El Barça enganxa; el culer torna al Camp Nou

La dimensió de l’onada d’entusiasme que ha generat el nou Barça es mesura en el fet que hi ha gairebé 30.000 espectadors més per partit. S’ha passat d’una mitjana de 55.033 aficionats la temporada passada a una de 84.785 en els quatre primers partits del nou curs, incloent-hi el trofeu Joan Gamper i l’amistós Barça-City contra l’ELA, impulsat per Juan Carlos Unzué.

Un temple deshabitat en els últims temps, primer per la pandèmia, que el va tancar per complet i després perquè l’equip, un cop consumada la marxa de Messi, va entrar en una depressió esportiva que s’havia iniciat amb el mateix astre al vestidor.

El culer, per voluntat pròpia, va deixar d’acudir a casa seva. Fins a gairebé un terç dels abonats van renunciar al seu dret d’anar a veure el seu equip. Van ser 26.238 socis i sòcies que es van acollir a la via de demanar l’excedència. Es van apartar i van trencar per un any el seu vincle amb l’equip. I el turista no va poder tornar al Camp Nou fins que no es van aixecar totes les restriccions que va provocar la pandèmia.

La palanca del canvi

I en tot just tres mesos s’ha produït la palanca del canvi. Al maig van acudir 54.850 espectadors al duel que tancava la Lliga amb el Vila-real. A l’agost se’n reunien 81.104 contra el Rayo (seria la tercera millor entrada de la temporada passada) i 83.972 davant el Valladolid (la segona del curs passat, només superada pel clàssic del Madrid, que va congregar a l’octubre 86.422 espectadors).

No és una cosa casual. Ni de bon tros. És ja una tendència tenint en compte, a més, els dos rivals als quals s’ha enfrontat l’equip de Xavi, allunyats tots dos dels grans noms del campionat. I si s’amplia el focus, en el Gamper contra el Pumas, un altre equip sense glamur per a l’aficionat, va aplegar 83.021 espectadors, i també la bogeria solidària que va provocar el Barça-City contra l’ELA, seguint l’obra d’Unzué.

Fins a 91.062 aficionats i aficionades van acudir al Camp Nou per convertir-se en la millor entrada de l’equip masculí en aquest curs que comença. I del que va acabar (21-22). El femení té els dos registres més importants: 91.533 contra el Madrid (rècord mundial al març) i 91.648 contra el Wolfsburg (rècord mundial a l’abril).

Les grades estaven deshabitades en els últims mesos, com si fos el 2003 quan Joan Laporta va aterrar a la presidència per primera vegada. I si es mira encara més enllà, evocava l’època prèvia al naixement del Dream Team. Quan va arribar Cruyff a la banqueta del Camp Nou (1988), les grades eren buides.

Fugint del desarrelament

Ara, entre la pandèmia i la deserció del soci, s’havia instal·lat el desarrelament. No hi havia gent. No hi havia connexió, per molt que l’estadi, amb menys gent que de costum, fos més sorollós que mai. Gens comparable, però, als quatre primers partits (dos oficials i dos d’amistosos), en què s’ha augmentat, i de manera molt notable, l’assistència.

Hi ha, almenys, 25.000 aficionats més per partit, impulsats per l’onada d’il·lusió que ha generat la reconstrucció de la plantilla, avalada per l’activació de quatre palanques econòmiques. El club també ha treballat en el retorn del culer a casa seva, sobretot després de la terrible experiència de la invasió alemanya dels aficionats de l’Eintracht a l’Europa League. Llavors, el Barça va sentir que jugava en territori hostil estant a casa seva.

A partir d’allà, la directiva del Barça ha promocionat el retorn de socis i sòcies impulsant mesures dràstiques cap als abonats per acabar amb aquesta desafecció. I, fins i tot, en el cas que no hi assisteixin, cedeixin o alliberin l’abonament en algun partit durant la temporada 2022-23 perdran la seva condició d’abonats de cara a la temporada 2023-24.

Notícies relacionades

Unzué emociona el Camp Nou amb un poderós missatge de solidaritat

El Barça de Flick treu bona nota

L’equip s’ha sentit acompanyat des del primer moment. Res a veure amb l’ambient depressiu i melancòlic que sacsejava el club fa tres mesos, immers en una greu crisi econòmica, de la qual encara no ha sortit. «La gent és molt positiva, hi ha una il·lusió tremenda», va afirmar Xavi, que ja va mostrar la seva sorpresa la temporada passada perquè el públic tenia un esperit festiu i sorollós que no corresponia amb la situació del Barça.

«Hi ha unes expectatives molt elevades. Prefereixo això al que passava la temporada passada, en què hi havia decepció i negativitat», va remarcar el tècnic després de la golejada al Valladolid en el que hauria sigut la segona millor entrada del curs 21-22. «Benvinguda aquesta il·lusió. Aquesta alegria de l’afició cal aprofitar-la, cal córrer i donar-ho tot al camp. Que la gent vegi que ens hi deixem la pell per guanyar els partits», va afegir Xavi.