L’anàlisi tàctica de l’Inter-Barça: centres que no van enlloc

Xavi va retocar el sistema i el va adaptar a la manera de jugar de l’Inter. Asimetria total al camp, amb futbolistes en diferents altures i un quadrat al centre per generar superioritats que no es van produir. Raphinha es va ubicar per dins per deixar la banda a Marcos Alonso i que es multipliqués com a lateral (molt poques vegades va haver de retrocedir tant) i com a extrem (molt poques vegades va arribar a la línia de fons). El format tàctic defensiu del Barça era el 4-3-3: Marcos tancava enrere, Gavi era interior dret i Raphinha s’obria. Després el dibuix va ser permanent.

El Barça no va saber moure l’Inter per trobar alguna escletxa interior i, en canvi, l’Inter va trobar espais al contraatac. No volia la pilota i no li va importar fer-se enrere a l’espera d’una oportunitat. Amb l’1-0 i en el descans, Xavi va tornar als orígens. Al sistema habitual en el qual els jugadors es troben més fàcilment. Va canviar primer el dibuix i després els futbolistes.

Totes les pilotes d’atac solien acabar a la recerca d’una centrada. El subconscient convida a buscar constantment Lewandowski, conscients com són tots que és l’home més resolutiu. Dembélé no en va donar ni un de bo; el millor va acabar en el gol anul·lat per mà d’Ansu.

Ni més ni menys que 50 centrades va dirigir el Barça a l’àrea d’Onana. Gairebé la meitat (24) van correspondre a Dembélé. Les instruccions de Xavi consistien a buscar l’un contra un a les bandes. El francès ho va intentar sempre; ho van intentar per l’altre costat Marcos com a home més obert i Raphinha després. Els cinc defenses de l’Inter els van allunyar gairebé tots.

El Barça no va buscar cap altra alternativa, com els xuts des de fora de l’àrea. Sí que ho va intentar l’Inter. Ho va intentar Çalhanoglu dues vegades: la primera va forçar una intervenció de Ter Stegen al córner; la segona va ser un xut ras ajustat al pal al qual no va arribar el porter alemany, que va tornar a encaixar en la Champions.

Tres córners va cedir el Barça en el primer temps. Evitar la pilota aturada de l’Inter era una de les principals preocupacions de Xavi. Per allà es va desfer l’equip a Munic. L’Inter els va rematar tots, tot i que malament. El Barça en va llençar 13. Tretze centrades més que no van servir de res davant les torres interistes, ancorades a l’àrea per allunyar qualsevol pilota aèria.

L’equip de Simone Inzaghi, amb poques expectatives, es va ocupar només d’aprofitar un atac. I el va aprofitar. Els seus aficionats no van recriminar a l’equip que amb prou feines tingués un 28% del temps la possessió, dominat des del principi fins a la fi per l’inofensiu Barça.