ELS NÚMEROS BLAUGRANES

L’economia del FC Barcelona en 10 xifres

El club espera guanyar 274 milions en un pressupost de 1.255 milions durant aquesta temporada per anar sufragant un deute net de 608 milions

FCBARCELONA

Els números del Barça comencen a adquirir una dimensió astronòmica per a un club de futbol. I comencen també a tenir un color verd positiu que substitueixen els números vermells, vermellíssims, que va deixar Josep Maria Bartomeu. Gràcies, en gran manera, a la venda d’actius ideada per Joan Laporta i la seva junta.

El club encara està, econòmicament parlant, a l’hospital. Però ja ha passat de l’uci a la planta, segons el símil que va fer servir Eduard Romeu, el vicepresident econòmic, al presentar el balanç econòmic de la campanya passada (2021-22), amb 98 milions de superàvit i el pressupost de l’actual (22-23), que també contempla beneficis.

1.255 milions

És la xifra del pressupost dissenyat per a l’actual temporada. El rècord en la història del club. Traspassada ja la barrera dels mil milions que somiava Bartomeu. L’exercici 21-22 la va superar: 1.017 milions ingressats gràcies als 266 milions de la primera palanca, que va ser la venda del 10% dels drets de televisió.

866 milions

És la xifra total dels dos actius venuts: el 25% dels drets de televisió, venuts en dues parts, del 10% i el 15% a Sixth Street, i el 49,9% de Barça Studios a dues companyies per igual: Socios.com i Orpheus Media, de Jaume Roures. D’aquest total de 866 milions, 518,5 són en efectiu.

98 milions

és el benefici de la campanya 21-22. Gràcies, sobretot, a l’ingrés dels 266 milions per la venda del primer tram dels drets de televisió. Estaven pressupostats només quatre milions de superàvit després dels 481 milions de pèrdues de l’exercici 20-21, iniciat per Bartomeu.

353 milions

Xifra en negatiu. En vermell. I s’ha reduït en gairebé cent milions. En 98, dels 451 milions que suposaven el patrimoni net negatiu. El fidel retrat d’anys i anys de pèrdues acumulades pel Barça.

608 milions

El volum del deute net del Barça si es fa servir la normativa de LaLiga. El deute total ascendeix a 1.045 milions, però s’han de descomptar els 437 milions que deuen al Barça. S’ha reduït en 72 milions el deute en un any.

210 milions

És la xifra que va donar Romeu del que seria la pèrdua anual del club pel «desequilibri existent entre l’ingrés i la despesa ordinària». En el curs anterior s’haurien perdut 106 milions de no ser per la venda del 10% dels drets de televisió. «Una palanca és una venda d’un actiu per equilibrar comptes. Una palanca pot ser la venda d’un jugador», va dir a tall d’exemple. I d’avís.

274 milions

És el càlcul dels guanys d’aquesta temporada. Està pressupostat que el Barça guanyi la Lliga. I que superi els vuitens de final de la Champions. L’interès que suscita l’equip ha elevat les previsions d’ingressos de l’estadi (entrades, museu...): 70 milions més que la campanya anterior. Romeu es va declarar convençut que l’equip de Xavi superarà la lligueta. L’any passat es van perdre 12 milions per la punxada a la Champions amb el tercer lloc del grup.

656 milions

La xifra que suposa la massa salarial esportiva del Barça. Malgrat la voluntat de rebaixar-la, la junta de Laporta l’ha anat incrementant. Va poder rebaixar-la parcialment (a 470 milions), però es va incrementar arran dels fitxatges de gener (a 518) i, per descomptat, als del mercat d’estiu (656). L’únic punt positiu és que s’ha rebaixat percentualment respecte als ingressos, encara per sobre dels marges recomanats per la UEFA (del 55% a 70% dels ingressos).

138 milions

És l’augment que s’ha produït en la massa salarial del Barça arran dels fitxatges d’aquest estiu. En aquesta massa salarial no només s’inclouen els sous i les nòmines, sinó també les amortitzacions dels fitxatges de cada temporada. El total, queda dit, són 656 milions. El gran pes, va reconèixer Romeu, són les fitxes dels tres capitans. Busquets acaba el 2023, Piqué i Alba el 2024. El dirigent va fixar en la campanya 2024-25 l’estabilització de l’entitat.

165 milions

És el total previst de les inversions esportives. Correspon, bàsicament, als fitxatges realitzats. Queda una petita «xifra romanent», va aclarir Romeu. Són tot just cinc milions si fossin necessaris per al mercat d’hivern. Els altres 160 s’han gastat en Emre Demir (2), Pablo Torre (5), Raphinha (58), Lewandowksi (45) i Koundé (50). Hi ha uns altres 30 milions d’inversions no esportives.

Inicia sessió 0 Comentaris