Lewandowski és una assegurança de vida per al Barça

Si Lewandowski marca, guanya el Barça. Dues vegades s’ha quedat sense fer gol el davanter polonès, i dos partits són els que l’equip es va quedar sense la victòria: contra el Rayo i el Bayern. La visita de l’Elx pintava com la primera –un rival defensiu que pretenia malgastar el temps– i Lewandowski ho va desembussar a la mitja hora, com si ja hagués après com juguen alguns equips a Espanya.

Ho haurà après Lewandowski i va semblar haver-ho après la resta de la plantilla, que s’anirà a dormir líder per primera vegada en molt temps, tot i que aquesta tesi mereix una verificació posterior. No serveix l’experiència contra l’Elx, que es va quedar amb 10 abans del quart d’hora per l’expulsió de Verdú, el capità. Abans del descans, va perdre també l’entrenador, expulsat per protestar iradament el 3-0, abans que fos anul·lat per fora de joc.

Necessitats de carinyo

Necessitats de carinyoEl 3-0 real, en el tercer doblet de Lewandowski (més un triplet), el va veure des de la grada acabat de començar el segon temps. Acompanyat va anar el gol de Memphis, excel·lent, per la seva execució i per les prestacions del davanter, en la seva segona titularitat. Inesperada i sorprenent per passar per davant d’Ansu Fati i Ferran Torres, necessitats tots dos, segurament tant com el veterà Memphis, del carinyo de l’entrenador.

Els dos van substituir els titulars i va entrar Raphinha per Dembélé, el més fluix de tots. Va demanar jugar malgrat que havia passat la nit en una clínica per veure el naixement de la seva primera filla. Va marxar sense poder dedicar-li un gol. Ni una assistència.

Als davanters els va servir bé Alejandro Balde, amb les seves oportunes entrades per la banda esquerra. Renovat i fresc s’exhibeix aquest Barça, líder a l’espera del desenllaç del derbi madrileny per enderrocar el Reial Madrid, i amb un impecable balanç: 18 gols a favor i 1 en contra. No serà millorat ni superat fins d’aquí dues setmanes, com a mínim, en la fantàstica i feliç aturada que disfrutarà el Barça, a qui li va sobrar temps per lligar el triomf en una tarda en què havia d’escassejar .

Jugar a no jugar

Jugar a no jugarTres jugadors diferents van endarrerir la sacada d’una falta en el primer minut de partit, cosa que va resultar una claríssima declaració d’intencions de l’Elx, que va jugar a què no es jugués gens. Ni tan sols havia patit l’expulsió de Verdú, que va placar Lewandowski quan se n’anava disparat sol cap a la porteria en un esvoranc central que havia obert el Barça només amb els moviments dels seus jugadors.

L’Elx va perdre un defensa amb la desaparició de Verdú, i ho va notar. Els altres van fer un pas enrere per tancar espais i erosionar la fermesa dels locals; en particular Kessié, el primer amonestat del partit per deixar anar el braç, i que cada vegada que tocava la pilota trobava, curiosament, una cara il·licitana.

Es va veure aviat que Kessié era un inconvenient. I no només perquè flirtegés amb l’expulsió, sinó perquè s’asfixiava per la falta d’aire. Futbolista expansiu i potent, jugava el Barça en un espai molt reduït que exigia desplaçar els nou jugadors ancorats darrere. Es necessitava finor per jugar a un o dos tocs en estàtic i una constant mobilitat que Kessié no va acabar d’interpretar. Una cosa que quadra amb les característiques de Gavi, que va descansar en un partit procliu a les rotacions com si fos un veterà consagrat.

Atacs treballats

Atacs treballatsSí que va saber llegir la demanda del partit Frenkie de Jong, que va fer un pas enrere per adquirir una millor perspectiva del camp i després avançava cap endavant per donar continuïtat al joc de possessió de banda a banda. L’equip va demostrar que, des del disgust contra el Rayo, al camp d’entrenament ha treballat l’atac contra una defensa tan poblada.

De Jong va ocupar el lloc de Busquets, que va cedir el govern de l’equip per tercera vegada en vuit partits. Una freqüència inusualment alta, tot i que lògica per l’edat del migcampista (34 anys), absent un cop per sanció. L’holandès podria greixar la delicada successió del pivot dels últims 15 anys. Busquets va encapçalar la suplència de tots els capitans, amb Piqué i Alba al costat i Sergi Roberto a la grada, lesionat.

Gestió de present i futur

Notícies relacionades

Xavi: «Les plantilles guanyen títols; els onzes, no»

El Barça de Flick treu bona nota

Gestió de present i futurEl braçalet el va portar Ter Stegen i el va tornar ben net. Ni tacat ni suat. Dit està que l’Elx no va voler jugar, i menys quan es va quedar amb un menys. Havia marxat al descans amb dos gols, més un tercer que no va pujar, i plantejar-se l’empat era utòpic.

Xavi va gestionar l’equip des de l’inici amb l’alineació, i a partir del descans amb els canvis, repartint joc als que han de configurar el Barça del futur. Que ja ho és del present. Ter Stegen era el més gran (30 anys), seguit de Bellerín (27).