▾ .com .cat
Esports Barça
Un Barça experimental s’estrena amb un empat a Olot

Olot-Barça (1-1)

Un Barça experimental s’estrena amb un empat a Olot

Un Barça experimental s’estrena amb un empat a Olot

JAVI FERRANDIZ

6
Es llegeix en minuts
Marcos López
Marcos López

Periodista

ver +
Per què confiar en El Periódico
0 Comentaris

El Barça de Xavi va engegar amb empat a Olot. Tot i que qualsevol semblança amb el Barça que imagina Xavi és pura coincidència. Era un equip tan experimental, ple de joves per tot arreu, que resultava gairebé irreconeixible.

Molts debuts, moltes estrenes, pobra producció ofensiva (el gol d’Aubameyang a passada de Ter Stegen, d’àrea a àrea) i res més per certificar que la nova època comença, com és habitual (falten les vaques sagrades, falten els fitxatges, falta Lewandowski), plena d’incògnites.

Els detalls de Pablo Torre

El partit va començar tard. Un quart d’hora per sobre de l’horari previst. ¿Per què? Molt simple. El Barça va arribar tan just a Olot per a la seva estrena estiuenca que amb prou feines faltava mitja hora per a l’inici del primer amistós. Després, va entrar ràpid en acció, gràcies sobretot a la intuïció i intel·ligència de Pablo Torre, aquest nen càntabre que ha seduït Xavi.

Ni 10 minuts de partit va necessitar per deixar la seva carta de presentació. Una targeta plena de classe perquè va retallar amb saviesa d’adult Aimar, a qui va driblar amb un delicat túnel al mig del camp de l’Estadi Municipal de la capital de la Garrotxa. Túnel i assistència delicada per Aubameyang, frustrada tota la bonica acció per l’excel·lent parada de Batalla, que amb energia i força va treure la mà dreta. Però el senyal ja estava enviat. Pablo no es vol quedar al filial, el destí que inicialment l’espera.

El Barça de la primera part va ser, en realitat, més de La Masia que del primer equip. Tot just cinc jugadors (Ter Stegen, que va exercir de capità; Dest, que va assumir el rol de lateral dret; Nico, a qui Xavi va provar de mig centre; Kessié, que va debutar de volant dret, i Aubameyang, un 9 pur) amb fitxa professional.

Sis de la casa

Aquests cinc del primer equip estaven escortats per sis joves del planter: Arnau Casas, Mika Mármol i Àlex Valle completaven la defensa, amb Pablo Torre com a únic intrús al mig del camp, mentre les ales (Ilias per la dreta i Abde per l’esquerra) eren també de la casa.

El millor era obra de Pablo Torre i les rematades pertanyien sempre a Aubameyang. La primera va ser refusada per Batalla, la segona, que va ser un còmode cop de cap, la va escopir el travesser, i la tercera, que va acabar en el gol blaugrana, va ser un tractat de suavitat. El futbol més directe i més senzill per rubricar el 0-1. Treu el porter i remata el 9.

La delicadesa d’Auba

No hi ha més secrets ni manuals de tàctica que expliquin aquesta combinació letal. Va servir Ter Stegen amb potència, però, sobretot, amb exquisida precisió, mentre l’exdavanter de l’Arsenal galopava a camp obert a la terra dels volcans sense que cap defensa de l’Olot es donés per al·ludit.

La passada del porter alemany va ser extraordinari. Però més extraordinari encara va resultar el toc del gabonès per deixar en fals la mitja sortida de Batalla (vaig a buscar-lo o em quedo sota els pals i, al final, ni una cosa ni una altra) mentre la pilota, burleta ella, sobrevolava ufanosament pel calorós cel d’Olot.

A la tercera, Aubameyang va trobar la recompensa. Més ràpida no pot ser l’acció del gol. Amb prou feines van passar sis segons des que la pilota va sortir del peu dret de Ter Stegen fins que va acabar a la xarxa de l’Olot.

Desordre defensiu blaugrana

El partit tenia llavors segell del Barça, tot i que aviat se li va complicar. En el quart d’hora final de la primera meitat no va interpretar bé el sistema defensiu. Ni se’n va adonar de l’avís que va significar el cop de cap de Carles Mas en què Ter Stegen va tenir la complicitat del pal esquerre per evitar l’empat.

Un empat que va arribar un parell de minuts després, ja sobre el 45, quan Eloi Amagat, una institució del futbol a Girona i la seva província, va marcar el penal que feia aixecar del seient les 3.300 persones que omplien el Municipal d’Olot. Acabada la primera meitat, Xavi va prendre nota d’unes quantes coses.

Ansu Fati, que va ser capità, va jugar de 9

Per començar, la tranquil·litat amb què Pablo Torre es mou d’esquena a la porteria, situat en els quadrats on han de treballar els interiors. Ell aquí no pateix, mentre que a Kessié, l’altre interior, li agradava ser més dinàmic, sortint en carrera cap a l’àrea rival.

Després del descans, Xavi va moure pràcticament tot l’equip. Va situar Pjanic de mig centre, va col·locar Ansu Fati de 9, va enviar Collado a la banda dreta i va deixar que Iñaki Peña ocupés el lloc de Ter Stegen sota els pals, a més de tornar Pedri al lloc que va ser, provisionalment, de Pablo Torre. O sigui, d’interior esquerre.

En realitat, a Olot van veure més el Barça B que el primer equip. Només cinc en la primera part. Tot just tres (Pjanic, Pedri, que estrenava el dorsal ‘vuit’ que va honrar Iniesta, i Ansu Fati, amb el braçalet de capità que abans havia portat Ter Stegen) o quatre (si s’inclou Iñaki Peña).

Un equip, es miri per on es miri, absolutament experimental del que Xavi pot treure escasses conclusions, en què Àlex Valle, que va començar de lateral esquerre i va acabar d’extrem esquerre, va tenir una gran ocasió en la segona meitat rebutjada, un cop més, per la fusta.

Tot era tan nou que Ansu Fati exhibia feliç els colors blaugrana al braç esquerre, en un partit en què van actuar els 21 futbolistes que van arribar tard a Olot. Només Àlex Valle va completar els 90 minuts d’un partit, el primer de l’estiu, que serveix de pròleg per a la gira americana que arrenca dissabte per al Barça de Xavi.

Les mans d’Iñaki

Notícies relacionades

Un equip que va dominar la segona meitat, tancant l’Olot, però sense cap malícia. No va tenir espurna ni punteria, per molt que Pedri i Ansu Fati tornessin a compartir complicitat sobre la gespa. Fins a dues clares ocasions va fallar el canari, topant sempre amb Batalla, el llargarut porter local.

I de porter a porter perquè Iñaki Peña va resultar decisiu en un parell d’accions quan el partit ja agonitzava. Dues bones aturades i l’ajuda, com ja li va passar a Ter Stegen, de la fusta per evitar que l’Olot s’emportés el partit quan la nit començava a caure sobre l’estadi.

La fitxa de l’Olot-Barça (1-1)

Temes:

Pierre-Emerick Aubameyang Xavi Hernández Barça

Inicia sessió 0 Comentaris
cargando
  1. Govern i Generalitat celebren el "renaixement" d’Ebro a Barcelona
  2. Col·lisió entre Broncano i Motos per Jorge Martín
  3. Milers de persones exigeixen a Barcelona un "lloguer just"
  4. Estopa: "Patim una mica la síndrome de l’impostor, però, és clar, és un honor"
  5. La pressió d’Israel i la tornada de Trump empenyen l’Iran cap a la bomba nuclear