BLINDAR LA PORTERIA

El Barça, davant el repte de blindar la porteria

Els fitxatges de Koundé i Christensen i l’imminent de Marcos Alonso busquen acabar amb la fragilitat darrere, una cosa vital per tornar a somiar amb títols

El Barça, davant el repte de blindar la porteria

Jordi Cotrina

3
Es llegeix en minuts
Roger Pascual
Roger Pascual

Periodista

Especialista en futbol, bàsquet, handbol

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Les últimes tres temporades tenen en comú que el Barça no ha guanyat la Lliga i ha encaixat els mateixos gols: 38. A la fragilitat defensiva, s’hi va sumar el curs passat la poca producció ofensiva: 68 gols, una vintena menys que els dos anys anteriors. Els fitxatges de Lewandowski i Raphinha, units als de Ferran Torres i Aubameyang al gener, han intentat pal·liar la pèrdua de gol des de l’adeu de Messi. De la mateixa manera que les arribades de Koundé i Christensen i la imminent de Marcos Alonso busquen recuperar la solidesa darrere.

Fa set temporades que un porter blaugrana no guanya el Zamora. L’últim va ser Claudio Bravo, el curs 2014-2015, en què el Barça no només va encaixar 21 gols, gairebé la meitat que l’any passat, sinó que en va marcar 110, 42 més que el curs anterior. L’any passat Ter Stegen (i Neto, que va jugar quatre partits) van recollir 62 pilotes de la porteria en 53 partits en totes les competicions (1,16 de mitjana). L’última temporada en què el Barça va rebre menys d’un gol per partit (56 en 60, un 0,93) va ser la 2018-2019, l’última en què va guanyar la Lliga. Les prestacions defensives de l’equip d’Ernesto Valverde van ser encara millors l’any anterior, amb només 42 gols concedits en 59 partits (0,73). Va ser també l’última vegada que el Barça va encaixar menys de 30 gols a la Lliga (29).

La decisió d’Azpilicueta de quedar-se a Londres ha trastocat la planificació de la direcció esportiva blaugrana, que havia volgut fitxar d’una tacada els dos carrilers espanyols del Chelsea, conscient que els laterals havien sigut dues llunes defensives els últims anys: des de la marxa d’Adriano Alba no ha tingut un relleu de garanties a l’esquerra i ni Dani Alves ha pogut omplir el buit que ell mateix va deixar amb la seva marxa el 2016 i que ni Douglas ni Montoya ni Semedo ni Aleix Vidal ni Sergi Roberto ni Wagué ni Dest ni Emerson van poder tapar.

A l’espera que Marcos Alonso faci a Alba la competència que no ha tingut en els últims anys, Araujo, que ja juga com a lateral dret a l’Uruguai, i Koundé podrien ser dues alternatives per a l’altre flanc. El central francès ha sigut l’elegit per treure el cartell de titular indiscutible a Piqué, que haurà de lluitar també amb Christensen. El defensa danès ha rendit a un molt bon nivell aquesta pretemporada i, malgrat no poder jugar el Gamper per problemes a les cervicals, apunta com a titular contra el Rayo.

El paradigma Umtiti

Notícies relacionades

Umtiti tampoc va ser a la presentació del club davant l’afició, amb dispensa del club. Es va estalviar, així, una xiulada com la que es va emportar l’any passat. El declivi defensiu blaugrana va en paral·lel al del defensa: durant el curs 2017-2018, l’últim abans del periple de lesions, el Barça va encaixar 42 gols en totes les competicions, 20 menys que la campanya passada. ‘Big Sam’ formava una parella estel·lar amb Piqué i semblava que el club tenia en ell central per a anys, però es va negar a passar per quiròfan perquè no volia perdre’s el Mundial 2018, que es disputava al seu país. «Vaig forçar el genoll durant el Mundial. Però ara jo soc campió del món. A la vida has de prendre decisions i, d’aquesta elecció, no me’n penedeixo».

La temporada passada només va jugar un partit i el Barça confia que aquest estiu faci per fi les maletes, després de quatre anys de suplències a preu d’or. Xavi també anhela que Ter Stegen recuperi el nivell perdut, després de dues temporades per oblidar del porter alemany