Un transatlàntic per a Xavi: anàlisi per posicions de la plantilla del Barça

Per entendre la dimensió de l’obra construïda en temps rècord per Joan Laporta, el president, i Mateu Alemany, director de futbol, junt amb Jordi Cruyff, secretari tècnic, el Barça ha necessitat més recursos financers que el Paris SG (147), el Manchester City (139) i el Bayern Munic (137). «El partit més important comença ara», va avisar Xavi al maig tot just acabar la temporada passada exigint una revolució a la plantilla. «És el partit dels despatxos», va indicar el tècnic.

I el club ha hagut d’activar quatre palanques econòmiques amb la venda d’actius, que li ha permès ingressar 737 milions d’euros, per dipositar en mans de Xavi un transatlàntic. Una plantilla extremadament competitiva, amb 24 jugadors, i que té el que exigia l’entrenador: dos jugadors per posició. En algunes n’hi ha fins i tot més de dos.

Rica en recursos, amb varietat d’alternatives, arribant futbolistes que ofereixen rendiment immediat, on apunta ja el lideratge de Lewandowski per pilotar la revolució. No hi ha arribat Bernardo Silva, el somni a què va aspirar en va el Barça, però Laporta i Alemany ja poden sentir-se guanyadors del seu partit, el de l’estiu. Ara li toca a Xavi.

LA PORTERIA

Iñaki Peña per Neto. Després del seu Erasmus a Turquia on va jugar en el Galatasaray que dirigia llavors Domènec Torrent, torna Iñaki Peña a Barcelona. Ocupa la plaça de suplent de Ter Stegen, pendent del rol que li atorgui Xavi. A Neto el tècnic li va donar la Copa a Linares. Però després ja no va tornar a jugar. I va aparèixer el brasiler contra el Betis per una indisposició gàstrica de l’alemany, que ha tornat aquest estiu en una forma excel·lent.

El Barça ha rebaixat, i de manera notable, la despesa salarial a la porteria perquè el salari de Neto, que se’n va anar gratis al Bournemouth, estava fora de mercat, molt per sobre del que percep Iñaki Peña.

DEFENSA

Sobreabundància i desequilibri. És la línia amb més jugadors. Fins a 10, tot i que repartits de manera desigual. Hi ha només dos laterals drets (Bellerín i Sergi Roberto), però, en realitat, només un (l’exjugador de l’Arsenal) és un veritable especialista en aquest rol.

No era l’opció preferida del tècnic perquè la seva aposta era Azpilicueta. Però s’ha quedat al Chelsea. Després va enfocar la mirada en l’argentí Foyth, però el Vila-real no el va deixar sortir. Va pensar després en el belga Meunier, tot i que el Dortmund va frustrar el desig de Xavi.

Ha acabat sent Bellerín, que ve gratis (acaba de desvincular-se de l’Arsenal) i només firma per un any, símptoma de la seva provisionalitat. Al tècnic li sobren, això sí, centrals.

En té fins a cinc al vestidor. Tots cinc dretans. No n’hi ha cap d’esquerrà. I Alba, titular indiscutible en l’última dècada de la banda esquerra, topa ara amb més competència que mai amb l’arribada de Marcos Alonso i la irrupció del jove Balde.

Un lateral dret i tres d’esquerres. Podria Xavi formar una defensa totalment nova amb els quatre jugadors que li han arribat aquest estiu: Bellerín, Kounde, Christensen i Marcos Alonso. Aquí es comprova la veritable dimensió de la revolució que ha experimentat aquesta zona.

CENTRE DEL CAMP

Kessie per Nico; Pjanic per Riqui Puig. L’àrea que menys canvis ha tingut en aquest estiu de mutació que ha sacsejat la plantilla del Barça és la sala de màquines. Se’n van anar Nico (cedit a València a la recerca del seu enlairament) i Riqui Puig (regalat a Los Angeles Galaxy) i només hi han arribat Franck Kessie, un jugador d’interior que no tenia Xavi, i Pjanic, destinat a ser l’alternativa a Busquets.

Futbolistes que no són estructurals en el pla de l’entrenador, però li han de ser valuosos en el repartiment de minuts i la dosificació de la plantilla. Frenkie de Jong ha resistit tota mena de pressions, especialment internes del Barça, per continuar en el Camp Nou disposat a demostrar que ha de ser un pilar de la regeneració igual que Pedri, el far que il·lumina la llum del joc blaugrana, i Gavi, que està renovat tot i que no hagi subscrit encara per a l’encaix del ‘fair play’.

Busquets no és només el capità, sinó l’extensió de Xavi sobre la gespa. És l’únic dels que porten braçal que no admet cap discussió. I també en aquest curs, el quinzè com a blaugrana, seran Busquets (acaba contracte el 2023) i 10 més.

ATAC

Lewandowski i cinc més. Tot girarà entorn del nou polonès, el símbol del canvi. Als 34 anys, i necessitat d’un canvi com estava (feia una dècada que era a la Bundesliga, repartit entre el Dortmund i el Bayern Munic), apareix al Camp Nou com a nou cap del Barça.

El seu impacte va molt més enllà dels gols. I això que suma quatre gols en les tres primeres jornades. Governa els partits per sobre fins i tot de la seva autoritat futbolística havent entrat al vestuari «amb molta humilitat», com va confessar Xavi, i exerceix així d’«exemple» per a joves com Ansu Fati, amb una responsabilitat en el pes ofensiu que ha disminuït considerablement.

És Lewandowski i cinc més. Tots cinc capaços de jugar en diferents posicions. Dembélé i Raphinha són els extrems titulars en aquesta arrencada de temporada, i Ansu, Ferran Torres, l’aposta d’hivern (55 milions més 11 en variables) apagada ara a l’estiu, i Memphis queden com a alternatives per completar l’atac.

Tots ells són dúctils i després de la venda d’Aubameyang al Chelsea per 12 milions no hi ha un 9 pur de recanvi. Tot i que Ansu, Ferran o fins i tot Memphis poden assumir de manera interina aquest rol si li passa alguna cosa a Lewandowski.

EL VESTUARI

Gestionar el final de ‘les vaques sagrades’. A Xavi li correspon fer ara el que va fer Luis Enrique amb ell la temporada 2014-15: gestionar amb encert el seu últim any. Amb la col·lecció de jugadors que ha reunit aquest estiu el Barça, el tècnic disposa de prou recursos (n’hi ha prou amb veure, per exemple, el paper marginal actual de Piqué, ni un minut al camp) per fer la transició definitiva cap a un nou cicle.

És un tema sensible perquè afecta dos dels quatre capitans, que s’enfronten a un escenari absolutament nou en la seva carrera esportiva. Ara, Piqué i Alba ja no són pilars de l’equip. Ara, Piqué i Alba, que van ser companys de Xavi, són suplents amb Xavi, que encapçala la idea de la «meritocràcia» per concedir un lloc a l’onze inicial.

Notícies relacionades

El Barça continua perdent reputació sense perdre el somriure

El Barça redueix la massa salarial respecte al 2017

Abans no podia perquè no tenia tants recursos. Des d’aquest estiu mira el vestuari i té solucions. Solucions individuals. Hi han arribat Kounde i Christensen, dos centrals nous, i disposa de dos laterals esquerre més com Marcos Alonso i Balde. I solucions també tàctiques per a construir un Barça sense les ‘vaques sagrades’.

Però obligarà Xavi a trobar la via més adequada i menys traumàtica per gestionar el final de peces llegendàries en el Camp Nou. El tècnic sap que no té marge d’error. Ni coartada. «La pressió és tota per a mi», deia ja abans de concloure el mercat. Ara, amb més raó.