¿Per què es va emprenyar tant Xavi a Munic?

Perquè el Barça va malgastar una clara ocasió de «guanyar una vegada per sempre» a Munic, segons va admetre el tècnic, dolgut com va quedar perquè no va ser capaç d’aprofitar el seu excel·lent joc. No es va veure avassallat pel Bayern, però sí que va ser superat a les àrees deixant al descobert lògiques disfuncions d’un Barcelona en procés de construcció on no s’ha aconseguit l’estabilitat defensiva necessària.

Més que una derrota va resultar un manual d’instruccions per al que no s’ha de fer. Va ser «un aprenentatge dur», com va confessar el mateix Xavi, perquè va col·locar el seu Barça davant el mirall europeu, on les badades et porten pel camí de la perdició. Va passar el tècnic de l’«estic enfadat perquè era un dia per guanyar aquí» al «me’n vaig emprenyat perquè no es pot perdonar tant».

Perquè el Barça va rematar molt (10 xuts en la primera meitat, una cosa que no rebia el Bayern des de feia 14 anys a Europa) i malament. Malament perquè Lewandowski, el símbol de l’eficàcia blaugrana, se li va quedar seca l’aixeta dels gols. Va acabar l’equip de Xavi amb 18 rematades (set van ser del polonès, el 39%) i tan sols quatre a porta (tot just el 22%).

El davanter centre del Barça, que portava nou gols en els primers sis partits, es va extraviar. En la seva tornada a Munic, tenia el punt de mira perdut, tot i que va protagonitzar, amb dos tirs a porteria, el 50% de la producció ofensiva de l’equip.

Però va topar sempre amb el cos de Neuer, el seu antic company, el porter que va minar anímicament els blaugrana. I, sobretot, a un desconegut Lewandowski. Va disparar més que mai i amb menys encert que mai. 

«En la primera part, el Barcelona va tenir millors ocasions que nosaltres. Però en la segona la nostra eficàcia va marcar la diferència», va sentenciar Nagelsmann, el tècnic del Bayern de Munic, compartint el mateix diagnòstic que va donar Xavi.

No només va jugar bé, molt bé la primera part, sinó que el Barça també va arrencar bé la segona com a prova una perillosa rematada de Raphinha, que es va escapar vorejant el pal esquerre de Neuer, el porter del Bayern. No havia passat ni un minut des que havien tornat dels vestidors.

Va entrar amb energia l’equip de Xavi després del descans, on Nagelsmann va realitzar només un canvi, però d’enorme calat. Va treure Sabitzer, que havia vist una targeta groga (m. 19), i va col·locar Goretzka per enfortir encara amb el mig camp, afegint-li així l’amenaça d’un xut llunyà. I d’aquesta manera va arribar la jugada de l’1-0. Un xut exterior del centrecampista va ser repel·lit per Ter Stegen amb una felina intervenció. Era córner, el preludi del desastre, que va delatar la debilitat encara de l’estructura defensiva blaugrana.

«En aquests nivells acabes pagant els errors. Això és la Champions», va dir molest, dolgut i fins i tot resignat Xavi. «Era un dia per guanyar aquí, no per empatar. Era per guanyar i hem perdut», va admetre després el tècnic. «Hem creat set ocasions claríssimes i no hem fet ni un gol. S’ha de fer, s’ha de fer. Són molt clares, molt clares les ocasions. Ha de ser gol», va exigir l’entrenador.

La parada de Ter Stegen havia evitat el gol. Però va arribar segons més tard quan el Barça, que només va concedir quatre córners en 90 minuts, va cometre un greu error individual. Era el primer córner a favor del conjunt alemany.

Va treure Kimmich amb exquisida precisió des de l’esquerra de l’atac alemany, i la pilota, corbada i potent, es va plantar a l’àrea petita blaugrana després de superar una línia de fins a tres defenses i tots amb excel·lent domini del joc aeri: Lewandowski, l’encarregat de tapar el primer pal, Raphinha i Christensen.

Cap va arribar a temps d’interceptar el vol de la pilota i, a més, Marcos Alonso, que havia completat un excel·lent partit fins aquell moment, es va despistar de tal manera que va assistir com a espectador de primera fila al cop de cap de Lucas Hernández. Ter Stegen, que va sortir tard, li va deixar en mal lloc que el defensa francès rematés a metre i mig de la línia de gol.

Fins a sis defenses del Barça superpoblaven l’àrea petita del porter alemany, però sense llegir adequadament la jugada. «El primer gol ha arribat per un error de marca», va confessar Xavi sense voler posar nom individual, però sí col·lectiu a un Barça que no va saber protegir-se en aquesta decisiva acció a pilota aturada.

Un córner va precipitar la caiguda del Barça, que jugava a Munic amb una defensa tan nova com inèdita. Mai havien coincidit l’onze inicial Koundé (lateral dret), Araujo (central dret), Christensen (central esquerrà) i Marcos Alonso (lateral esquerre).

Era obvi, per tant, que tindrien desajustos en el seu funcionament perquè s’estaven coneixent. I, a més, al pitjor escenari possible: l’Allianz Arena de Munic, un estadi on els blaugrana mai havien guanyat. «El segon gol ha arribat per no parar contres. Ells sí que paren, ells no ens deixen, ells paren contres, paren transicions, fan faltes... Si és targeta, és targeta, però això també és competir».

Doncs res d’això va fer el Barça a l’acció del 2-0 rubricat per Sané després d’una llarga jugada d’atac. Llarga però detectada en cap moment per l’equip de Xavi, que estava empetitint pilotes després del cop de cap de Lucas Hernández. Un desallotjament a cap costat de Marcos Alonso, amb el Barcelona angoixat en la seva pròpia àrea, va exercir de despertador per al Bayern.

Busquets va sortir malament a la pressió sobre la pilota i l’acció el va agafar sent, al costat de Lewandowski, el blaugrana més avançat. Sané i Mazraoui van iniciar al flanc dret una acció que no semblava perillosa perquè estaven envoltats per tres blaugrana: Pedri, Dembélé i Marcos Alonso.

Però van trobar la drecera amb summa facilitat per esquinçar a la defensa del Barça al connectar Sané amb Musiala, mentre Gavi, tímid defensivament, va tocar la samarreta de l’extrem per tombar-lo. Era la falta que demanava després Xavi. La falta que no es va fer. Va tocar Gavi, però no va enderrocar l’espurnejant extrem del Bayern.

I Sané, com a casa seva, va cavalcar gairebé 50 metres, des de la dreta, junt amb la línia del centre del camp, fins a la frontal de l’àrea petita per firmar el segon gol alemany aprofitant l’esvoranc originat en l’eix de la defensa on ni Christensen primer ni Araujo després van saber tapar-lo. La correcció del lateral Koundé tampoc va arribar a temps d’esmenar tan greu disfunció.

«Hem d’aprendre dels nostres errors. Ens surten per dins», es va queixar Xavi. »¡I per dins no ens poden entrar, ¡En cap moment! Ho havíem treballat, n’havíem parlat», va dir mentre rememorava que en tot just 33 segons, el Barça va topar amb els vells dimonis futbolístics i fins i tot d’esperit que li impedeixen guanyar a Munic.

«Ells són un equip fet i nosaltres pràcticament som a l’inici», va argumentar Xavi per explicar la diferència d’ofici que encara el separa del Bayern. No va necessitar ni quatre minuts el conjunt de Nagelsmann. Un equip que olora la debilitat del rival. I quan el té a les seves mans, no perdona.

Només tres minuts i 51 segons van transcórrer entre el cop de cap de Lucas i l’eslàlomde Sané, culminat amb un subtil toc amb la cama dreta. «Si volem competir a la Champions hem de millorar a les àrees», va admetre Xavi,  «orgullós» pel que va veure a la primera part i «emprenyat» per aquesta caiguda en menys de quatre minuts.

Orgullós de la valentia i atreviment que va exhibir el seu equip per portar el partit al territori que li convenia, tot i que de res li servís. I emprenyat, al final, perquè el mateix Barça es va autocondemnar amb aquests dos errors conceptuals tan greus.

«El joc va ser bo, diria que excel·lent en la primera part i després dominant al Bayern en els últims 25 minuts de la segona meitat», va explicar Xavi, recalcant que fins i tot en «termes d’intensitat» va saber estar bé el seu equip. Però no és suficient.

No, tampoc és problema de córrer. El Bayern, segons les dades oficials de la UEFA, va recórrer 119,9 km; el Barça, 118,6. O sigui, només 1.300 metres menys els blaugrana. «Te’n vas amb un 2-0 que no reflecteix per a res el que es va veure al camp. ¡Però això és la Champions!».

I va tornar el Barça a casa amb una derrota sobre la qual ha de reflexionar i analitzar perquè no pot cometre aquests errors a Europa ja que li espera el doble duel amb l’Inter (el dimarts 4 d’octubre a Milà i el dimecres 12 al Camp Nou) on no pot cometre els errors de Munic.  

Va esgotar els cinc canvis Xavi a Munic, però ni Piqué ni Jordi Alba van aparèixer a l’Allianz certificant que el canvi de rumb en la gestió de la plantilla ja és una realitat. Busquets, substituït per Kessié (m. 80), és l’únic dels quatre capitans en el qual manté encara la seva confiança el tècnic. Sergi Roberto va ser, junt amb Pablo Torre, un dels dos futbolistes descartats ja que van viatjar 25 a Alemanya i només 23 podien ser a la llista oficial de la UEFA.

A Piqué, com ja s’ha vist en l’inici d’aquesta temporada, li correspon el rol de cinquè central. Davant el Bayern, Xavi va utilitzar els quatre que estan per davant seu: Koundé, que va ser lateral destre, Araujo i Christensen. I en la segona meitat, va treure el defensa danès i va posar Eric Garcia (m. 70). No hi va haver, per tant, cap rastre de Piqué en el partit més important de la temporada. Fins ara, és clar.

El mateix va passar amb Jordi Alba, destinat a ser el tercer lateral esquerrà de la plantilla. Va apostar Xavi per situar Marcos Alonso al costat esquerre de la defensa donant-li, per primera vegada, la titularitat i provant així el jove Balde, que ha aparegut l’onze inicial en tres dels set partits que ha disputat el Barça. Alba només ho ha sigut en dos partits: Rayo i Cadis.