Ningú surt encara del Barça

Tant en fitxatges –el Bayern, segons va revelar ahir Sky Sport, ha taxat Lewandowski en 60 milions d’euros– com en sortides, condicionada totalment la política esportiva a les dificultats econòmiques que ofeguen el club blaugrana.

Ningú se’n va del Barça per pròpia voluntat, per molt que Xavi fos contundent i rotund en el seu missatge als jugadors que no entren en els seus plans. Fins ara, només s’han produït tres baixes al primer equip. El traspàs de Jutglà al Bruges per cinc milions d’euros encaixa més en l’estructura del filial, on va acabar jugant els últims mesos de la temporada passada.

Han marxat, i no volien fer-ho, Alves, a qui el Barça no veu amb garanties d’oferir un espai just abans del Mundial de Qatar; Adama Traoré, el rendiment del qual va minvar de manera notable després d’un excel·lent inici després d’arribar al mercat hivernal, i Luuk de Jong, salvador per a Xavi amb sis gols en la Lliga que van donar valuosos punts a l’equip. Només tres se n’han anat, però de manera obligada, perquè expirava el vincle contractual el 30 de juny. O sigui, aquest dijous.

Salaris fora de mercat

 Però els altres, a vuit dies d’iniciar-se la pretemporada, continuen aferrats a la seva taquilla del Camp Nou. No només perquè els avala un document, sinó perquè posseeixen fitxes inassumibles en aquests temps per a la resta dels equips.

Per molt interès que hi hagi en els descartats de Xavi, peces que no han tingut cap impacte en el Barça, és gairebé impossible encaixar-los en l’escala salarial del seu nou destí, desbocats els seus salaris, firmats tots en la fosca època de Josep Maria Bartomeu.

Aquest problema també forma part de l’herència enverinada que va llegar l’anterior president a Laporta. No només per la durada dels seus contractes (Umtiti i Lenglet tenen encara quatre anys més, a Braithwaite li queden encara un parell de temporades i Neto, que fa mesos que diu que se’n vol anar però després es queda escalfant banqueta a Ter Stegen, no acaba fins al 2023), sinó perquè la fitxa de tots ells està pactada en els temps previs a la pandèmia.

Resulta, per tant, un veritable problema per al Barça, perquè no hi ha equips que puguin arribar a aquestes xifres, per la qual cosa exigeixen, en la majoria dels casos, que el club blaugrana n’assumeixi una part per alliberar-se d’aquest problema esportiu. I, alhora, econòmic.

Poques i barates vendes

 El mercat, que encara no ha obert les portes de manera oficial, però sí real, tampoc hi ajuda, perquè s’està movent molt lentament, amb els marginats del Barça guanyant temps.

A Espanya, no hi ha diners. Només el Madrid ha tingut recursos per invertir gairebé 100 milions d’euros en Tchoumaneni (80 de fixos i 20 en variables).

Però el drama augmenta, sobretot, pel que fa a vendes. La més cara ha sigut, de moment, la realitzada pel Sevilla traspassant Diego Carlos a l’Aston Villa (31 milions), seguida per la del Barça, que va deixar definitivament Coutinho al West Ham (20) després de costar 120 més 40 en variables fa quatre anys, junt amb la firmada pel Getafe, que va enviar Mathias Olivera al Nàpols (11) i el Betis es va quedar ja en propietat Willian Jose abonant 10 milions a la Reial Societat.

I tornen cinc cedits

 Per entendre la dimensió d’aquestes pobres xifres comparades amb les que es mouen a la Premier, la lliga europea amb més múscul financer, si Mateu Alemany aconseguís convèncer Frenkie de Jong perquè abandonés el Camp Nou camí del Manchester United obtindria 80 milions, més fins i tot que en les quatre operacions anteriors juntes (71).

Per tant, Xavi necessita que es vagin resolent urgentment totes aquestes vendes per no començar amb un ambient enrarit el seu segon projecte al Barça que és, en realitat, el primer. A més, al tècnic li tornen cinc cedits als quals també s’ha de trobar lloc.

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Trincão (Wolverhampton), Pjanic (Besiktas), el porter Iñaki Peña (Galatasaray), Collado (Granada) i Rey Manaj (Spezia) tornen al Camp Nou amb poques opcions de quedar-se.

Si de cas, es podrien quedar Collado i Iñaki, sempre que Neto marxi, tret que no es trobi destí per a Trincão, amb el consegüent problema econòmic que suposa Pjanic. Les carpetes s’amunteguen al despatx d’Alemany, amb Xavi esgotant els seus últims dies de vacances sospirant, sobretot, per trobar els diners que portin Lewandowski a Barcelona, pilar, tant sí com no, del nou projecte.