Efecte Ansu; impacte Ansu

És prudent Xavi, com ho va ser Luis Enrique quan se’l va emportar amb la selecció espanyola, tot i que no el fes jugar ni un sol minut. Així guanyava estabilitat i impuls emocional per a un davanter que ha passat quatre vegades pel quiròfan en menys de dos anys i es minimitzava el risc d’una recaiguda al màxim.

Amb aquest tacte es mou també Xavi. Acurat en el repartiment de minuts d’Ansu i acurat, a més, en l’elogi per no trencar l’equilibri, delicat equilibri que cohabita entre els davanters. De moment, són set, incloent Memphis i Aubameyang, tot i que cap va trepitjar Anoeta, pendents com estan d’abandonar el Camp Nou per alliberar ‘fair play’ salarial i encaixar Koundé. 

Ansu sí. I no va necessitar ni mitja hora per provocar un efecte devastador en el partit. No li va importar ni tan sols actuar en una posició inusual per a ell. No va jugar de nou perquè hi havia Lewandowski, l’home que l’allibera de la pressió, asfixiant pressió que li conferia el 10 que va assumir voluntàriament. El 10 que va honrar, va dignificar i va glorificar Messi.

La connexió amb Lewandowski

Ni de nou, ni de fals nou. Ansu estava amagat darrere l’esquena del polonès. Un davanter que pot exercir un paper fonamental en la seva maduració després d’aquest inici tan tempestuós amb tanta lesió després d’esquivar, i per decisió pròpia, un altre pas pel quiròfan.

Per començar, el polonès ja va treure pressió a Ansu. I després la connexió entre tots dos ha sigut immediata.

Ja abans de l’empat contra el Rayo, Xavi es va endinsar en aquesta línia. «¿Ansu? Pot restar-li pressió que hi hagi Lewandowski», va assegurar el tècnic. Una setmana més tard, Anoeta li va donar la raó al tècnic. No només ha restat pressió al jove sinó que ha teixit una nova i eficaç societat amb Lewandowski.

Però el problema per al Barça és que era Ansu o Ansu. I el problema era també per a Ansu. Ara, amb Lewy, així demana el polonès que se li digui si s’utilitza el diminutiu, tot resulta més tranquil per al jove davanter.

«He tret Balde, que era un fals extrem i hem jugat amb dos extrems purs i un davanter d’interior», va explicar Xavi per justificar aquest canvi de peces en el 3-4-3.

Un cop de taló per derrotar l’angoixa

«Pràcticament eren quatre davanters, hem arriscat i ens ha sortit bé. Ansu és capaç de marcar aquestes diferències; Robert, també. Ousmane també ho ha fet, Raphinha, quan ha sortit, igual», va revelar el tècnic, que després va ser auster en el repartiment de l’elogi cap al futbolista que va canviar el paisatge del partit. 

Estava espès, imprecís, fins que va arribar Ansu i amb un cop de taló a Dembélé va alliberar el Barça de l’angoixa. Al ser preguntat per les causes per les quals no era encara titular, no va ser gaire explícit. Es va qüestionar a l’entrenador si era per cuidar-lo o era únicament un assumpte futbolístic. 

«És una mica les dues coses. I també les sensacions en l’entrenament. Ferran Torres, per exemple, ha entrenat una barbaritat de bé i l’he posat de titular», va argumentar el tècnic del Barça, obsessionat a no perdre cap davanter en aquest llarg camí. I molt menys a l’inici. D’aquí, la prudència.

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

«Al final, és per mèrits. Ja he dit moltes vegades: el que treballa bé, el que rendeix, jugarà. Tenim moltes opcions, molta varietat. Al final, és car jugar al Barça. Ha de ser car jugar al Barça. Hi ha competència entre ells i això és bo per a nosaltres», va comentar el tècnic, qui va reconèixer que «el problema és per a mi per armar la setmana que ve un onze».

Per ara, Ansu no és titular. Però va oferir minuts de molta qualitat (n’eren només 26) i de contundència (un gol i dues assistències)