Primeres i últimes vegades al Camp Nou

Tothom recorda la primera i l’última vegada, tot i que d’aquesta de vegades no n’ets conscient en el moment, com li va passar a Leo i a tots els culers quan van veure l’últim partit de Messi al seu temple sense saber-ho (tot i que qui sap si va ser l’últim o no). Si saps que és la darrera, experimentes un pessigolleig similar al de la primera vegada i intentes retenir cada instant, cada gest, cada detall, per gravar-lo en la memòria com un dorsal en una samarreta. El d’aquest dissabte, a més del primer oficial de Lewandowski i del rebatejat Spotify Camp Nou, pot haver sigut també l’últim de molts blaugranes al Camp Nou. Xavi espera que sigui també l’última vegada que l’equip es queda sec a casa.

Qui sap si Depay, De Jong i Aubameyang, tots suplents aquest dissabte, seran el 28 en el pròxim partit oficial, contra el Valladolid. O Dest, Umtiti i Braithwaite, que no van ser ni convocats. El davanter danès personifica la mutació del Barça. Bigolejador en el debut de lliga fa un any i aquest dissabte ha vist com un espectador més un partit en què, malgrat l’exuberància ofensiva que traspua l’equip, el nou Barça es quedava a zero.

Tot i que el resultat i el joc no han acompanyat, l’atmosfera ha sigut des de l’inici totalment diferent de la del curs passat. No només per la pluja, que com si d’una palanca més es tractés ha donat aire després d’una calor tan asfixiant aquest estiu com el ‘fair play’. Ni per la musical nova denominació de l’estadi. Sinó perquè l’equip fa olor de nou i la música mortuòria ha canviat a l’alegre polka a tot drap a cavall d’un polonès universal. Els decibels han pujat d’un curs a l’altre, com si les palanques haguessin permès comprar també millors altaveus per a unes grades que han retronat quan Lewandowski i Kessié han batut el porter del Rayo. Tots dos gols han sigut anul·lats per fora de joc, per la qual cosa l’afició haurà d’esperar per poder cantar el primer gol d’una temporada que torna a ser il·lusionant per a unes goles seques que només han pogut assaborir una Copa en tres anys. Mostra del renovat entusiasme són els 81.104 espectadors d’aquest dissabte, gairebé 30.000 més que la mitjana de la campanya passada (53.982).

Fins i tot Ter Stegen i Dembélé semblen uns altres. Després de dues temporades perdut, com l’equip, el porter alemany ha sigut providencial en dues claríssimes ocasions rayistes, la primera instants abans que Ousmane, el pitxitxi de la pretemporada, intentés el gol olímpic. La confiança, en el futbol com en la vida, ho és tot.

Notícies relacionades

Pedri: «És un luxe jugar amb Lewandowski»

El Barça veu indicis de criminalitat en les renovacions de De Jong, Lenglet, Piqué i Ter Stegen

El Rayo ‘low cost’, que a diferència del Barça no s’ha gastat ni un euro aquest estiu, ha volgut arruïnar la nit, com una corda que es trenca en la primera cançó del concert. De Jong, en ple conflicte amb el club que insisteix a traspassar-lo, ha rebut aplaudiments i algun xiulet a l’entrar a l’hora de joc per intentar activar un equip que, malgrat l’expectació generada, amb prou feines havia generat perill. Malgrat tots els fitxatges sí que hi ha una cosa que no canvia: continua la maledicció en les faltes (l’últim gol el va fer Messi fa 15 mesos), Aubameyang és qui té les ocasions més clares, com la que ha repel·lit Dimitrievski en el tram final, i Pedri continua sent l’interruptor que posa llum en la foscor.

Es busca tècnic d’il·luminació

Potser s’afegeixi un altre tècnic d’il·luminació ben aviat: Bernardo Silva. El partit benèfic contra l’ELA, que el Barça i el Manchester City disputaran el 24 d’agost, potser sigui el primer que jugui al Camp Nou de blaugrana contra qui han sigut els seus companys tants anys. El migcampista portuguès va deixar l’estadi del Manchester City aquest dissabte amb posat d’última vegada i va somriure al sentir com un aficionat li cridava «visca el Barça, Bernardo». Passi el que passi res podrà esborrar tots els bons moments viscuts on tants anys ha sigut casa seva.