L’enfonsament de Piqué

Piqué porta una mala ratxa, i a més davant l’ull públic, que inclou des de la seva vida privada fins al seu acompliment professional. Com si de cop se li hagués acabat tota la bona sort que sembla haver-lo acompanyat al llarg de la seva existència. Alt, intel·ligent, guapo i amb un talent excepcional per al futbol, s’ha comportat amb una seguretat en si mateix que sovint, sobretot els últims anys, ha projectat d’ell una imatge de suficiència i fins i tot arrogància que ha incomodat una part dels seus seguidors.

Actitud de silenci

Ha pretès ser sempre més que un futbolista, explorant el terreny dels negocis a costa de la seva dedicació completa a la seva professió primordial i forçant la mà en les seves opinions. Ara ha deixat de ser tan expansiu com habituava. El seu procés de divorci amb Shakira, un tema informatiu d’abast mundial, amb la custòdia dels fills en joc, l’obliga a callar. I són molts els problemes que el sotgen sobre els quals se li podria preguntar.

Té un plet judicial pendent per la seva intermediació amb la Federació Espanyola de Futbol per a la Supercopa de l’Aràbia, amb sucoses comissions pel mig airejades a través de la punxada al WhatsApp de Luis Rubiales. La multimilionària inversió per la Copa Davis ha generat dubtes sobre la seva rendibilitat. En el terreny esportiu, li va costar recuperar-se de la lesió a l’adductor que es va fer al final de la temporada passada. Xavi, a més, el va instar a marxar i li va recalcar que seria relegat a cinquè central si es quedava. I el president està decebut amb ell després de pactar una rebaixa salarial que a l’hora de la veritat no va voler firmar. Potser perquè facilitava la inscripció de Koundé, rival per un lloc en la defensa.

Notícies relacionades

¿Com queden Xavi, els jugadors i Laporta després del desastre amb l’Inter?

Les claus tàctiques del Barça-Inter: El doble error de Piqué va desencadenar el caos

Tot i així, semblava que la sempiterna sort tornava a somriure-li quan es van lesionar Araujo, Christensen i el mateix Koundé abans de les transcendentals cites contra l’Inter i diumenge contra el Madrid. Piqué tornava a caure dret. Va pronosticar al president que acabaria sent titular i semblava que la profecia es compliria. Fins que va arribar l’enfonsament. La incapacitat física dels seus 35 anys va quedar exposada de forma crua contra els italians. I la passivitat en accions determinants va acabar de cavar el clot esportiu de la seva llegendària carrera.

Futur fosc

Piqué ha sigut un gegant, potser un dia serà un gran president, però resultaria summament sorprenent que Xavi l’escollís per formar part de l’onze titular al Bernabéu, malgrat les carències en la línia defensiva. Els seus errors han minat la moral de l’entrenador i la seva credibilitat com a preparador de partits. No l’ha de tenir en alta estima esportiva ara mateix. Piqué va dir un dia que si molestava, se n’aniria. Ara mateix molesta. Al president i a l’entrenador. Falta confirmar-se si també a l’afició. Amb contracte fins al 2024, s’intueix un nou intent de negociació per part del club més aviat que tard. De reducció o rescissió. Piqué, un futbolista diferent, a l’hora de plegar, li costa. Com a tothom.