5), Dest (4), Eric Garcia (4), Lenglet (3), Jordi Alba (4), Frenkie de Jong (4), Busquets (4), Gavi (4), Dembélé (5), Memphis (4) i Ferran Torres (4).
Entrenador: Xavi Hernández (4)
Canvis: Aubameyang (4) per Memphis (m. 62); Luuk de Jong (5) per Frenkie de Jong (m. 76), Adama (5) per Lenglet (m. 76); Mingueza (s. q.) per Dest (m. 90 +4).
Cadis: Ledesma (7), Rául Parra (6), Luis Hernández (6), Fali (7), A. Espino (6), José Mari (6), Jonsson (6), Salvi (6), Álex (5), Sobrino (6) i Lucas Pérez ( 7).
Entrenador: Sergio González (8)
Canvis: Ivan Alejo (6) per Salvi (m. 64); Fede San Emeterio (5) per José Mari (m. 64); Akapo (5) per Rául Navarro (m. 76); Chust (5) per Jonsson (m. 76); Arzamendía (s. q.) per Sobrino (m. 82).
Gols: 0-1, Lucas Pérez (m. 48)
Àrbitre: Jaime Latre (4), basc.
Targetes grogues: Busquets (m. 41); Ôscar Hernández (m. 58); Luis Hernández (m. 60); Dest (m. 69); Ferran Torres (m. 90 +5); Jordi Alba (m. 90 +7).
Notícies relacionadesEstadi: Camp Nou
Espectadors: 57.495
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
Fa 948 dies
Fa 948 dies
Fa 948 dies
Fa 948 dies
Fa 948 dies
Fa 948 dies
Fa 948 dies
Fa 948 dies
Fa 948 dies
Fa 948 dies
Fa 948 dies
Fa 948 dies
Fa 948 dies
Fa 948 dies
Fa 948 dies
Fa 948 dies
Fa 948 dies
Fa 948 dies
Fa 948 dies
Fa 948 dies
Fa 948 dies
Fa 948 dies
Fa 948 dies
Fa 948 dies
Fa 948 dies
Fa 948 dies
Fa 948 dies
Fa 948 dies
Fa 948 dies
Fa 948 dies
Fa 948 dies
Fa 948 dies
Fa 948 dies
Fa 948 dies
Fa 948 dies
Fa 948 dies
Fa 948 dies
Fa 948 dies
Fa 948 dies
Fa 948 dies
Fa 948 dies
Fa 948 dies
Fa 948 dies
Fa 948 dies
Fa 948 dies
Fa 948 dies
Fa 948 dies
Fa 948 dies
Fa 948 dies
Fa 948 dies
Fa 948 dies
Fa 948 dies
Fa 948 dies
Fa 948 dies
Fa 948 dies
Fa 948 dies
Fa 948 dies
Fa 948 dies
Fa 948 dies
Fa 948 dies
Fa 948 dies
Fa 948 dies
Fa 948 dies
Fa 948 dies
Fa 948 dies
Fa 948 dies
Fa 948 dies
Fa 948 dies
Fa 948 dies
Fa 948 dies
Fa 948 dies
Fa 948 dies
Fa 948 dies
Fa 948 dies
Fa 948 dies
Fa 948 dies
Fa 948 dies
Fa 948 dies
Fa 948 dies
- La reacció del primer ministre d’Israel Un tribunal "antisemita" i "discriminatori"
- El conflicte del Pròxim Orient Netanyahu s’uneix a Putin en la llista de líders buscats per crims de guerra
- Valvanera Ulargui: "Les cimeres climàtiques haurien de ser més eficients"
- CONTEXT Resistir a la indiferència
- ¿Qui ha de pagar la factura del caos climàtic?