Lewandowski executa el Mallorca

Lewandowski s’acosta als brutals registres golejadors de Messi. Ha restituït la capacitat decisòria de l’antic astre blaugrana, guiant un equip que necessita lideratge i gols. No faltava l’experiència a la gespa, amb cinc homes a la trentena, sinó que faltava gol. A Lewandowski li sobra, i el proveïment freqüent i generós del polonès propulsa el Barça.

No seria just eludir l’aportació de Ter Stegen, com a primer i últim representant del dispositiu defensiu: a Mallorca va sumar el setè partit, altre cop, amb la porteria a zero. Una cosa fonamental per a cites com la de Palma, accessori les tardes de golejada. De passada, Xavi va sumar el 18è partit com entrenador visitant sense perdre, igualant un registre d’Ernesto Valverde (2017-18).

Un mal partit va donar una gran victòria per la utilitat que té al començament de la fase tan intensiva de la temporada i per la ratificació de la confiança en l’equip al reprendre el calendari igual com el van interrompre les seleccions i de forma tan destructiva a Sant Joan Despí amb les lesions.

La ubicació de Balde com a lateral dret va ser el viu retrat de la puntual penúria del Barça prèvia al partit. L’esquerraníssim futbolista va jugar a la banda contrària a la seva cama bona, i el que suposa que és una virtut en un extrem per enfilar la porteria contrària sembla que no ho sigui en un defensa malgrat que protegeix millor la porteria pròpia. No és habitual i va faltar la fluïdesa que hauria aportat un dretà. El va rellevar una estona en el segon temps Alba per alleujar-lo de la tensió.

Hi va haver més problemes que la poca profunditat aportada per Balde, que no podia ni havia d’avançar per evitar la ja per si mateixa alta densitat en el tercer terç del camp. La responsabilitat corresponia a Dembélé, obedient en la seva ubicació ben obert a la banda, però massa parat per encarar i desbordar el lateral. A sobre, es va mirar Costa quan es va colar a l’àrea, sol, i va rematar a boca de canó contra el cos de Ter Stegen en una desídia que va posar en perill la victòria.

Més actiu va estar Ansu Fati atacant Maffeo i mirant de generar els espais que no existien. Fruit de la seva insistència va néixer el gol de Lewandowski que pintava a decisiu des que avançava el Barça i comprovat ja el grau d’ambició del Mallorca, que ho fiava tot a la pilota aturada. El primer córner va ser celebrat amb alegria a la grada, igual que el segon, meravellosament executat i mal acabat.

L’excés de laterals esquerrans va pal·liar el drama de la dreta. Balde va tapar el forat i Jordi Alba va recuperar la titularitat del que era el seu ‘cortijo’, més amenaçat que mai amb dos assaltants de cop. L’elecció de Xavi convida a suposar que Marcos Alonso tindrà el privilegi de jugar a Milà. La mateixa deducció suposava la titularitat de Kessié en detriment de Pedri, la de Piqué en lloc d’Eric i la d’Ansu Fati respecte a Raphinha de cara al duel de dimarts, crucial per al futur europeu.

Fati va exercir d’extrem esquerre per afegir gol al que subministra Lewandowski, l’alta cota productiva del qual el converteix en insubstituïble. La parella va salvar un mal partit, que es va complicar quan la suficiència blaugrana va donar vida al Mallorca. A sobre, a Gil Manzano li va agafar el rampell habitual després de cometre un error i es va descontrolar repartint targetes.

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Malgrat l’avantatge, el partit va demanar a Xavi que prengués decisions, més que res per evitar més ensurts. Sent tan ultradefensiu, el Mallorca havia xutat tant com el Barça. Era evident que alguna cosa no funcionava. Dades que donaven a entendre que el Barça no havia canviat tant respecte al del gener, amb aquell equip de retalls, del qual només continuava Ter Stegen, decisiu un cop més, i Piqué, recuperat per a l’ocasió.

Però sí que ha canviat el Barça, tot i que ahir no ho semblés. Exhibeix més autoritat al camp i convenciment en què fa, executant moviments estudiats i intencionats. Amb prou feines hi va haver passades verticals ahir a la nit davant l’altíssim risc de ser interceptades i el mecanisme de joc passava per les connexions per fora. Si no hi havia possibilitat de progressió, marxa enrere i a començar per l’altra banda. Tan repetit era tot que va sobrar molta estona de partit.