XAVI: «ESTÀ AL NIVELL DEL MILLOR NEYMAR»

Així ha canviat Dembélé: del perdó a l’aclamació

Així ha canviat Dembélé: del perdó a l’aclamació

JORDI COTRINA

5
Es llegeix en minuts

Al gener, Ousmane Dembélé estava al carrer. El Barça no el volia. I Xavi, com a home de club que sempre ha sigut, va acatar la decisió presa per la directiva de Joan Laporta. No només la va acatar sinó que va deixar fora de la convocatòria el davanter francès en els dies finals del mercat hivernal.

No va entrar a la llista davant l’Athletic i l’Alabès, pròleg de la seva sortida. Però Dembélé, tossut i obstinat, no va acceptar passar per la porta de sortida que li oferia el club blaugrana i ara, nou mesos després, va abandonar el Camp Nou amb gairebé 80.000 aficionats posats drets entregats al seu joc i Xavi, l’autor intel·lectual d’aquest canvi, comparant-ho amb un dels millors davanters del món. «Ousmane està al nivell del millor Neymar», va proclamar el tècnic, orgullós que la seva tossuderia li hagi sortit bé.

Només Xavi, i ningú més que Xavi, va pensar que Dembélé seria realment el Dembélé per qui el Barça va pagar 105 milions d’euros més 40 en variables al Dortmund a l’estiu del 2017 precisament per tapar l’infinit buit que va deixar la sortida de Neymar al PSG per 222 milions.

Del gener al setembre, el francès ha viscut una profunda mutació. I no només en el seu joc, tan caòticament genial com imprevisible, sinó en la seva manera d’entendre el joc, ara amb una visió molt més professional, lluny de la vida dissipada i desorientada que el caracteritzava. Despistat com anava llavors.

«Sembla imparable, és un jugador que no n’hi ha gaires al món del futbol així. Un extrem pur, que surt per dos costats, és molt difícil defensar»

Xavi, tècnic del Barça

«Sembla imparable, surt pels dos costats, marca la diferència en centres, s’ha d’atrevir a tirar més a porta i marcar més. S’ho mereix, és un bon noi, havia patit en els últims anys i ara està disfrutant del futbol. És un jugador que no n’hi ha gaires al món del futbol així. Un extrem pur, que surt per dos costats, és molt difícil defensar», ha remarcat Xavi.

Dembélé juga i enlluerna. Porta un gol i quatre assistències en tot just cinc partits. Neymar ha sumat nou gols amb el PSG en vuit partits, repartint set assistències.

Juga el francès, enlluerna i no es lesiona. Amb Xavi no ha entrat a la infermeria i fins i tot se li escolta la seva veu, una cosa insòlita en el seu primer lustre al Camp Nou, mostrant-se fins i tot actiu a les seves xarxes socials.

1. La infinita confiança de Xavi

No s’entén el canvi de Dembélé sense la figura de l’entrenador. Ja abans fins i tot d’entrar al vestidor va deixar anar una frase que se li podia girar en contra seu. «Dembélé pot ser el millor del món en la seva posició», va assegurar Xavi, convençut com estava de l’enorme potencial que nia en aquest cos de l’irregular davanter francès.Ho va dir en públic i l’hi va transmetre en privat.

Una vegada i una altra. Fins i tot en els pitjors moments quan el jugador no volia renovar i el club, cansat del seu silenci, el volia veure lluny del Camp Nou. Xavi no va desistir. Ni en l’aprenentatge del davanter, a qui ensenyava vídeos individuals perquè prengués millors decisions sobre el camp, ni tampoc fora perquè el defensava amb vehemència a la sala de premsa.

Aquestes xerrades individuals només buscaven explotar que el seu talent es traduís realment en el camp i que fos efectiu de veritat. Té el més difícil de trobar el desequilibri i el regat, però li faltava afegir substància al seu joc. Va acabar sent, amb 13 assistències de gol, el millor de la passada Lliga. I ara en suma ja dos en les quatre primeres jornades.

2. El canvi de rutina

L’arribada de Xavi va portar també un nou ‘staff’ i una modificació en les rutines de treball. A Dembélé li ha anat de meravella la figura de Carlos Nogueira, un dels fisios de confiança del tècnic, amb qui ja havia treballat a Qatar. Des d’aleshores, no ha patit ni una sola lesió muscular, la seva condemna des que va aterrar al Camp Nou fa ara cinc anys.

El davanter ha pogut encadenar esforços sense cap problema, després d’ajustar moltes de les disfuncions que havia exhibit. El jove immadur que va arribar amb 20 anys acabats de complir va deixant pas a un futbolista més professional i atent al seu cos. «Per no lesionar-se al camp s’ha de treballar molt fora d’ell», va confessar el francès a ‘Mundo Deportivo’, obsessionat com està a «prevenir les lesions».

No només es posa a les mans de Nogueira («és molt bo») sinó també en les del seu fisioterapeuta personal amb qui porta treballant «fa gairebé tres anys». Cuida i mima el seu cos. I el cos li respon. No trepitja la infermeria de la ciutat esportiva de Sant Joan Despí des del novembre del 2021.  

3. Més integrat i més comunicatiu

Fins i tot en els petits detalls s’aprecia la mutació de Dembélé. «Però si no sap parlar, no sap parlar» li va dir Messi enfurismat a Mateu Lahoz (octubre del 2019) quan va expulsar amb targeta vermella directa el davanter francès. Es referia Leo que no dominava bé el castellà. Ara, en canvi, el francès és molt més comunicatiu.

Notícies relacionades

Ha comparegut, per exemple, davant la premsa (ja sigui en les cites postpartit o en dues entrevistes individuals que va donar a Mundo Deportivo i Sport) que en els cinc anys anteriors, tot i que no ha trepitjat encara la sala de la ciutat esportiva de Sant Joan Despí. Se sent molt més pròxim, com revelen les seves pròpies xarxes socials. Abans, inactives. Ara amb molt més moviment, fins i tot després dels partits.

«Ousmane és feliç, se’l veu content», va dir Xavi. I és cert. Aquesta felicitat l’ha ha adquirit després d’un estiu complex on va acabar ‘refitxant’ pel Barça al no trobar cap club que el complagués. Estava lliure en el emercat i ningú el va voler fitxar. I Xavi, tossut i obstinat, va demanar a Laporta i al Barça que el reinserís de nou. Ja ho va fer a l’hivern. I ho ha fet a l’agost.