El Barça s’acomiada de mala manera amb una derrota frustrant

El Barça va començar amb energia, però es va anar apagant. Un Barça sense Dembélé. Cansat com està el club que faci mesos i mesos que el davanter juga amb una renovació que no arriba i, potser, no arribi mai. Cansat com es veu ara també Xavi, que el va deixar de suplent a Getafe (ni un minut) i li va donar el xandall en l’última jornada perquè s’assegués a la banqueta del Camp Nou.

«¿Si és l’últim partit de Dembélé?», li van preguntar a Mateu Alemany, el director de futbol del club blaugrana, just abans de començar el partit. «Ho sabrà ell, ho sabran els seus agents. Tinc la meva opinió, però no ve a tomb, com en aquests sis o set mesos», va afirmar, indignat, l’executiu.

Desastres defensius

El joc del Barça tenia espurna al principi, amb les galopades d’Adama per la dreta, mentre Ferran Torres, enemistat com està amb el gol, topava sempre amb Rulli, el porter del Vila-real, un equip que feia la sensació que no es jugava el seu últim passaport europeu. ¿El Camp Nou? A la seva, celebrant cada acció, abandonat com té en els últims temps el sentit crític amb què solia sotmetre i escrutar l’equip.

Amb prou feines hi havia cap queixa sobre el futbol, que cada cop s’anava tornant més vulgar, fins que l’equip d’Emery va despertar amb un gol que va retratar les deficiències defensives del Barça. Tot va passar a la banda esquerra de l’atac groc. O sigui, tot va néixer en la desconnexió del flanc dret culer.

Adama no va seguir Pedraza en la seva aventura ofensiva, que li va permetre anar d’àrea a àrea del Camp Nou com si fos a cal sogre, sense que ningú el molestés. ¿Alves? El responsable, com a lateral dret que és, d’aquesta demarcació no era al seu lloc. Tampoc se l’esperava. Ni va aparèixer a la foto final del gol del Vila-real, sent part activa i, alhora, passiva del catàleg d’horrors defensius que van treure de polleguera Ter Stegen.

El pitjor, per arribar

El pitjor darrere encara estava per venir perquè, només arrencar la segona meitat, va arribar l’error d’Adama. Potser sigui la seva última imatge de blaugrana en un període espumós. L’extrem va començar bé i va acabar malament. I en un solidari exercici defensiu, va perseguir Pedraza com no havia fet en el 0-1 i ho va transformar després en un desastre perquè va cedir, com si fos una assistència a un amic, la pilota cap al mig perquè Moi Gómez afusellés un desconcertat Ter Stegen. Ni una hora de partit i el marcador del Camp Nou quedava il·luminat amb un frustrant 0-2, símbol del desgovern del Barça en la seva estructura defensiva.

I Xavi, enfadat com seguia per la caiguda del seu equip, va actuar amb fredor traient Adama, turmentat per l’error, i l’invisible Aubameyang per posar Ansu i Dembélé. Va tornar a canviar tot l’atac perquè va treure Memphis per Ferran. Tres quarts del mateix d’un equip pla, que, al final, es va emportar xiulets d’un Camp Nou que també es va cansar. I el Camp Nou va xiular l’equip.

Fitxa tècnica:

Barcelona: Ter Stegen (5); Alves (5), Araujo (6), Lenglet (5), Alba (5), F. de Jong (6), Busquets (6), Gavi (6), Adama (4), Aubameyang (4), Ferran (4).

Tècnic: Xavi Hernández (5).

Canvis: Dembélé (5) per Adama (m. 56); Ansu Fati (5) per Aubameyang (m. 56); Riqui Puig (5) per Gavi (m. 71); Memphis (5) per Ferran (m. 71); Mingueza (s. q.) per Alves (m. 80).

Vila-real: Rulli (6); Mario Gaspar (5), Albiol (6), Pau Torres (6), Pedraza (7); Moi Gómez (5), Capoue (5), Parejo (4), Trigueros (5); Lo Celso (4), Alcácer (4).

Tècnic: Unai Emery (7).

Canvis: Estupiñán (5) per Mario (m. 67); Jackson (5) per Trigueros (m. 67); Aurier (5) per Alcácer (m. 67); Peña (s. q.) per Pedraza (m. 83); Chukwueze (s. q.) per Moi Gómez (m. 83). 0-1 (m. 41), Pedraza; 0-2 (m. 55), Moi Gómez.

Àrbitre: Munuera Montero (6), andalús.

Targetes: Gavi (m. 45), Parejo (m. 45), Busquets (m. 59) i Alba (m. 65).

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Estadi: Camp Nou.

Espectadors: 54.850.