LA SITUACIÓ BLAUGRANA

Plaga de lesions: la profecia de Piqué es compleix i ja és titular

Xavi només disposa de dos centrals davant el Celta i l’Inter i amb la visita al Bernabéu en l’horitzó

Jordi Cotrina

El Barça va començar la temporada amb set defenses. Van ser vuit quan l’última palanca va permetre incorporar Jules Koundé. En va arribar a tenir deu l’endemà del tancament del mercat amb els fitxatges d’Héctor Bellerín i Marcos Alonso. I amb sis s’ha quedat per afrontar els pròxims partits a causa de l’allau de lesions que s’ha abatut sobre l’equip en dues setmanes, just quan els necessitaria a tots davant un calendari sense treva.

Una nòmina molt justa davant la freqüent periodicitat de baixes que recull Xavi i la intensitat de deu partits en quatre setmanes i mitja. Celta, Inter i Madrid per començar. Amb el liderat de la Lliga i la classificació per a la Champions en joc. A mitjans d’octubre, el Barça ja va amb el ganxo.

La crisi dels laterals drets, amb les lesions de Sergi Roberto, Araujo, Koundé i Bellerín, per aquest ordre, s’ha estès als centrals. Eren cinc, comptant Araujo i Koundé, que tenen la posició central com a natural, encara que tapessin el forat de la banda, i només en queden dos després que Andreas Christensen entrés a la infermeria de Milà.

Lloc garantit

La profecia de Gerard Piqué a Xavi per fer valer la seva continuïtat a la plantilla es complirà. Acabarà jugant ell. Més per incompareixença dels altres que pel seu treball sord i constant en els entrenaments. Davant el Celta té el lloc garantit i formarà parella amb Eric Garcia. També contra l’Inter en el decisiu partit de dimecres en la Champions.

No queda ningú més. I això és un perill per la falta de recanvis a curt termini si cau un dels dos centrals viu. Les expectatives que Koundé (lesió al bíceps femoral esquerre) pugui reaparèixer en el clàssic contra el Madrid el 16 d’octubre no alleugen el precari estat de la defensa, així que Piqué saltarà al camp del Bernabéu tan content com cada any. Christensen, amb un esquinç de lligaments al turmell esquerre, sembla que no hi arribarà a temps. Tampoc Bellerín (lesió al soli esquerre) i molts menys Araujo, a qui no s’espera fins al desembre com a mínim.

La línia més fràgil

La línia que teòricament hauria de ser la més sòlida i resistent per la condició física dels seus components s’ha revelat com la més fràgil, tot i que al centre del camp ja han saltat les alarmes.

Després de la lesió de Frenkie de Jong, que hauria d’estar restablert diumenge o dimecres a tot estirar, s’ha registrat la de Franck Kessié, que deixa Gavi, Busquets i Pedri sense recanvi a menys que Xavi gosi donar vol a Pablo Torre (19 anys), tan jove com Pedri i més gran que Gavi. En la davantera, la lesió muscular de Memphis Depay al bíceps femoral esquerre no altera Xavi. Té cinc davanters més. Memphis era el menys utilitzat. Va caure quan jugava amb la selecció. Com Frenkie, Koundé i Araujo.

Desequilibri en les bandes

La defensa era la línia amb més rotacions de l’equip i ara ho serà encara més pel moviment obligat que registrarà, forçat per la situació. Les circumstàncies han provocat el curiós desequilibri entre la banda dreta i l’esquerra, on els tres components competeixen sense ferocitat per un lloc.

Notícies relacionades

Jordi Alba ha passat d’estar sol a ben acompanyat (o malament, segons s’ho miri ell) per Alejandro Balde i Marcos Alonso, un titular en la Lliga (Balde ha jugat sis dels set partits) i l’altre a Europa (Marcos va ser l’elegit davant el Bayern i l’Inter). A Mallorca va jugar Balde com a lateral dret per tapar l’hemorràgia de la dreta.

L’altra alternativa que tindria Xavi és alterar el sistema defensiu, però l’obligaria a posar en risc Marcos Alonso, que seria un potencial tercer central al costat de Piqué i Eric. O retardar Frenkie de Jong en una situació d’emergència, ja fos per un augment de les baixes o per una voluntat ultradefensiva que no s’espera del Celta i que es pot donar per descomptada en l’Inter dimecres vinent.