Un golàs d’Alba fica el Barcelona a la Champions

Agonitzava el partit, ja en el temps afegit, quan Adama va assistir de taló per Alves, que va detectar a l’altra punta la incorporació d’Alba, i aquest es va inventar un xut que va sacsejar la xarxa del Betis destapant escenes d’eufòria, necessitats com estaven els jugadors de celebrar alguna cosa. És a la Champions i ara l’objectiu és consolidar la segona posició, que li obre la porta de la Supercopa d’Espanya i, sobretot, vuit milions d’euros. Primer va aparèixer Ansu, després Jordi Alba per arreglar el que havien espatllat prèviament amb el seu mal joc.

Passadís al Betis

El partit va començar amb el passadís del Barça. Un passadís liderat per Xavi, el primer que rebia amb el seu onze inicial als jugadors del Betis. Un passadís que tenia en l’últim lloc Mateu Lahoz, el col·legiat que no es volia perdre aquest acte de reconeixement al recent campió de la Copa del Rei. Resulta estrany que hi sigui l’entrenador, el primer que va impulsar el gest cap als andalusos. Però més estrany i insòlit és veure l’àrbitre com si fos un blaugrana més. Fet el passadís, el partit es va posar en marxa. No hi havia migcamp. La pilota anava i venia sense passar pràcticament pel mig del camp fent servir els dos equips un model vertical que fugia de la pausa i la calma, provocant incertesa a Pellegrini i Xavi.

Al tècnic del Betis no li agradava que el seu equip no tingués la pilota, acostumat com està a mimar-la i bressolar-la. A l’entrenador del Barça, tres quarts del mateix. Arribada la mitja hora de partit el perill venia en accions d’estratègia. Quan la pilota s’aturava és quan Bravo i Rui Silva (el porter xilè va ser substituït per lesió al quart d’hora) i Neto, el substitut de Ter Stegen, ho passaven pitjor.

Un cop de cap de Pezella era aturat amb comoditat pel porter blaugrana, mentre que Rui Silva, tot just sortir a la gespa, va deixar una imponent parada a un cop de cap magnífic d’Araujo, el central que era, en realitat, el davanter més perillós. Després, les defenses van començar a flaquejar. Especialment la del Barça, que vivia un calvari cada cop que Fekir i Canales s’aliaven amb la pilota. Jugaven de meravella, però remataven malament. I quan el xut era bo topava amb la fusta, com va passar amb el gardela amb la dreta des de fora de l’àrea de Guido Rodríguez, el pal dret va salvar Neto d’un disgust. Abans havia sigut el travesser el que va evitar el problema per a Rui Silva. 

Ferran, irrellevant

Així passava la nit, que va començar amb ‘fair play’ per un elegant passadís i un ambient festiu al temple del beticisme, afegit a les hores finals de la Feria de Sevilla, tot i que després s’anava apagant. I això que Xavi va modificar l’estructura ofensiva deixant Aubameyang assegut a la banqueta del Benito Villamarín, tornant a escollir Memphis com extrem esquerre. ¿Dembélé? No es discuteix. L’amo de la banda dreta. ¿I Ferran Torres? Exercia de nou o ‘fals nou’ sense cap pes en el partit, convertit en una peça irrellevant.

Aquesta energia que transmetien els blaugranes es va consumir en l’últim quart d’hora del primer capítol, amb la defensa trencant-se davant detalls tàctics tan simples i tan evidents com la sortida de Bartra des de la cova cavalcant a camp obert sense veure’s perseguit per ningú. El Barça s’estava desarmant. Sense gràcia, sense joc, evaporat l’efecte Dembélé, gasós a l’inici, sense bombolles després. Però era l’únic que ho intentava perquè no hi havia ni rastre del mig del camp, mentre els laterals (Alves i Alba) no tenien perill en atac, a banda que li castigaven, i amb massa freqüència, l’esquena. El forat negre d’un equip gastat i sense cap ànima.

El seu futbol tenia un aire burocràtic. Trist i melancòlic aire burocràtic, sense notar ni tan sols l’estímul necessari de reaccionar en la recta final d’una temporada plena d’alts i baixos que han minat l’autoestima d’un grup que ja està en procés de descomposició. Va deixar, per exemple, tot just tres rematades en 45 minuts, dues a porta: el cop de cap d’Araujo salvat magistralment per Rui Silva, amb l’ajuda del travesser, i el giravolt previ a la gardela amb la dreta de Memphis des de fora de l’àrea, també rebutjada amb encert per Rui Silva.

Va passar el mateix en la segona meitat. Almenys, en l’inici. Tot just tres minuts de partit i errors infantils, un control de Dembélé o una conducció d’Eric Garcia acabada de mala manera amb una passada errònia a Memphis. Això va provocar la desesperació de Xavi. El tècnic estava furiós. Indignat. Se’l menjaven els dimonis. Cada pilota perduda era una punyalada per a l’entrenador. I se’n van perdre tantes i tantes...

Xavi va canviar tot l’atac. Va passar del Dembélé-Ferran-Memphis a l’Adama-Aubameyang-Ansu Fati. I en un minut va arribar el gol d’Ansu per alleujar un equip que estava atordit. Però la felicitat per als blaugranes mai és plena perquè una falta, servida de manera extraordinària per Fekir, va provocar un cop de cap de Bartra per segellar l’empat, símbol del desgovern que sacsejava l’equip de Xavi. No va saber dominar ni amb el 0-1, però va acabar guanyant el partit amb un meravellós xutàs amb l’esquerra d’Alba per portar el Barcelona a la zona noble d’Europa.

Fitxa tècnica:

BETIS: Bravo (s.q.), Sabaly (6), Pezzella (5), Bartra (8), A. Moreno (5), Guido Rodríguez (6), Guardado (6), Canales (6), Fekir (6), Juanmi (5) i Borja Iglesias (6).

Tècnic: Manuel Pellegrini (6)

Canvis: Rui Silva (8) per Bravo (m. 16); William Carvalho (s.q.) per Juanmi (m. 78); Rodri (s.q.) per Guardado (m. 78)

BARCELONA: Neto (6), Alves (4), Araujo (7), Eric Garcia (5), Jordi Alba (9), Frenkie de Jong (5), Busquets (5), Gavi (4), Dembélé (4), Ferran Torres (4) i Memphis (5).

Tècnic: Xavi Hernández (5).

Canvis: Aubameyang (5) per Memphis (m. 65); Ansu Fati (8) per Ferran Torres (m. 74); Adama (5) per Dembélé (m. 74): Riqui Puig (s.q.) per Gavi (m. 80).

Gols: 0-1, Ansu Fati (m. 77); 1-1, Bartra (m. 79); 1-2, Jordi Alba (m. 90+3).

Àrbitre: Mateu Lahoz (5).

Targetes grogues: Busquets (m. 65); Bartra (m. 72); Alves (m. 78)

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Estadi: Benito Villamarín.

Espectadors: 46.132.